Malgrat la difícil situació econòmica, no tot són males notícies. La cultura popular gaudeix d’un bon moment gràcies a la progressiva implicació de bona part de la diversa societat i a l’alt grau de responsabilitat dels milers de voluntaris i entitats que sí travessen dificultats de tresoreria.

Les festes i tradicions catalanes han evolucionat en paral·lel als canvis socials. La creixent presència de persones nouvingudes ha fet que molts col·lectius com els castellers i els sardanistes, administracions locals com Reus i Vilafranca del Penedès, o entitats socials hagin impulsat diferents programes per donar a conèixer aquestes festes tradicionals i fer-los partícips.

Però la influència del fenomen migratori no ha quedat aquí. Molts països, amb una elevada recepció d’immigrants d’una mateixa procedència, han rebut alguns dels seus costums. Catalunya no ha quedat aïllada d’aquest fenomen. Ritmes brasilers com les batucades s’han fet un lloc al costat de capgrossos, grallers i, fins i tot, festes del foc, generant recels entre determinats col·lectius i un intens debat amb partidaris i detractors.

Per Francesc Fabregat, cap de cultura popular de l’Institut de Cultura de Barcelona, en declaracions recollides pel diari Ara, aquesta barreja mostra la “força” d’aquestes tradicions i la seva capacitat de “reinventar-se i sumar”, però no tothom és de la mateixa opinió. Guillem Roma, vocal de la Coordinadora de Diables de la Ciutat de Barcelona, creu que el so d’uns i altres és contraposat. “El toc de correfoc és més greu, una música que lliga amb la imatge d’infern dels diables; en canvi, el ritme brasiler és més alegre”, explica.

Un debat que, malgrat els diferents parers, serveix per estimular i difondre la ingent activitat que la cultura popular genera i el seu paper d’integració social.