El dissabte 24 d’abril se celebra una nova edició de l’Aplecat, una jornada festiva en la qual es fa una mostra de les diferents activitats de cultura popular que es duen a terme al districte barceloní de Nou Barris.

Després d’haver-se suspès l’any 2020, a causa de la pandèmia del coronavirus, enguany l'Aplecat torna amb una programació adaptada a les mesures anti-Covid. Per poder-hi assistir cal enviar un mail a fundacioprocat@gmail.com o elspropis@gmail.com, indicant nom i cognoms, DNI i telèfon.

Al darrere d’aquesta festa hi ha la Fundació Procat, el gran centre de difusió de la cultura popular i tradicional de Nou Barris. Hem parlat amb el seu president, l’Edgar Collado, perquè ens expliqui més detalls sobre aquesta edició marcada per la crisi sanitària i els problemes que estan tenint per organitzar-la. També hem analitzat la salut de la cultura popular a les grans ciutats com Barcelona.

Com neix l’Aplecat?

Va néixer l’any 2014 com una petita celebració de cultura popular dedicada a la commemoració del tricentenari del 1714. Després d’això ha anat evolucionant i s’ha convertit en una trobada de cultura popular que sempre se celebra el cap de setmana posterior a Sant Jordi.

Com ha evolucionat la festa fins aquest 2021?

Al principi es va plantejar com un cap de setmana amb diferents actes. A poc a poc ens hem anat adaptant i ha esdevingut una jornada sencera dedicada a diferents aspectes de la cultura popular. La idea és que hi participin les entitats del districte dedicades a la cultura popular. És una jornada per compartir i sobretot per teixir les aliances entre totes nosaltres.

Quina és la seva raó de ser?

Fer visible la cultura popular que hi ha al barri. Cada entitat té les seves activitats durant l’any, però a l’Aplecat és on convergim per ensenyar el que fem als veïns i veïnes. A més, aprofitem la gran festivitat cívica de Catalunya, el Sant Jordi, per fer una gran celebració a Nou Barris.

Com esteu organitzat l’edició d’enguany enmig de la pandèmia?

Està sent molt difícil, però no ens volem resignar a no fer-ho. L’any passat ja vam haver de suspendre-ho obligatòriament perquè estàvem confinats. És difícil, no tant per les mesures sanitàries, sinó perquè tenim la sensació que les administracions no s’acaben d’atrevir a autoritzar actes populars encara que es compleixin totes les normatives.

Quins problemes us posen?

No ens donen el permís fins quasi 24 hores abans, ja que va en funció de com evolucioni la pandèmia. Això és un gran problema perquè hem de fer una inversió amb cartelleria i infraestructura sense saber fins a últim moment si ens donaran el permís. Després veus que hi ha altres actes de promotors privats que sí que reben ajuda des del primer moment. Sobta una mica.

Aleshores, encara no sabeu si es podran dur a terme tots els actes programats?

El permís no el tenim, però tot indica que sí. L’Ajuntament està fent difusió de l’acte i ens està ajudant en tot. Però fins al final no tindrem el paper i juguem amb aquesta incertesa. I ens genera una mica d'intranquilitat. Un exemple és el concert de sardanes, no sabem si el dia 24 es podran ballar i per això hem de programar-ho en format concert. Si el dia 23 ens diuen que es poden ballar, doncs les ballarem. És una mica cansat jugar amb la incertesa.

Quines activitats es faran i com les heu adaptat a la Covid?

Aquest any ha de ser tot en format concert. Més tranquil i estàtic i no tan festiu. Hem hagut d’eliminar el cant coral perquè les corals gairebé no poden assajar. També fèiem activitats infantils al matí que han estat suprimides. A banda del concert de sardanes, a la tarda oferirem el concert de la banda simfònica de Nou Barris i una cantada d’havaneres. I després, per acabar, plantegem un espectacle de foc que ha de ser estàtic amb tothom assegut i amb la colla allunyada en un lloc tancat on ningú es pugui apropar.

Després d’un any amb molt pocs actes de cultura popular, heu tingut bona rebuda per part dels veïns del districte?

Estem tenint una molt bona resposta. Tenim un aforament de dues-centes cinquanta persones i ben aviat ja quedaran totes les places plenes. Hem rebut moltes sol·licituds d’informació, la gent té ganes de fer alguna cosa, de sortir i veure cultura. Al final la cultura popular és la cultura de base i la més propera als ciutadans i estem molt contents de la resposta. Tots estem necessitats d’activitat cultural i es nota molt.

Al darrere d’Aplecat hi ha la Fundació Procat, qui sou?

La Fundació Procat és una fundació que va crear Centres Culturals Propis -l’entitat més antiga de Nou Barris (del 1925)- ara fa 25 anys. Es crea per donar una protecció jurídica més important a tota l'estructura associativa. Actualment la nostra seu social està en una fase de reforma total. L’estem fent tota nova i allà s’hi allotgen diferents entitats.

Quina és la vostra tasca?

Intentem fer, des de fa desenes d’anys, actes per apropar la cultura de primer nivell a Nou Barris, a vegades mancat d’aquesta activitat cultural de primer ordre. La finalitat última és seguir treballant pel barri i per la nostra cultura.

Com es viu la cultura popular a Nou Barris?

Jo crec que a la cultura popular li falta la regeneració. A les ciutats hi ha hagut moments de gran efervescència, però tots hauríem de repensar la cultura popular i, sobretot, hauríem d’intentar que les administracions ens donin molt més suport.

Quins problemes té l'associacionisme cultural a les ciutats?

La cultura popular és la més propera a la ciutadania i els veïns i veïnes sempre responen molt bé pel que fa a l’assistència. Però no acabem de trobar la fórmula perquè aquesta assistència es transformi en participació dins de les entitats. Jo crec que el principal problema a les ciutats és que les associacions culturals pateixen aquest dèficit de gent que s’hi vulgui involucrar directament. Als pobles potser és més fàcil, perquè hi ha menys dispersió.

Per què hi ha tanta dispersió a les ciutats?

Perquè hi ha una gran xarxa de centres cívics i equipaments públics que també fan molts tallers i activitats. Els ciutadans, entre anar a una entitat o a un centre cívic, trien la segona. Aleshores, les entitats potser queden més diluïdes en comparació amb un poble.

Perilla el futur de la cultura popular a les ciutats?

Jo crec que la cultura popular no es perdrà, però sí que entre tots hauríem de fer un replantejament, sobretot a les grans ciutats. Hem de pensar com atraure a la gent perquè se sumi en aquesta història tan antiga que ha de portar-nos a un futur ple d’activitat i de cultura.