Declaració dels castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat: deu anys d'una fita històrica i els nous reptes

El 16 de novembre de 2010 els castells van adquirir una categoria universal: la Unesco va aprovar la inclusió dels castells a la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Una fita que va iniciar el seu camí a Valls tres anys abans, quan es va fer la primera proclamació pública de conformar una candidatura per assolir aquesta aspiració, i que va tenir el seu punt àlgid amb l'anunci, a Nairobi (Kènia), de la inclusió dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Les imatges d'alegria de la delegació catalana durant aquella jornada contrasten amb la situació actual. Els castells, com a tots els altres sectors de la cultura, així com als diferents àmbits de la societat, s'han vist afectats en gran manera per la pandèmia. De fet, actualment les colles tenen aturada la seva activitat pràcticament des del març, quan es va declarar la pandèmia mundial, i el primer confinament a Catalunya.

No obstant això, el gran auge que ha viscut el món casteller en aquests darrers anys permet que moltes colles puguin sobreviure tot i la dificultat per exercir l'activitat castellera. I un dels factors que han ajudat aquesta evolució positiva ha estat la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

El president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), Sergi Font, explica que la declaració va ser un moment molt important pel món casteller que, tot i no significar el punt d'inflexió que ha portat al món casteller on és actualment, sí que va sumar a generar aquest creixement que hi ha hagut en l'última dècada. "Per una banda reconeixia els valors del món casteller. I per altra banda, li va donar un prestigi, que el món casteller ja s'havia guanyat, però que va promoure les ganes de la gent de fer castells", explica Font.

La delegació catalana que va assistir a l'acte va estar formada pel president del Parlament, Ernest Benach i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que van estar acompanyats en tot moment pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), Ramón Fontdevila, i el que era president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella.

"Va ser un moment de molta emoció, en un auditori gran, davant d'una audiència important, hi havia un ambient d'una certa solemnitat", explica Botella recordant un dels moments històrics del món casteller. Tal com assenyala, la candidatura va aconseguir un suport social arreu del país, i també al Parlament de Catalunya, amb una declaració solemne de suport l'abril de 2008 amb la unanimitat de tots els grups polítics.

Tot i que la feina va ser continua i llarga, amb un procés que va durar dos anys i molts obstacles, recorda divertit que durant aquella jornada també va haver-hi algun petit ensurt d'última hora que finalment no va quedar en res. En tot cas, Botella assegura que, durant la reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, els castells era una de les dues o tres propostes que més cridaven l'atenció. "Els castells tenen una força i un potencial, des del punt de vista espectacular, extraordinària", diu.

Impacte nacional i internacional

La declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat va ser un dels factors que va suposar un impacte en l'auge del món casteller en els darrers anys, tant nacional com internacional. "L'any 2010, en el moment de fer la proclamació, hi havia 56 colles; avui dia en són 102", explica Sergi Font. L'augment de colles l'associem a aquesta fita, però també al fet de ser una activitat relativament barata en una època de crisi econòmica com la que hem patit, així com el reforç de tots els símbols de Catalunya els darrers anys", explica.

L'impacte nacional és indubtable, diu el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Però també ho ha estat internacionalment, on, actualment, existeixen una dotzena de colles. No obstant això, algunes no arriben al mínim que s'exigeix a les colles de Catalunya per ser considerada colla castellera com és la realització de castells de sis. "És complicat, però estem molt contents d'aquesta voluntat de creació de colles arreu del món", manifesta Font abans d'identificar tots els països en els quals existeixen colles.

Melbourne, Sidney, Mont-real, Santiago de Xile, Hangzhou, Madrid, París, Londres, Berlín o Copenhaguen, són algunes de les ciutats on s'hi fan castells.

Els nous reptes

En el context actual de pandèmia, l'actual president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya considera que el repte més important que el món casteller ha d'afrontar actualment és superar l'aturada de l'activitat del 2020. "El repte principal és poder recuperar la realitat castellera, tornar a enfaixar-se i fer assaig", explica Font, que admet que no sap com serà la tornada a la normalitat.

"Potser ho fem al ritme de la societat, o potser hem de ser creatius i hem de buscar possibilitat que garanteixin la màxima seguretat de les persones que practiquen el fet casteller, però que alhora no estigui renyida amb la pràctica castellera", exposa.

A banda d'aquest gran desafiament, Font identifica altres petits reptes que es generaran, com ara intentar que desapareguin el mínim de colles possibles i que el món casteller no pateixi una davallada quant a nombre de castellers i castelleres. "No sabem exactament com serà l'impacte. El que podem deduir és que a mesura que l'aturada es vagi allargant, aquelles colles que havien de desaparèixer, ho acabaran fent, però no s'hauran creat noves per substituir-les", lamenta.

"No ens preocuparem en recuperar immediatament el mateix nivell que teníem el 2019, que era un nivell altíssim com no s'havia estat en dos-cents anys d'història. De fet és l'aturada més gran de la història dels castells. Que 13.500 persones deixessin de fer castells no havia passat encara mai", explica.

Tot i que el futur més proper és una incògnita, des de la Coordinadora preveuen que durant l'any 2021 no es recuperarà la normalitat absoluta, però que serà un any en el qual es recuperarà activitat castellera. "Esperem fer més coses que no pas aquest any en el qual no hem pogut fer res.", manifesta el president de la Coordinadora.