Emma Escolano: "S'estan fent molts esforços per posar la dansa al lloc que li pertoca"

La Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt, una entitat centenària, fundada l'any 1906, organitza el Franquesa - Festival de Dansa i Cultura Popular del Maresme, que enguany celebra la seva segona edició. Serà el dijous 20 i divendres 21 de juliol als diferents espais de Can Franquesa, seu de la Societat Cultural Sant Jaume al municipi del Maresme. El Festival compta amb el suport de l'Ajuntament de Premià de Dalt, la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El festival Franquesa té la voluntat d’esdevenir un espai de trobada i exploració col·lectiva on la dansa i les arts escèniques s’integren i s’arrelen a la cultura i llegat popular, partint d’una visió i impuls avantguardista. Parlem sobre el festival amb la presidenta de la Societat Cultural Sant Jaume, Emma Escolano, qui també és vicepresidenta de la Federació d'Ateneus de Catalunya.

El festival està inclòs en l'àmplia programació que la Societat Cultural Sant Jaume ofereix al llarg de l'any.

La Societat Cultural Sant Jaume som un ateneu, som associacionisme cultural i som voluntariat, i comptem amb seccions, molt potents, que es dediquen a organitzar activitats molt diverses. Com a exemple a destacar, dins la secció d'arts i lletres s'organitza el premi Marià Manent de poesia i el premi de narrativa a la memòria de Valerià Pujol. El Marià Manent és un premi consolidat, que es duu a terme des de fa quaranta-set anys, i al qual es presenten poetes absolutament consagrants. És el tercer premi més consolidat de tot el territori.

També tenim una programació estable de teatre, una part coordinada amb la Xarxa de Teatres d'Ateneus de Catalunya (XTAC), que és una xarxa meravellosa que ens permet programar arts escèniques professionals als nostres ateneus. A més a més, tenim una aposta important amb el circ i celebrem, naturalment, totes les festes de cultura popular catalanes. I l'any passat li vam afegir el Franquesa. En definitiva, organitzem multitud d'activitats, no només pels socis i sòcies de l'entitat, sinó que són obertes a tothom.

Com va sorgir el festival Franquesa ara fa un any?  

La idea va néixer parlant amb l'Aleix Martínez, que és el ballarí principal del Ballet d'Hamburg i coreògraf de ManNera Dansa. Ell està establert a Alemanya, però és fill de Premià, i tenia ganes de fer un espectacle al poble que tingués a veure amb la dansa contemporània, amb un rerefons de cultura popular. Em vaig engrescar i em vaig preguntar, "perquè no fem un festival?". I de mica vam anar aixecant aquesta petita fàbrica de creació amb humilitat i moltes ganes.

Així, la base del festival que havia d'acollir l'espectacle era la dansa i la cultura popular. Vam decidir que aquest petit festival durés dos dies i que acollís espectacles com ballades de sardanes, actuacions d'esbarts o espectacles familiars de dansa i música. Des de la Societat Cultural Sant Jaume, que som els que produïm tant el festival com l'espectacle de creació pròpia, tenim la idea de continuar amb el Franquesa molts anys, que sigui el festival de referència de dansa i cultura popular al Maresme.

"Volem que el Franquesa sigui el festival de referència de dansa i cultura popular al Maresme".

L'espectacle central que va sorgir, i que vertebrava el festival, va ser 'Pols'.

El director artístic d'aquest espectacle va ser el propi Aleix. Ell, juntament amb la companyia ManNera Dansa, van posar en escena 'Pols', una coproducció de la Societat Cultural Sant Jaume i la Fundació Pool-Haus d'Alemanya, que ens va donar suport. L'espectacle també va comptar amb la participació de l'Esbart Català de Dansaires, els Falcons de Barcelona i els Gegants de Premià de Dalt.

Va ser meravellós barrejar la cultura popular amb un espectacle de dansa a la pista de Sant Jaume. Ens va agradar molt la idea, vam veure que funcionava i vam decidir que volíem fer una segona edició del Franquesa.

Una segona edició que també compta amb un espectacle de creació pròpia, aquest cop 'Pur'.

És un espectacle de dansa, també de la companyia ManNera Dansa, en el qual el foc és protagonista de la part de cultura popular. 'Pur' tracta sobre la desconnexió en la qual avui en dia ens trobem immersos en relació amb el nostre entorn. El mateix succeeix amb les nostres cultures, les nostres arrels. Així, a través de la cultura popular catalana, descontextualitzant-la, l'Aleix vol explorar amb 'Pur' la creació d’un llenguatge artístic i dinàmic.

L'espectacle es duu a terme juntament amb la companyia de Santa Coloma de Gramenet L'Avalot Teatre, de trenta-cinc anys d'història, especialitzada en espectacles de foc. També tindrem la col·laboració d'alguns diables, membres dels Peluts de Cabrils, dels Diables d’Òrrius i dels Diabòlics Anònims de Vilassar de Dalt, per ajudar a crear l'imaginari del correfoc, sense acabar de ser un correfoc, ja que serà un espectacle que es durà a terme a la pista.

Per a aquest espectacle heu obert una convocatòria per participar-hi de manera voluntària. Quina rebuda ha tingut?

Molt bona. El Franquesa vol obrir-se a tothom, grans, joves i menuts, però en aquest cas la convocatòria estava adreçada al jovent. Com es tracta d'un espectacle que gira al voltant del foc i la dansa, aquest foc de destrucció, de creació, de generar, volíem recrear el moment dels correfocs en el qual el públic participa activament. No seran els que porten el foc, naturalment, però formaran part del públic que en els correfocs s'hi fica sota el foc o al costat dels diables. Això fa que no només sigui una festa dels diables, sinó que sigui un espectacle participatiu.

Volíem comptar amb la participació de la gent. Evidentment, com que no és un correfoc itinerant, sinó que és un espectacle de dansa, aquestes persones no poden entrar sota el foc quan els hi doni la gana, sinó que està tot estructurat i assajat. Són tres dies d'assajos per donar les pautes sobre en quin moment entren, què fan i quan surten. Estem generant aquesta participació entre la població en general, incorporant-los a la dinàmica de l'espectacle d'una manera ordenada. Creiem que això és molt interessant per generar interès en la dansa i la cultura popular.

Què podem esperar de la resta de la programació?

No només programem l'espectacle de producció pròpia. Seran dos dies en els quals oferirem la mateixa programació, amb els mateixos horaris, amb espectacles de l'Esbart Ciutat Comtal, que enguany ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona, amb 'EN5D' i música en directe del grup Criatures; en Pere Seda farà un petit tast de l'espectacle 'Hereu Riera', una peça de dansa i performativa que explora un diàleg entre la dansa tradicional catalana i la dansa contemporània; i 'Somni sota la finestra', un espectacle de dansa de la Companyia La Dansívora adreçat al públic familiar.

També tindrem un taller per infants sobre moviment i també per explicar com neix el conte 'Somni sota la finestra'. Sempre intentem que, a banda dels espectacles, hi hagi tallers, més que de dansa, tallers de moviment i d'expressió corporal. Volem que la mostra es postuli com a punt de referència al Maresme en matèria de creació, recerca, diàleg i experimentació del moviment.

"Abans semblava que la dansa havia de ser per uns pocs i crec que s'està corregint".

En quin punt es troba la dansa tradicional?

Fins ara la dansa era una disciplina minoritària, considerada com elitista, i és tot al contrari, per exemple, si posem la mirada en la dansa popular, absolutament antielitista, on té cabuda tothom. Però amb el Pla d'impuls a la dansa d'arrel, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i la Fira Mediterrània, s'ha fet una aposta important per la dansa des de totes les disciplines. I s'està obrint una nova mirada, nous camins, amb ajudes perquè les companyies s'actualitzin sense perdre l'essència de la dansa tradicional catalana.

Crec que és un punt de partida molt important. S'està fent bé aquest camí, potser massa a poc a poc, però s'està fent. I s'està obrint a tothom, incorporant el món de la dansa i totes les seves disciplines a la cultura en general. Estem curant una mica aquesta malaltia que teníem, que semblava que la dansa havia de ser per uns pocs i crec que s'està corregint, posant recursos i esforços per col·locar la dansa al lloc que li pertoca, naturalment.

Una prova és la quantitat de propostes i festivals que hi ha arreu del país.

La Fira Mediterrània, el Dansàneu, l'ÉsDansa... Són festivals que estan molt consolidats, fa molts anys que hi són. És rellevant recalcar que els festivals no només programem companyies de dansa tradicional i contemporània del nostre país, que són meravelloses i estan consolidades, sinó que també tenim l'oportunitat d'acollir companyies internacionals. Per tant, no ens mirem el melic, sinó que ens obrim a altres cultures, que crec que és molt important.