La cultura popular és el patrimoni viu d’un país, un element que captura la seva essència més profunda. I necessita guardians com el Grup Cultural Garrigues, una entitat lleidatana que va néixer a principis dels anys 80 i avui és un referent en la defensa i promoció de les tradicions de les comarques de ponent i del país. Al seu full de serveis hi consta la creació i recuperació d’elements tradicionals com l’Àliga de Lleida, el seu conjunt geganter i l’Home dels nassos, entre altres.

Però la cultura popular no només és tradició, també és un element de cohesió social. I el Grup Cultural Garrigues n’és un exemple. La seva branca social, representada per Garrigues Cooperació Internacional, millora la vida de persones a països en vies de desenvolupament. Parlem de tot plegat amb el fundador i gerent de l’entitat, Enric Figueres.

El Grup Cultural Garrigues no va néixer com el que és avui.

Efectivament, nosaltres vam començar als 80 com una entitat juvenil del centre de Lleida que pretenia fer activitats per al jovent. Van anar passant els anys i van sorgir noves oportunitats i activitats per fer, fins que ens vam transformar en una entitat cultural. I avui hem crescut molt i tenim diferents agrupacions.

Heu pogut aplegar molta gent al voltant del grup.

Avui ja hi ha unes 265 famílies associades a la nostra entitat, o el que és el mateix, entre 1.500 i 1.700 persones. Sempre amb una visió molt familiar, atès que forma part dels nostres valors.

Quina és la vostra missió com a entitat?

El nostre objectiu és recuperar, promoure i divulgar la cultura popular i tradicional, no només a Lleida o a Catalunya, també a l’exterior. Ho hem fet recuperant elements tradicionals i realitzant accions i esdeveniments culturals arreu.

Per què és important preservar la cultura popular i tradicional?

És evident: la cultura popular forma part de la identitat del país, de les nostres terres i de la nostra ciutat, i cal preservar-la. Creiem que és un tema prioritari. A banda, la nostra funció també és vetllar perquè l’administració ho faci.

Ha canviat molt en els darrers 30 anys?

Moltíssim. Quan vam començar als anys 80 aquí a Lleida no m’atreviria a dir que la cultura popular estava morta, però l’activitat associativa era molt escassa. Sí que hi havia entitats antigues, però no tenien un gran dinamisme. La consolidació de l’associacionisme i la participació han millorat molt en aquests 30 anys.

Els mitjans de comunicació hi han ajudat?

Nosaltres dediquem molts esforços a arribar-hi, prop d’un 30% del nostre pressupost va destinat a la promoció i divulgació. Sempre hem intentat tenir la màxima relació possible amb els mitjans, i creiem que la resposta, almenys a les terres de Lleida, ha estat força positiva.

Però encara hi ha prejudicis quan parlem de cultura popular i folklore.

No t’ho sabria dir, la nostra tasca és normalitzar-ho i fer-ho present a la societat. I sempre ho hem fet a través d’un programa de cohesió social. La societat s’ha anat transformant en els darrers 20 o 30 anys i nosaltres ens hem adaptat per poder acollir a tothom que hi forma part i s’hi ha incorporat.

Aquesta és una tasca que també realitzeu fora de Catalunya.

Sí, en aquest sentit tenim la branca social, que és Garrigues Cooperació Internacional, que treballa a Colòmbia i l’Equador en temes d’educació, formació de lideratges comunitaris, cultura de pau, democràcia i participació. I n’estem molt satisfets.

La resposta dels lleidatans i lleidatanes ha estat bona?

Sí, i tant. La gent ens coneix molt i si algú vol participar en una trobada gegantera, a l’home dels nassos, a la setmana santa o al carnaval, sap que té les portes obertes per fer-ho. D’això es tracta, que tothom pugui gaudir a les nostres activitats. I no parem: jo sempre dic que comencem el 6 de gener amb els reis mags i acabem el 31 de desembre amb l’home dels nassos.

Ho vau poder comprovar amb les celebracions pel vostre 30è aniversari.

La veritat és que sí, va ser molt positiu. Durant els actes de celebració la gent ens va reconèixer la nostra feina. A mi se’m va quedar la frase que si no hi hagués una entitat com la nostra a Lleida l’haurien d’inventar.

Com veieu l’entitat d’aquí 30 anys?

Quan vam començar mai ens haguéssim imaginat que estaríem on estem. En aquest sentit, estem molt satisfets. Però ens preocupa el tema generacional, estem fent un esforç molt gran i el que volem és que tot això segueixi. Per això ens cal una major participació de les noves generacions, que aportin idees noves, nous talents i noves formes de fer que garanteixin la continuïtat de l’organització.

Com es pot apropar la cultura popular al jovent?

Tenim molt clar que a través de l’escola i de tots els espais on hi ha el jovent i en què puguem atraure nous públics. Pensem que ha d’anar per aquí: apropar-nos als centres educatius i facilitar-los totes les eines perquè s’hi enganxin.