Entre la incertesa i l’esperança: el món de la cultura mira al futur

“No es recuperarà tot en un dia, però ens en sortirem”. Les paraules de la Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), resumeixen el sentir majoritari del món de les entitats culturals, que esperen passar pàgina d’aquest malson que ha estat el 2020.

Nefast, catastròfic o desastrós són alguns dels qualificatius que mereix l’any que acabem de deixar enrere en boca de les veus del teixit associatiu cultural català. Durament colpejat per una pandèmia que ha arrasat amb tot al seu pas, el sector de la cultura afronta amb resignació el daltabaix de proporcions devastadores que ha portat la Covid. 

Les restriccions i cancel·lacions, la precarietat, les pèrdues i la incertesa han estat el pa de cada dia per al sector, que pateix una inestabilitat difícilment sostenible. Malgrat tot, l’associacionisme cultural mai ha perdut l’alegria que el caracteritza. “Som optimistes de mena, si no ho fóssim el moviment associatiu no seria capaç de fer tot el que fa”, confirma el Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC). 

Això no obsta que l’estocada del coronavirus ha estat punyent i ha fet trontollar tots els fonaments del sector. “Tota aquesta situació ha provocat una mena de desencís que ens amoïna, ara que la gent s’ha acostumat a quedar-se a casa, costarà treure-la de nou”, alerta Provencio, que lamenta el degoteig de baixes —“una quantitat importantíssima”, precisa— que s’han produït en els últims mesos.

En aquest sentit, Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, apunta que la cultura és un sector que ja estava passant per grans dificultats abans de la pandèmia, fet que n’ha agreujat l’impacte: “Les crisis afecten a tothom, però acaben de rematar tots aquells sectors que estan més febles, que ja venien tocats, com el de la cultura”, exposa.

2020: canvis i aprenentatges

No obstant això, el 2020 també ha estat un any de canvis i aprenentatges, unes transformacions que poden ser molt útils per ressorgir el 2021. Per a Esteve, la cultura ha d’entomar aquesta crisi com “una oportunitat” per revisar-se i créixer. “La cultura ha de treballar amb i per les persones, ara més que mai, és a dir, els espais culturals han d’estar oberts i en constant diàleg amb les persones i col·lectius que tenen a prop per poder donar resposta, pensar solucions i intervenir davant les coses que passen”, reflexiona.

En aquest sentit, bona part de les entitats no s’han quedat quietes i han seguit al peu del canó. “Encara que hi hagi una pandèmia, l’activisme segueix existint i hem vist com moltes entitats s’han reconvertit en una mena de punts socials per donar un cop de mà a la ciutadania, per exemple a la gent gran”, explica Morella.

Font: FCSM

Pel que fa al dia a dia, l’aturada també els ha servit per “endreçar la casa”, com en diu la presidenta de l’ENS. Això és: digitalitzar documentació dels seus arxius, recollir la història de l’entitat, ordenar la biblioteca o altres tasques que sempre queden pendents.

“Moltes entitats han aprofitat per revisar el seu funcionament o posar-se al dia en temes administratius, entre altres, és a dir, fer aquelles coses el dia a dia no ens permet per manca de temps”, apunta Morella, que creu que tot plegat ha servit per “sacsejar les estructures de les entitats i tornar a començar amb molta més força”.

Amb tot, el canvi més notable s’ha evidenciat en l’adaptació al món 2.0, un pas forçat les restriccions derivades de la pandèmia, però molt necessari. “En aquest sentit, el canvi ha estat brutal, persones que no havien tocat mai un ordinador ara fan reunions telemàtiques”, explica en Joan Cañagueral, president de la Federació Catalana de Societats Musicals (FCSM).  

“Tot plegat ens ha ajudat a descobrir les oportunitats que ofereix el món digital i de l’streaming, i ens ha servit per mantenir el xup xup, tant per mantenir enganxades les persones associades que formem part de les entitats com pels usuaris”, rebla el Pep Morella. 

Un horitzó d'esperança

Un procés de transformació que pot ser un bon punt de partida per caminar cap a la recuperació i capgirar la situació d’un sector que ha patit de valent els estralls de la pandèmia. “El 2021 les entitats faran un ús extraordinari de les xarxes i hi haurà molta activitat 2.0, és una oportunitat per apropar la nostra activitat a un públic més ampli. El nou camí emprès facilitarà que hi hagi molta més gent connectada”, assenyala la Rosa Maria Provencio.

Ja va ser així durant el confinament, quan la cultura va ser una vàlvula d’escapament i una finestra oberta per a tanta i tanta gent. I és que, per sobreviure a aquesta crisi, la cultura necessita reivindicar el seu valor social. Declarada com a bé essencial pel Govern català el passat mes de setembre, en el que ha de ser un primer pas cap a un marc normatiu que doni cobertura a treballadors, empreses i entitats del sector, la cultura es va fer valer en el moment més difícil.

Font: BCN Cultura Popular

I, què vol dir ser essencial? La Marta Esteve creu que significa que la cultura “compleix una funció social, de connexió emocional, ajuda a entendre tot el que està passant, a fer-nos preguntes, formar un esperit crític i generar una cohesió social que es tradueix en benestar”. 

“La cultura és l’aliment de l’ànima. A les nostres vides necessitem bellesa, activitat, imaginació, relacions socials… tot això i molt més ens ho dona la cultura i l’associacionisme”, afegeix la presidenta de l’ENS. “Amb totes les barbàries que hi ha al món, la cultura és primordial, perquè és una de les bases de l’aprenentatge de la persona, ens ajuda a estar equilibrats”, complementa el Joan Cañagueral.

La cultura necessita suport institucional

Més enllà de declarar la cultura com un bé essencial, el sector també necessita suport institucional, ara més que mai. “Sense el suport de les institucions ho tindrem molt magre”, comenta Cañagueral. En aquest punt, es valora la feina i l’ajut del departament de Cultura. “Cal agrair que des de la conselleria han estat a sobre, ara bé, l’aixeta dels ingressos s’ha tancat i necessitem noves línies d’ajuts per afrontar les despeses”, afegeix Pep Morella. 

De la mateixa manera, Esteve admet que la cultura té “unes estructures de finançament febles, en part perquè es regeixen per una lògica que no correspon a la lògica de la creació. Creiem que tot això cal revisar-ho”.

"Com a país, no ens podem permetre el luxe de perdre teixit associatiu, ni cultural ni de cap mena", raona en Pep Morella.

Provencio, per la seva part, reconeix el suport però lamenta que el pressupost del departament de cultura “és ridícul, i si parlem de la part destinada a la cultura popular, és per plorar”. 

La presidenta de l’ENS comenta que es va reunir amb la consellera Àngels Ponsa, qui els va traslladar el compromís d’incrementar el pressupost per a la cultura un 0,25% cada any. “És una misèria? Sí, però per alguna cosa hem de començar i pensem que ens donarà una mica més de marge”. I és que, com diu el president de la FAC, “com a país, no ens podem permetre el luxe de perdre teixit associatiu ni cultural ni de cap mena”.    

Convèncer que la cultura segura per tornar al carrer

L’associacionisme cultural tampoc es pot permetre perdre el seu espai natural: el carrer. “Per a nosaltres és l’espai cultural i creatiu per excel·lència, cal potenciar-ho per generar proximitat i espais de participació”, raona Esteve.

Per tot plegat, una altra de les claus de volta per sortir d’aquest atzucac és reivindicar i convèncer que la cultura és segura. “Totes les entitats han treballat moltíssim per adaptar-se a les normes de seguretat, l’esforç ha estat grandiós i ens hem de treure el barret perquè hem demostrat que es pot confiar en la cultura”, argumenta Cañagueral. 

"El carrer és l'espai cultural i creatiu per excel·lència", reivindica la Marta Esteve.

“El carrer el recuperarem tan aviat com ens obrin la porta”, assegura Morella, que precisa que “tot i els avenços en l’adaptació al món digital, aquest en cap cas pot substituir l’activitat presencial i el carrer, ha de ser un complement”. Té sentit, si pensem en què, malgrat que són un recurs molt positiu per ampliar horitzons, les activitats en línia no deixen d’excloure perfils de la societat, normalment els més vulnerables, que no tenen un fàcil accés al món digital.

Així, el futur es presenta amb un horitzó ple d’incerteses, però també d’esperança i confiança en el valor de la cultura. La tornada a la normalitat dependrà de l’evolució de la situació sanitària, és clar, però les entitats miren l’estiu, si tot va bé, com el moment de sortir del túnel de la pandèmia i esperen que l’inici del curs 2021-22 ja es deixi enrere aquest mal tràngol. 

Possiblement canviaran les formes i els formats, però no els valors i la missió de l’associacionisme cultural, que segueixen més vigents que mai. “Confiem que les noves generacions segueixin enganxats a fer cultura, tenim un molt bon planter”, assevera Provencio. Ho expressa molt bé la Marta Esteve: “El camí és unir esforços, recursos i idees. No som prou conscients del talent que tenim, del benestar que la cultura genera a la societat. No ho podem perdre”.