Fent pinya per la diversitat: el poder dels castells com a via d'inclusió

“Jo pensava que per fer castells havies de ser català”, afirma el Sebastián Zapata, un jove colombià que va arribar a Catalunya el setembre del 2022. Viure a Barcelona va ser un somni complert que el Sebastián tenia entre cella i cella des que es va enamorar de la llengua i la cultura catalana gràcies a la cançó de Sau ‘Boig per tu’, un himne de la música del nostre país que ha traspassat fronteres i que el jove va descobrir en una classe de música al seu país quan només tenia nou anys.

Aquell impacte el va sacsejar i va despertar en ell una intensa curiositat per aquell petit país europeu situat a milers de quilòmetres del seu. “Em va cridar tant l’atenció que, literalment, vaig créixer investigant sobre Catalunya”, i explica que el que va descobrir el va sobtar molt perquè pensava que “a Espanya només hi havia espanyols”. 

Més enllà de la llengua, una de les expressions de la cultura catalana que el va atraure des del principi van ser els castells. Una atracció que va passar a convertir-se en fascinació quan, ja instal·lat a Catalunya, va poder assistir a una actuació castellera en primera persona a la plaça de Sant Jaume durant unes festes de la Mercè. “Vaig flipar moltíssim”, resumeix, ras i curt. 

Des d’aleshores, aquella tradició que consistia a construir torres humanes el va atrapar, però no sabia de quina manera s’hi podia apropar. Amb tot, el Sebastián ja tenia un cert contacte amb la cultura popular catalana gràcies a la seva parella, que era diable, i el seu grup d’amics, molts dels quals eren bastoners. “M’encanten els diables i el ball de bastons, i m’agrada gaudir-los com a espectador, però no són per a mi”, diu. El magnetisme que tenia amb els castells, de moment, es va quedar en la il·lusió d’assistir a més diades i seguir de més a prop aquest món.

Fins que al Sebastián se li va obrir una porta des d’on endinsar-s’hi. Va ser en una classe del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL), on estudiava català, quan la professora va anunciar que aquell 31 d’octubre, dia de la Castanyada, el grup no es quedaria a l’aula i visitaria la seu dels Castellers de Poble Sec. “Em va fer molta il·lusió perquè viuria la meva primera experiència dins d’una colla”, recorda.  

Aquesta mena de sortides s'emmarquen dins les activitats complementàries que es duen a terme des del CNL per promoure el coneixement de l'entorn i la cultura catalana, així com trobar espais on practicar la llengua que s'aprèn a l'aula. 

A la seu dels bandarres –com es coneix als Castellers del Poble Sec–, un membre de la colla va explicar a les aprenentes de català què eren els castells i els va animar a participar en l’assaig que estava en marxa. A les nou de la nit, quan va acabar la sessió i l’alumnat i la professora van començar a enfilar el camí de casa, el Sebastián s’hi volia quedar per continuar practicant i amarant-se d’aquella tradició. 

Dit i fet. Superant la seva timidesa, i gràcies a la generositat i l’actitud acollidora del Jordi, l’encarregat per part de la colla de gestionar els tallers amb el CNL i altres activitats que tenen a veure amb la inclusió de persones nouvingudes, el Sebastián es va sentir com a casa. Tant, que va acceptar la invitació dels bandarres per quedar-se a celebrar la Castanyada amb la colla. També el van convidar a acompanyar-los a la diada que aquell cap de setmana tenien a Esparreguera. Per descomptat, va acceptar de bon grau. 

A partir d’aquí, no va trigar a ser un més de la colla. “Em van explicar que per guanyar-me la camisa blau cel havia de participar a vuit assajos, anar a dues diades i assistir a una xerrada de seguretat; així ho vaig fer, i fins avui”.

Vint-i-cinc anys de castells i de compromís amb el Poble Sec

Potser al principi no n’era conscient, però el Sebastián va tenir la sort d’introduir-se al món dels castells de la mà d’una colla molt particular, que sempre ha destacat pels seus valors inclusius i pel seu marcat compromís social. “Els castells, al final, són l’excusa per mobilitzar-nos, construir comunitat i implicar-nos en la vida del barri”, assegura l’Hèctor Iburo, president dels Castellers del Poble Sec, parafrasejant el fundador de la colla, Xavi Ortega. 

Tal com diu l’Hèctor, els bandarres són un dels pals de paller del Poble Sec. Fundada el 1999, l’any passat la colla va celebrar vint-i-cinc anys de castells i compromís amb el barri. “Els principals trets que ens defineixen són la nostra implicació i participació activa a nivell del barri, així com un fort component polític i social, entès com una via per canviar les coses, mai com una posició partidista”, deixar clar el seu president.

Els fets li donen la raó: els Castellers del Poble Sec van ser la primera colla a declarar-se obertament feminista i independentista. A més, com a detall, al casc que duu la canalla s’hi pot llegir un lema que resa “Poble Sec antifeixista”. 

Ara que venen de celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari –carregant un 4de8, després de vuit anys, a la Diada de la Tardor–, els bandarres viuen un moment dolç i es feliciten per la creixent incorporació de persones joves a les seves files. Tanmateix, continuen amb la seva reivindicació històrica d’un local per a la colla. 

Amb tot, no perden de vista els seus orígens, quan l’entitat es va fundar “perquè el Poble Sec era gris i trist, sense espais per al jovent, i com una resposta a les problemàtiques del barri”, rememora l’Hèctor, qui recalca que aquesta part socialitzadora de la colla forma part de l’ADN dels bandarres. 

Aquest vessant social que els defineix s’ha desenvolupat al llarg dels anys, amb fites importants com, per exemple, ser la primera colla castellera amb una comissió feminista. No obstant això, tenen clar que queda molta feina per fer en aquest sentit. 

“Enguany tindrem una presidenta, però els caps de colla són homes, les posicions de tronc són homes i el cap de pinya és un home; en canvi, el cap de canalla és una dona”, raona el president, qui és conscient que, tot i fer un treball de repensar-se i autoanalitzar-se per fer les coses millor, el masclisme perviu i “continua costant massa que les dones ocupin llocs de poder perquè no deixem de ser un reflex de la societat masclista en què vivim”.

Un altre dels trets distintius dels Castellers del Poble Sec és la seva capacitat integradora. El Sebastián ho ha viscut en primera persona i des del principi es va sentir “molt ben acollit a la colla” gràcies a l’actitud integradora dels seus companys, que avui són els seus amics. Prova d’això és la barreja de persones de diferents cultures i orígens que conviuen a la colla, amb persones de països com el Marroc, França, Anglaterra, Argentina, el Perú o Colòmbia, entre altres. “Això vol dir que ens sentim inclosos i molt benvinguts”, suma.

Però, aquesta diversitat és realment un reflex de la multiculturalitat del barri? L’Hèctor creu que s’hi apropa, però també té clar que encara queda molt camí per recórrer en aquest sentit. 

“No crec que la diversitat del barri es vegi plenament representada a la colla; el Poble Sec té entre un 40 i un 45% de població d’origen divers, i nosaltres estem en al voltant d’un 25%, i la majoria són persones blanques europees”, assenyala, alhora que assumeix que encara hi ha poques persones racialitzades i que cal continuar treballant per trencar les barreres que dificulten la seva participació. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Castellers del Poble Sec (@bandarres)

Obrint camins per incloure la diversitat a les colles 

Tanmateix, des dels Castellers del Poble Sec –i des del món dels castells, en general– s’han posat en marxa iniciatives per revertir aquesta situació, promoure la diversitat i fomentar la inclusió de col·lectius que sovint no se senten prou interpel·lats a participar. 

Potser el projecte més destacat en aquest sentit és ‘Tots som una colla’, una campanya ideada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya que va començar el 2009 amb diverses proves pilot i que, d’aleshores ençà, s’ha estès a moltes colles del país. Amb l’objectiu de facilitar la incorporació de nous membres a les colles, especialment de persones nouvingudes, el programa ha apropat els castells a centenars de persones que, d’una altra manera, potser no s’hi haurien acostat mai. 

‘Tots som una colla’ consta d'uns tallers d'introducció teòrica i pràctica, en què s'explica el fet casteller, la seva història i el paper cabdal i representatiu que tenen en la cultura catalana, així com nocions bàsiques i terminologia, entre d'altres. Igualment, posa a l’abast de les colles materials i documents en diversos idiomes, suport tècnic i l'elaboració d'un protocol d'acollida.

De la mateixa manera, gràcies a la col·laboració sostinguda en el temps entre el món dels castells i el CNL a través d’activitats i tallers, moltes persones que pensaven que no tenien cabuda en aquesta tradició, com era el cas del Sebastián, s’han sumat com a membres actius a les colles i han contribuït a fer-les més diverses. 

"Facilitar la inclusió i promoure la diversitat més que un repte, és una obligació”.

“En general, la resposta a aquesta mena de campanyes és bona; ara bé, la gent que es queda normalment és poca, al voltant del 2 i el 3%”, qui també admet que ser casteller “implica una militància bastant dura, amb assajos entre setmana i diades els caps de setmana”. Així ho veu també el Sebastián, qui creu que ser casteller “requereix un esforç molt important, tant a nivell físic com mental, però val molt la pena”.

Per al president dels Castellers del Poble Sec, facilitar la inclusió i promoure la diversitat “més que un repte, és una obligació”, atès que, des de la seva perspectiva, més enllà de fer castells, les colles també han de ser una via per defensar i transmetre una llengua i una cultura. Una missió que també forma part de l’essència del conjunt de la cultura popular, entesa com un espai relacional on conviu gent de totes les edats i condicions. “Al cap i a la fi, acabes fent castells al costat del teu veí, amb qui després et relaciones al carrer, a la feina o a l’escola dels teus fills”, sentencia. 

El cas del Sebastián, que ha trobat el seu lloc dins la colla i ja forma part de la junta dels bandarres com a encarregat del local social, és la prova que la cultura popular en general, i els castells en particular, poden ser una porta d’entrada per a persones d'orígens i camins diversos, obrint espais d’inclusió i de pertinença a un país i a una cultura. “M’imaginava com podia ser, però no sabia si ho aconseguiria, i avui puc dir que estic vivint el meu somni català i estic molt feliç”, conclou.