Foc, tradició i cultura: així contribueix l'escoltisme i el guiatge català a distribuir la Flama del Canigó
Comparteix
Des de fa més de quaranta anys, l'AEiG Pau Casals participa activament d'aquesta tradició. 
Els agrupaments escoltes i guies que hi participen involucren en aquesta tradició totes les unitats de l'entitat, així com famílies i antics membres. 
El trajecte per a distribuir la flama des del cim del Canigó es duu a terme mitjançant relleus a peu, en bicicleta o cotxe. Font: AEiG Escoltes de la Pobla de Segur
Escoltes i guies d’arreu del territori català es mobilitzen durant la vigília de Sant Joan per a participar en en l'aplec del Canigó i en la distribució de la flama, una tradició jove s'ha convertit en una gran manifestació cultural.
Un any més, la Flama del Canigó ha arribat a les places dels pobles i ciutats d'arreu de Catalunya. Cada 23 de juny, diada en què se celebra la revetlla de Sant Joan, centenars de persones voluntàries, entitats i equips de foc, la distribueixen arreu dels països de parla catalana. Com ve passant des de fa dècades, l’escoltisme i el guiatge ha format part d’aquesta tradició vinculada al solstici d’estiu.
La celebració de la revetlla de Sant Joan ve de molt lluny, sobretot amb la presència central de les fogueres arreu del territori. Aquestes es van començar a encendre amb la creença comuna que les flames allunyaven i espantaven els mals esperits. Tot i les múltiples restriccions aparegudes durant la dictadura franquista, la festa s’ha mantingut fins al dia d’avui.
És precisament en aquestes dècades de veto cultural, l’any 1965, quan un grup d'excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafa el foc romàs al Castellet de Perpinyà, i pugen al cim del Canigó, on encenen una nova foguera, després de la lectura d'un manifest. A trenc d'alba del 23 de juny, inicien el descens amb la flama renovada.
Encara avui en dia, aquest acte reuneix a diverses associacions, col·lectius i particulars dalt del cim del Canigó amb la voluntat d’agafar la flama, com a simbol de la persistència i la vitalitat de la cultura catalana, i començar així el recorregut cap a diferents punts del territori. El trajecte es duu a terme mitjançant relleus a peu, en bicicleta o cotxe per fer possible que el foc s'escampi per pobles i ciutats i arribi a temps d'encendre les fogueres d’arreu del territori.
Del massís del Canigó al Pallars, de la mà de l’Agrupament Escolta i Guia Escoltes de la Pobla de Segur
En la seva ruta pels Pirineus, l’Agrupament Escolta i Guia Escoltes de la Pobla de Segur (AEiG Escoltes de la Pobla de Segur), de la Pobla de Segur, han fet arribar la flama al Pallars Jussà. Com cada any, han fet de l’acte una celebració obert al municipi, organitzant activitats infantils, àpats populars, i gestionant tot el vespre de revetlla.
Per a fer-ho, han involucrat tot l’agrupament. Per exemple, la unitat de Pioners i Caravel·les, formada per joves d’entre catorze i disset anys, han sigut les encarregades de preparar i dirigir el sopar per a totes les persones assistents.
L’Agrupament Escolta i Guia Pau Casals porta la Flama del Canigó al barri de la Sagrera de Barcelona
La tradició de portar la Flama del Canigó al barri barceloní de la Sagrera, per encendre les diferents fogueres, es remunta a l’any 1979. En el marc del desè aniversari de l’Agrupament Escolta i Guia Pau Casals (AEiG Pau Casals), el consell del cau es va marcar el repte de portar la tradició al veïnat, tot plegat dins d’un context de forta regressió de la llengua catalana.
Des de llavors, la tradició s’ha mantingut en el temps, de manera ininterrompuda. Tret dels dos anys de pandèmia, que va haver de fer-se en cotxe, la resta d’edicions el recorregut s’ha fet a peu i, a més a més, des de fa més de cinc anys en aquest recorregut participa de forma multitudinària totes les unitats de l’entitat.
La rebuda de la flama a Barcelona sempre passa per la Plaça Sant Jaume, on se celebra un acte institucional. “Portem la flama des d’allà fins a la Sagrera amb un bus articulat de Transports Metropolitans de Barcelona, que ens dona suport perquè pugui ser accessible a totes les unitats de l’agrupament”, explica Carlos Cañas, una de les persones organitzadores de l’efemèride a l’AEiG Pau Casals.
Una vegada arriba la flama al barri, s’hi fa un acte de celebració i s’encén la foguera que dona el tret de sortida a la revetlla de Sant Joan al barri.
Tot a punt a #LaSagrera pel sopar de Sant Joan amb el veïnat que aplegarà més de 600 persones i per rebre la flama del Canigó que aquesta matinada han anat a buscar el Aeig Pau Casals
— BCN_SantAndreu (@BCN_SantAndreu) June 23, 2023
Bona revetlla !! pic.twitter.com/rYbn6wvCzp
Els escoltes i les guies es mobilitzen per a la rebuda de la flama arreu del territori
Des dels seus inicis, l’aplec del Canigó mobilitza centenars d’escoles i guies arreu del territori. Formen part de les desenes d’entitats i grups que organitzen actes d’arribada de la flama als pobles i ciutats catalans.
A la comarca de la Selva, l’Agrupament Escolta i Guia Sant Miquel ha gestionat l’acte al municipi d’Anglès en diverses edicions, mentre que l’Agrupament Escolta i Guia Roca Guillera ho ha fet a Santa Coloma de Farners.
Al municipi d’Agramunt, a la comarca de l’Urgell, en anys anteriors l’Agrupament Escolta i Guia Agramunt ha estat una de les entitats organitzadores de l’acte. Al Vallès Oriental, la flama ha arribat a Parets del Vallès de la mà de l’Agrupament Escolta i Guia Sant Jaume, i a Sant Celoni a càrrec de l’Agrupament Escolta i Guia Erol.
i a Perpinyà, al peu de Castillet, s'encén el gran foc de Sant Joan on la flama acaba el seu recorregut. Enguany, artesans del 66 van construir una extension de maison à Perpignan per acollir tots els voluntaris i guies de la flama. I aquestes extensions de fusta van acollir àpats i espectacles nocturns a la Place du Castillet. Els focs de Sant Joan són una de les festes més importants de l'any a Perpinyà que acull centenars de milers de persones aquest vespre...