Barcelona és una ciutat plena de xamfrans, però l’Ester Bonal creu que n’hi hauria d’haver molts més. No es refereix al recurs urbanístic destinat a millorar la circulació i ampliar les cruïlles que omple els eixamples de la ciutat, sinó a projectes com el dirigeix des de fa més de 15 anys. L’Ester és cofundadora i directora de Xamfrà, un centre que va néixer el 2005 al Raval i des d'aleshores no ha parat de bregar per la integració social a través de la música i les arts al barri barceloní.

A Xamfrà estan de celebració perquè han estat guardonats amb el premi Solidaritat 2019, un reconeixement que atorga l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i que valora la tasca solidària que realitza el centre en favor de la convivència i la cohesió social, reivindicant la diversitat mitjançant les expressions culturals. En parlem amb l’Ester Bonal.

Com heu rebut el premi Solidaritat 2019 a Xamfrà?

Estem una mica aclaparats perquè és un reconeixement que es relaciona directament amb els drets humans. Ens emociona que considerin que una entitat com la nostra, que treballa a través de la cultura, sigui mereixedora d’aquest guardó i li donem molt de valor.

Perquè Xamfrà mereix aquest premi?

Des de l’IDHC han valorat la nostra mirada a les arts i la cultura com a baules per a l’accés a l’exercici de drets de tota la ciutadania, per al creixement i la dignitat de les persones i per al benestar i la cohesió social.

Treballeu amb la música, la dansa i el teatre com a eines d’integració massiva.

Les arts temporals o efímeres tenen aquesta màgia: permeten que gent molt diferent faci coses alhora. Persones molt diverses poden expressar-se, tocar o ballar en el mateix moment de manera diversa amb un resultat harmònic.

I tots són importants.

Exacte, perquè el resultat sigui bo necessitem que tothom hi sigui. Tan important és la persona que realitza la tasca més senzilla com més virtuosa. És amb la relació i el contrast que es genera la bellesa.

De fet, cada cop hi ha més iniciatives que empren les expressions artístiques per potenciar la inclusió.

Es que són llenguatges per la seva naturalesa ho permeten fer. Si els hi apliques una mirada social, les arts t’obren un camp de treball brutal, molt inclusiu, participatiu i horitzontal.

A Xamfrà ja fa més de 15 anys que desenvolupeu aquesta tasca.

Cada setmana passen pel centre unes 350 persones, d’orígens i situacions molt diverses. Una de les principals característiques de Xamfrà és la permeabilitat: estem totalment oberts a qualsevol persona que s’hi vulgui apropar.

Sense distincions.

Les activitats que duem a terme no són segregades. Al contrari, són inclusives en el sentit que persones d’orígens socioculturals diferents, amb diversitat funcional o intel·lectual, participen conjuntament de tot el que fem a Xamfrà. La generació d’espais no segregats és una de les eines precioses que ens donen les arts.

Perquè són necessaris projectes com el vostre?

Nosaltres tenim clar que el que fem ajuda a les persones. I això es tradueix en justícia i compliment de drets. Totes les constitucions parlen del benestar de la població, però hauríem de començar a concretar què vol dir això.

I què vol dir?

No sentir-te sol, saber que tens dret a participar de la vida cultural, ser proactiu i poder entrar i sortir de la comunitat perquè tens les portes obertes... això també és benestar i entitats com Xamfrà contribueixen al fet que es pugui produir.

Es pot mesurar l’èxit de iniciatives com Xamfrà?

Si em preguntes per indicadors concrets jo destacaria la continuïtat en la participació. És molt important, sobretot en infants i joves sense massa oportunitats més enllà de Xamfrà. Alguns d’ells, per exemple, s’han convertit en professors o han accedit a beques per realitzar estudis artístics. Centres com el nostre trenquen sostres de vidre.

El jovent del Raval necessita més oportunitats.

Generalment són persones que vénen d’unes circumstàncies de molta duresa vital i no s’han sentit membres d’una comunitat que les aculli. El mateix jovent ens reclama que s’han de fer més projectes com Xamfrà, iniciatives amb aquest esperit de comunitat, que creïn xarxa.

Què ha canviat des que vau començar el projecte el 2005?

Sobretot hem canviat nosaltres. Vam començar amb un pla estratègic ben definit, però ens hem adonat que la clau és l’adaptació. Intentem ser com una ameba, adaptar-nos el millor possible a l’entorn per facilitar la participació de tothom qui ve a Xamfrà. Al final es tracta de posar més la mirada en allò que ens fa persones, en tot el que tenim en comú més que en allò que ens diferencia. I seguir treballant.

El premi Solidaritat 2019 us ajudarà a fer-ho.

Més que recursos econòmics, que també són importants, aquests premis et donen visibilitat. Un reconeixement com aquest visibilitza Xamfrà en entorns d’atenció i resposta als drets individuals de les persones i farà que moltes persones que no sabien què fèiem coneguin projectes com el nostre, que treballen des d’una mirada més inclusiva i social a través de les arts.

Enacara teniu molta feina per fer.

Estem treballant en diversos projectes. Per exemple, amb menors no acompanyats, a qui hem d’oferir més espais de participació artística i despertar aquesta inquietud que els mobilitzi cap a l’exercici del seu dret a participar. Volem que aquests col·lectius se sentin cridats a participar en aquest tipus d’activitats artístiques, que sàpiguen que hi poden accedir de manera continuada. I per fer-ho cal molta proactivitat per part nostra.