Corbera de Llobregat és un municipi mil·lenari que s’estén per tota la vall de la riera de Corbera i la capçalera de la de Rafamans, a tocar de la vora dreta del riu Llobregat. Sota la Penya del Corb cada Nadal se celebra el pessebre vivent de Corbera, segurament el principal reclam cultural d’aquesta vil·la que durant segles es va dividir entre Corbera de Dalt i de Baix, ara unides pel carrer de la Pau.

Aquest municipi, però, té molts altres reclams històrics i culturals perquè, de fet, es té constància de la seva existència des del 992. La conservació del patrimoni històric de Corbera en bona part està impulsada per l’Associació del Patrimoni Històric i Amics del Monument ‘La Creu Nova’, a banda d’altres institucions i entitats públiques, privades i religioses que s’han volgut sumar a la causa.

La Creu Nova, l’impuls de l’associació

El Domènec, president de l’associació, i la seva dona Raquel, membre també de la junta, viuen a pocs metres d’una cantonada molt singular. L’Antonio, impulsor de l’organització, fins i tot pot veure des de casa seva aquest espai tan icònic: allà se situa la Creu Nova, un monument documentat des del 1617.

“Aquí és l’últim lloc on es veu l’església de Corbera i és on una pagesa rica amb cranc, un càncer de pit, es va sentir curada”, explica el Domènec sobre l’origen d’aquesta creu votiva que es va construir amb pedra de Montjuïc com a agraïment al miracle de Santa Maria de Magdalena. El seu nom, però, ve de la restauració del 1883 que es va haver de fer, després que la creu fos malmesa pels moviments revolucionaris.

“Tot això abans era un talús ple d’herbes. És el monument més antic de Corbera i estava abandonat”, comenta la Raquel mentre mostra una petita plaça on s’erigeix una de les rèpliques de la Creu Nova feta també en pedra.

L’original, degradada pels anys, es troba a l’església de Santa Maria: “Van veure que estava tan malmesa que no es podia tornar a posar i durant dos anys el pal va estar sense res”, recorden.

L’associació, més enllà de la Creu Nova

Per tal de tenir present aquest monument, l’entitat organitza diverses celebracions, com la festa de la Santa Creu: “sempre portem un grup de música tradicional i els hi ensenyem la font que tenim de vi”, diu la Raquel. Si bé l’origen de l’associació va ser la recuperació de la creu, aquest grup de veïns i veïnes de Corbera va voler anar més enllà: “El 2008 vam ampliar el nom i l’activitat de l’associació”, detalla l’Antonio.

Ara, bona part de les entitats no lucratives i altres agents del territori en formen part de l’associació, que compta amb més de dues-centes persones associades. El Domènec, la Raquel i l’Antonio, amb la resta de la junta, han volgut involucrar tot el poble en la seva tasca de manteniment de la història de Corbera.

Per això, coneixen la història i la situació de cadascun dels monuments del seu municipi. Asseguren que no sempre és fàcil poder actuar perquè aquests espais acostumen a estar protegits i sovint calen permisos d’altres institucions. Això, però, no els atura en el seu desig de mantenir el patrimoni de Corbera, ja sigui amb el manteniment de les cabanes de vinya o fent petites actuacions a l’església de Sant Ponç, perquè com diuen: “Hi ha coses que ens les agafem com a nostres”.

La creació d’una fundació està sobre la taula. A la seva ment, també, la idea de fer un museu i escriure algun llibre per fer perdurar el Castell de Cavallers, la Casa Homs, el Casal i tants altres monuments que s’amaguen en els carrers de la mil·lenària Corbera.