Enric Galceran: “La Passió és més una festa de la cultura i una tradició, que no pas un acte religiós”

De processons que es feien a les esglésies a superproduccions teatrals amb centenars d’actors que hi participen, sovint amateurs. Les passions, que daten del 1588, s’han convertit en un dels esdeveniments culturals més importants de la Setmana Santa i en una tradició de segles a molts municipis catalans, entre ells Esparreguera. Per a aquesta ciutat situada a les faldes de Montserrat, la Passió és una cita anual imprescindible que compta inclús amb un teatre, el Teatre La Passió, inaugurat l’any 1969 i construït expressament per acollir aquest espectacle.

La Fundació de La Passió d’Esparreguera organitza i gestiona tant el teatre com la ja mítica representació. L’entitat també compta amb cinc seccions -fotografia, sardanes, club d’escacs, escola de teatre i coral- i prepara altres obres de format propi que es representen al llarg de l’any, a part d’acollir al teatre altres espectacles. Així ho explica Enric Galceran, que fa dos anys que presideix la fundació i trenta-quatre des que va començar a participar a la Passió.

Sabem que a les passions hi participa moltíssima gent. Però a la d'Esparraguera, quantes persones hi actuen?

Hi participen entre nou-cents i mil col·laboradors, entre tots els participants: actors, tècnics, acomodadors, etc. A més, som l'única Passió amb cor i orquestra en directe, i això també suma. Hi ha escenes en què hi poden haver fins a tres-cents o quatre-cents actors.

Mobilitzar tantes persones no deu ser fàcil i deu portar molt temps de preparació...

Molt. Pràcticament després de l'estrena ja es comença a preparar l'obra de l'any vinent. Hi ha treballs que fins i tot es fan abans! Normalment, a l'estiu es comença a treballar i a partir del desembre s'assaja fort per tenir l'espectacle ben preparat.

I quanta gent sol anar a Esparreguera a veure l’espectacle?

Just abans de la Covid-19, estàvem en una fase de remuntada després de la crisi econòmica del 2008 que va afectar també a la cultura. Portàvem uns anys en què totes les passions a Catalunya estaven de baixada. L'últim any vam tenir uns 5.400 assistents, però fa uns anys havíem arribat a 10.000. El rècord van ser 15.300 espectadors en deu sessions en un any.

Precisament l'any passat no vàreu poder fer temporada...

Vam ser l'única Passió de Catalunya i de les grans d'Europa que vam poder estrenar, el 8 de març. Va ser l'única funció abans de cancel·lar la temporada, dos o tres dies després.

Com vàreu viure el fet d'haver de suspendre les funcions?

Des de la guerra civil que les passions no s'aturaven a Catalunya. Al principi pensàvem que potser podríem reprende-les a finals de maig o al juny. Després vam veure que era inviable i que tampoc tenia sentit fer-les a l'estiu perquè s'han de fer al voltant de Setmana Santa.

I aquesta temporada, com us ha condicionat la pandèmia per preparar l'espectacle?

Aquesta temporada fem només sis sessions i ens hem adaptat a la Covid-19 amb diverses mesures: no fem mitja part, oferim un espectacle més reduït, d'una hora i quaranta-cinc minuts. No hi ha escenes de masses perquè no podem tenir quatre-centes persones a l'escenari. Hem reduït el grups d'actors al voltant de quaranta, que segueixen tots els protocols de seguretat, i hem limitat l'aforament a cinc-centes persones.

A nivell tecnològic, enguany heu apostat fort, oi?

S’ha fet una revolució tecnològica. Fem un salt qualitatiu. Fins ara, el ciclorama, que és la paret del fons de l’escenari, era blanca i jugàvem amb focos tradicionals d’il·luminació de teatre. En canvi, aquest any tenim una pantalla de projecció de 25x10 metres que ens permet poder projectar tempestes, núvols, decorats… I fer-ho sense tenir ombres perquè són projeccions de curta distància.

Crèiem que era el moment de fer-ho perquè, tot i que sabem que serà un any gairebé perdut, no volíem que fos una temporada en blanc. Per això hem apostat per fer un espectacle àgil i espectacular.

Què és el que més sol agradar a la gent quan ve a veure la Passió d’Esparreguera?

La gent queda parada per la magnitud del teatre. És el segon més gran de Catalunya, amb 1.800 espectadors, just per darrere del Liceu. També sol sorprendre el nombre de col·laboradors, les escenes, la il·luminació, els canvis ràpids... És una superproducció que seria impossible de veure a Barcelona pel nombre d'actors que hi participen. Això només es pot veure a les passions.

Creu que és necessari ser religiós per gaudir d’un espectacle com aquest?

No. Aquest és precisament un dels problemes que tenim, que molta gent ens encasella amb el tema religiós. La temàtica de l’obra és la vida de Jesús, però la Passió és més una festa de la cultura i una tradició de quatre segles a Catalunya que no pas un acte religiós.

Què creu que aporta la Passió a la ciutat d’Esparreguera?

Molta gent quan parla d’Esparreguera arreu de Catalunya ho coneix per la Passió i això ja és molt. L’espectacle afavoreix al comerç i a la restauració. D’altra banda, la Passió sempre ha estat un element integrador, sobretot per a les persones que han vingut a viure a la ciutat. 

Exacte, la Passió d'Esparreguera és la més coneguda. Per què creu que té tant de renom?

En part, perquè el nostre espectacle és l’únic que manté el format clàssic. Normalment fem deu representacions, set en format clàssic i tres que són només de tarda. Aquest format tradicional, que abans era habitual i que s’ha anat perdent, dura tot el dia. Es fa una part al matí, en què es representa la vida pública de Jesús i es para per dinar. A la tarda, es fa la segona part, que es correspon amb la passió, mort i resurrecció de Jesús.

És una llàstima que enguany no sigui possible el format clàssic. Tan de bo l'any vinent el pugueu reprendre...

Sí, també ens dol que enguany no puguem tenir tots els col·laboradors a escena i que ens falti en Josep Borràs, el compositor de la música de la nostra Passió, que ens va deixar l'any passat. Aquest any la temporada li dediquem a ell.