Ferran Soler: “La cultura urbana sempre ha nascut del carrer i de la misèria”

L’Associació Juvenil Stalow Manresa neix el 2015 i organitza cada any a la capital del Bages el festival de cultura urbana Stalow Fest, nom que, com explica el seu president, en Ferran Soler, prové “d’una expressió urbana com tantes altres”.

Els joves que en formen part s’han organitzat amb, aproximadament, una quinzena d’entitats per aconseguir una proposta alternativa que enguany celebra la seva sisena edició i que inclou art, música i esport. A més, si hi ha alguna cosa que els caracteritza és que, malgrat les dificultats, no deixen de reinventar-se.

Amb quin objectiu vau decidir començar a organitzar l’Stalow Fest?

Al principi les raons per les quals el vam començar a fer no eren tan evidents. No hi havia uns motius concrets: va ser una elecció d’entre tantes que fem, i quan ens en vam adonar ja portàvem quatre o cinc anys amb el projecte. I és en aquest punt quan vam començar a veure les possibilitats que això tenia d’apropar la cultura urbana a tothom.

En què consisteix l’Stalow Fest? Què s’hi troba?

El festival és una proposta molt variada que gira al voltant del món urbà i, sobretot, de la música, l'art i l'esport, en diferents modalitats. L'edició de l'any passat, per exemple, va comptar amb una competició d'skate, exhibicions de grafiti, amb una competició de ball ('all styles'), amb 'batalles de galls' i va acollir també la final d'Espanya de 'Beatbox'. A més, hi va haver actuacions de més de 20 artistes urbans com Santa Salut, Elane, Rick Hombre Libre o Trio Psicosis.

L’edició que havíeu organitzat enguany era diferent.

Al llarg d’aquests anys ens havíem dedicat a concentrar tots els nostres esforços en un únic esdeveniment anual. Enguany, en canvi, vam decidir organitzar un Stalow Tour de 17 actes i que anava a concloure amb l’Stalow Fest a Manresa.

Per què?

Doncs perquè no podíem suportar econòmicament el festival. Teníem moltes despeses en un sol dia i no aconseguíem compensar. 

A més, celebrar esdeveniments més petits en diferents municipis com Barcelona, Sabadell, Berga, Collbató o Santpedor, permet també convidar artistes locals i menys coneguts que no tenen espais per cantar als festivals d’aquest estil que normalment s’organitzen. 

Com ha afectat la situació actual al vostre plantejament inicial?

Abans del confinament ja havíem celebrat dos actes de l'Stalow Tour. Tanmateix, la resta que teníem programats durant els primers mesos de la Covid-19 els vam haver d'aturar i ajornar. Vam fer el primer esdeveniment de l'Stalow Tour des del confinament i el que finalment hem fet és que en aquests actes els artistes que concursin s'hauran de classificar per poder ser a la final que se celebrarà durant l'Stalow Fest.

En definitiva, ara estem reactivant alguns esdeveniments però encara no tenim data pel festival. Esperem poder-lo fer el setembre o l’octubre si no empitjora la cosa. 

A banda del festival, quins altres projectes teniu?

Del festival va sorgir Stalow Productions, productora que no només grava el festival, sinó que també crea contingut relacionat amb el món urbà i amb l'skate. També produeix projectes propis, fa tutorials per aprendre a produir música i ajuda a produir als socis, ja que comptem amb un estudi de gravació que posem a disposició dels associats. Hem fundat també Stalow Academy amb classes d'skate i volem acabar fent classes de producció musical i activitats de lleure relacionades amb la cultura urbana. 

I ja per acabar, hem començat a publicar una sèrie documental en la qual expliquem l’evolució del projecte amb l’objectiu de donar-lo a conèixer. Ara hem publicat el segon capítol de la sèrie i sortirà un capítol cada deu dies. Són un total de vuit i formen el que seria la primera temporada, que repassa el que es va fer el 2019 i on també expliquem la realitat econòmica d’aquesta edició. 

Creus que des de l’administració hi ha voluntat de promoure iniciatives de cultura urbana?

Crec que és la mateixa població qui s’encarrega d’organitzar-les. La cultura urbana sempre ha nascut del carrer i de la misèria. Amb ben poc ja es pot començar, no és una excusa. Falten ajuts perquè normalment el finançament que es destina a joventut des dels ajuntaments és bastant ridícul. Els joves estan una mica descuidats econòmicament i a nivell local. Estem en contacte amb l’ajuntament i amb el departament de joventut, això sí. Però el pressupost és molt ajustat. 

Per això, enguany hem canviat de mentalitat i si abans ho contractàvem tot, ara hem pagat el nostre equipament i el muntem nosaltres. Hem fet una aposta econòmica i esperem que, amb una mica de sort, comenci a donar els seus fruits.