El català i la Unió Europea:

El dia 25 de març passat es va organitzar a Salt (Gironès) una jornada tècnica en el marc del programa operatiu de cooperació territorial França-Espanya-Andorra 2007-2013. Hi hagué una assistència d’unes dues-centes persones, representants dels diversos projectes seleccionats per als fons FEDER. La majoria eren catalans, del nord i del sud. Hi havia alguns aragonesos (tot i que s’havia organitzat una jornada idèntica a Saragossa dos dies abans) i suposem que alguns occitans.

Com sol passar en aquest tipus d’actes, els nostres representants polítics feren la seva intervenció en castellà, perquè les llengües de treball eren el castellà i el francès. Una directora general de la Generalitat de Catalunya i l’alcaldessa de Salt presentaren les jornades renunciant a fer-ho en català. Una situació incòmoda per a elles i per a la majoria del públic. Una situació tècnicament de bon resoldre perquè, aquell dia, les dues traductores simultànies eren d’expressió catalana i podien haver traduït els seus discursos l’una al francès i l’altra al castellà.

Un altre cas relacionat amb aquest mateix programa de cooperació territorial digne d’esment i preocupant: quan el president, tot just ara reelegit, de la Regió Llenguadoc-Rosselló, Georges Frêche, va presentar aquest programa a Montpeller, en la ciutat on va néixer Jaume I i just en l’any de celebració dels 800 anys del seu naixement. Frêche, que és historiador del dret romà i persona de cultura, es va referir a Jaume I com a ‘rei espanyol’ i va dir que a Andorra es parlava andorrà.

Són anomalies que provoca la Unió Europea en els nostres territoris i que són un mal símptoma per al futur de la nostra identitat a Europa.
 

Publicat a Tornaveu 09