Els Bastoners de Peramola és l'única colla que fa ball de bastons a la comarca de l'Alt Urgell. I ja fa prop de seixanta anys que es balla. "No s'ha deixat de ballar mai des de 1963", diu orgullosa la Dolors Espluga, cap de colla, presidenta de l'Associació de Bastoners i Grups de Danses de Peramola, i figura necessària per entendre, no només la bona salut del ball de bastons a la localitat, sinó de la resta d'àmbits de cultura popular.

Parlem amb la Dolors sobre els orígens dels bastoners de Peramola, les peculiaritats de la colla, la importància de mantenir viva la cultura popular al poble i les sortides i trobades que en els darrers anys han realitzat per dur el nom de Peramola arreu.

Com s'inicia la tradició del ball de bastons a Peramola?

El primer ball de bastons es fa durant la Festa Major de 1963. Maria Roca i Teresa Esteve, dues senyoretes de l'escola, van demanar a mossèn Albert Vives posar música al ball que havien dirigit perquè el ballessin vuit nens i el banderer. És un ball al qual li tenim molta estima perquè la partitura de la peça està dedicada a Peramola. El mossèn era una gran persona que lluitava molt per la cultura catalana. De fet, va rebre la creu de Sant Jordi el 1985 i la medalla de Francesc Macià el 1988.

Com deia, el ball s'inicia el 1963 i des de llavors no s'ha deixat de ballar mai. Per aquí ha passat tot el jovent del poble. El 1966 ja van poder participar les nenes, i és quan vaig començar. Es ballava a la plaça només un o dos cops l'any, a la sortida de la missa el dia de la Festa Major, i algunes vegades per Sant Miquel, patró de Peramola. Però amb el pas dels anys vam començar a participar en trobades infantils. I ara continuem amb els balls participant en diades a pobles propers, però també a trobades de bastoners i d'entitats de cultura popular.

Hi va haver una evolució.

L'any 2003, quan vam celebrar els quaranta anys del ball de bastons, vam fer un pas endavant. Vaig enviar una circular a tota la gent que havia passat pel grup ballant ball de bastons. Amb les fotografies vaig identificar persones que havien participat, així que ens vam trobar molts d'ells. Em va fer molta il·lusió. Vam ajuntar nou grups i vam fer una ballada conjunta a la plaça. Va quedar molt bonic perquè hi havia gent que ballaven en aquell moment, amb persones que havien començat a ballar-lo el 1963. Va ser una festa molt bonica.

Arran de la celebració, ens vam formar com a associació de bastoners i grup de dansa de Peramola. Així que un cop creada la colla, vam començar a ampliar el repertori i ara comptem amb un ventall de balls maco. També ha canviat el vestuari. Vam fer la renovació de vestuari quan ens vam formar com a associació. Abans era un vestuari molt senzill i ara anem amb pantaló llarg, una faldilla, la camisa, les polaines, etcètera. A més, cal dir que som dels grups que tenim dos vestits, el d'hivern i el d'estiu.

I els bastons?

Una de les peculiaritats és que som de les poques colles bastoneres que ballem amb bastons de fusta de boix, mentre que la majoria ho fa amb bastons de fusta d'alzina. La diferència és que el de fusta de boix té un so més viu.

"Som de les poques colles bastoneres que ballem amb bastons de fusta de boix".

Com definiries l'estat actual de la colla?

Som un grup maco, d'unes quinze persones. Hi ha tant nois com noies, de qualsevol edat: anem des dels catorze fins als seixanta i escaig que tinc. La veritat que ara estem molt bé. Intentem assajar un cop al mes, buscant sempre un dia que ens vagi millor a la majoria. I fem diverses sortides, a molts pobles de la rodalia ens demanen d'anar a fer el ball de bastons. Per exemple, la setmana vinent ballem, primer a Artesa, i després a Organyà per la diada de la sardana. També participem cada any a la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya.

Veig la gent molt engrescada, i crec que és molt important que els membres de la colla estiguin motivats.

Una de les maneres de motivar és fer sortides a trobades nacionals i internacionals amb altres colles.

Sí, en els darrers anys n'hem fet moltes, algunes d'elles fora de Catalunya. El 2018 vam anar al Festival de Folklore de Praga, i va ser una experiència molt maca. Veus els diferents balls tradicionals d'altres països. I a la jovenalla això els motiva, perquè, a banda que els agrada molt ballar, i això es nota, també aprofitem per fer una mica de turisme. I als joves els hi encanta. De fet, es nota a qui li agrada i a qui no. Hi ha joves que han vingut a provar i al cap de dos dies no ho veuen clar.

I l'any passat vam fer dues sortides, ja que la del 2020 es va haver d'ajornar. Així que vam anar a Montecatini, a la Toscana, al Festival Internacional de Folklore de Montecatini Terme; i al setembre a l'Alguer, a l'Aplec Internacional d'Adifolk. Va ser una experiència molt maca. A més, a l'octubre es va celebrar a Salou el primer Congrés Internacional de Ball de Bastons i la 46a Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya.

On es va reconèixer la teva figura.

Efectivament. Allà vaig rebre un reconeixement, juntament amb altres set persones, per la tasca feta als bastoners de Peramola en el meu cas. Ho vaig agrair moltíssim.

També feu intercanvis amb els pobles propers.

Sempre hi ha tres o quatre colles que les coneixes més perquè te les has trobat en algunes trobades de la rodalia, com la que fem a les Terres de Ponent. Llavors fem intercanvi de balls, anem al seu poble, venen a Peramola o fem tallers per ensenyar a ballar la canalla. Està molt bé això de conèixer gent, és d'aquesta manera que veus que la cultura pot anar creixent. Crec que a més els petits són els que han de ser-hi el dia de demà, i, per tant, se'ls ha d'inculcar el ball de bastons i intentar no perdre les tradicions.

"Els petits són els que hi seran el dia de demà, així que se'ls ha d'inculcar el ball i no perdre les tradicions".

Que suposa ser l'única colla de ball de bastons de l'Alt Urgell?

La gent de la comarca ens coneixen molt perquè, com que no hi ha cap més grup, ens conviden a anar a molts llocs. La veritat que és molt estrany que cap altre poble s'hagi animat. Malgrat que en altres comarques properes com el Solsonès o el Segrià hi ha colles, el món bastoner està més arrelat cap a Tarragona i al Vallès, on hi ha moltes colles. Però hem de dir que ser l'única colla de la comarca també ens motiva. Això ens permet poder portar el nom de Peramola a molts llocs, i això m'emociona.

I per a tu, com a cap de colla, que significa el ball de bastons?

La dedicació que tinc al ball de bastons és part de la meva vida. Són trenta-cinc anys els que porto al capdavant de la colla. La veritat que és una cosa que he fet des de petita. Vaig començar ballant amb nou o deu anys, però quan vaig créixer una mica més m'oferia per ajudar la senyoreta. He de dir que les mares m'ajuden moltíssim, però sempre és necessari que algú passi endavant i s'asseguri que tot surti bé. He de dir que encara surto a ballar amb ells.

Crec que s'ha de portar a dins i aconseguir que hi hagi una persona que porti el pes. Jo sempre dic que m faig molt pesada amb les coses, però si vols assolir les coses, has d'estar al davant i tirar. Hem passat temporades que hem estat justíssims de gent, però no hem deixat de ballar mai.

Quins reptes teniu?

Mentre estigui bé per portar el pes, ajudaré i col·laboraré amb tot. Sempre dic al grup que no han de deixar perdre la tradició. El repte és que això pugui anar endavant i que es vagi afegint gent. Un poble sense cultura no és res, és importantíssim, així que és cabdal mantenir la colla. I a Peramola, déu-n'hi-do de la cultura que tenim. I com sempre dic, visca el ball de bastons!