Si parlem de la Setmana Santa a Catalunya ens hem d’aturar per força a Tarragona, on aquesta celebració ha esdevingut una de les més destacades de tota la mediterrània. Per segon any, però, la pandèmia ha estroncat els plans de gremis, confraries i congregacions, que s’han hagut de reinventar i adaptar al món digital per tirar endavant una festa tan especial per als tarragonins, declarada d’interès turístic nacional. De tot plegat en parlem amb el Francesc Seritjol, president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona.

Quina és la tasca de l’Agrupació?

La nostra principal comesa és dinamitzar, organitzar i gestionar totes les activitats que es fan entorn de la Setmana Santa de Tarragona. A l'agrupació s’hi apleguen 13 entitats i cadascú fa les seves activitats i és aquí on entren nosaltres, per coordinar que tot encaixi, tant pel que fa als horaris, el programa, els permisos, les assegurances, etc. Tractem d’aglutinar aquestes 13 entitats, que entre totes apleguen unes 9.000 persones, i fer aquesta feina de coordinació i gestió perquè tot surti bé.

Igualment, com a entitat també fem les nostres pròpies iniciatives, ara moltes més arran de la situació de la Covid, però bàsicament fem dues accions principals: la presentació de l'opuscle de l'Agrupació i el pregó. A banda, ens encarreguem de tot el que té a veure amb la difusió de la Setmana Santa, sempre en coordinació amb l'Ajuntament de Tarragona.

Les entitats tenen una importància cabdal a la Setmana Santa.

Sí, juguen un paper important pel que fa a mantenir la tradició i l'essència de la Setmana Santa. Ara bé, la part més important pel que fa a les entitats és la cohesió social, el foment de valors com la solidaritat, la cohesió, la inclusió i la participació. Són col·lectius molt cohesionats, que quan passa alguna cosa tens clar que sempre hi són.

Què és el que fa tan especial la Setmana Santa de Tarragona?

Diverses coses. Per una banda, a Tarragona hem tingut la sort de mantenir aquesta sobrietat, aquesta austeritat pròpia de les Setmanes Santes del nord de la mediterrània, que tenen aquest tarannà humil i sobri, i no són tan pomposes com ho poden ser altres. Però potser el que la fa tan especial la Setmana Santa és la potència del moviment associatiu, la gran quantitat de gent que aglutina. També val la pena destacar la fa especial els carrers per on passa, pel barri del Serrallo. Aquest encant de carrers és diferencial.

Tant és així que el 2019 va estar present a la Biennal de Venècia.

Efectivament, hi vam portar el pas del Sant Enterrament i va ser molt especial. En aquest sentit, el comissari de la mostra ens va dir que Tarragona té una mena d’atmosfera màgica que li proporciona l'entorn, les pedres, el color, la llum de la mediterrània i tot plegat.

Va ser molt important per a la projecció internacional de la ciutat.

I tant! Quan et truquen per demanar-te que un pas de la Setmana Santa de Tarragona estigui a un esdeveniment tan important com la Biennal de Venècia, ja et pots imaginar que el reconeixement internacional és màxim. A què més podem aspirar? És tot un orgull per la ciutat.

Un dels teus objectius quan vas accedir a la presidència de l’Agrupació era que la Setmana Santa fos part essencial i molt reconeixible de la marca Tarragona.

Sí, i pensem que ho hem assolit. Aquest 2021, per exemple, ha estat important en aquest sentit perquè tots els actes que hem fet arran del tema covid, com taules rodones per exemple, els hem fet a l'entorn patrimonial de Tarragona. I aquí un projecte molt important que estem tirant endavant és el de la museïtzació, que si tot va bé podrem estrenar a finals d’aquest any.

En què consisteix?

Volem museïtzar la setmana santa a cinc esglésies de la ciutat on s’hi exposaran els passos durant tot l’any. El projecte es farà tenint en compte la conurbació urbana de Tarragona, és a dir, estarà vinculat al creixement de la ciutat, en com van anar creixent aquestes confraries i van anar movent-se a diferents seus.

La voluntat de l’Agrupació també és fer un la Setmana Santa més accessible i diversa.

Ho intentem al màxim, però no és fàcil. El nostre tarannà mediterrani ens porta a fer moltes coses i molt diferents. A Sevilla, per exemple, només fan Setmana Santa, mentre que aquí a Tarragona arranquem amb la Setmana Santa, després passem a Tàrraco Viva, a l'estiu el concurs de castells, festes majors i saraus varis, la castanyada, el carnaval, que ha agafat una importància bestial...

Però la Setmana Santa implica molta gent a Tarragona.

Sí, crec que hem aconseguit obrir-la i arribar a molta gent. Amb tot això de la Covid hem engegat diferents iniciatives col·laborant amb diferents col·lectius de la ciutat. Amb la Via T, que és la principal associació de comerços de Tarragona, amb el mercat de Tarragona, les associacions d'hostaleria i de restauradors, per citar-ne alguns. Que la Setmana Santa, per exemple, estigui exposada al mercat o als aparadors ens sembla força important.

A banda, també s'han fet showcookings de menjar de Setmana Santa amb les parades del mercat de quilòmetre zero, i ha funcionat molt bé. Enguany també hem fet una ruta amb tots els edificis més significatius per on passa la Setmana Santa, que tenen un codi QR que dona informació sobre l'edifici... El cert és que hem fet molta feina.

Encara es tendeix a pensar que Setmana Santa és per a la gent gran.

Relacionar la Setmana Santa amb la gent gran és un tòpic. Per començar, els portants, timbalers i arranjadors, per exemple, són gent jove. És cert que de vegades costa arrossegar-los perquè agafin responsabilitat, però també és complicat que la gent gran deixi la responsabilitat i doni pas als joves. El relleu generacional mai és fàcil.

La Setmana Santa, com totes les tradicions que volen perdurar, ha d'evolucionar al ritme de la societat. Avui ja es fan actes molt més dinàmics com taules rodones, col·loquis, espectacles de màgia, escenificacions de ball, entre altres. Cada vegada s'aposta per actes més curts i que capten més interès, com pot ser l'Esmendada del Gremi de Marejants.

Esteu satisfetes amb el suport que rebeu per part de les institucions?

En l’època anterior a la Covid, et diria que sí, que el suport ha estat més que correcte. Òbviament, sempre es pot demanar més, però n’estem satisfets. Ara bé, des que hi ha la pandèmia tot ha costat més. I s'entén perfectament, perquè primer és la salut i el tema social que no pas la festa i la tradició. Si hem de baixar el nivell, el baixarem. El més important és que la gent tingui menjar, habitatge i salut, això està clar.

Ja fa 5 anys que ets president de l’agrupació, quin balanç fas d’aquest temps en el càrrec?

El balanç és positiu, ha entrat gent jove a la junta, s'han fet noves activitats, podem dir que hem evolucionat. Els nostres pares van rellançar les festes de Setmana Santa, les festes de Santa Tecla i les colles castelleres. Els fills hem de cuidar aquest testimoni i fer aquest gir cap a la modernitat. Sempre costa perquè l'statu quo és molt còmode, però s'està fent.

Un exemple és aquesta dualitat entre presencialitat i virtualitat, que segur que es quedarà de cara al futur perquè ens ajuda a arribar a més gent. Avui, una taula rodona en streaming pot arribar a 200 o 300 visites a YouTube, mentre que presencialment seria impossible que la veiés tanta gent. És un èxit, està claríssim.

Per segon any consecutiu, la majoria d’actes han quedat anul·lats per la pandèmia.

Al novembre vam decidir que enguany hi hauria Setmana Santa sí o sí. Vam plantejar tres escenaris: el primer, amb un confinament total, i per tant, tot telemàtic; el segon, un semiconfinament com en el que estem ara, amb actes virtuals però també alguns presencials; i el tercer, un escenari de normalitat, que hagués estat genial però ja sabíem que era molt difícil.

Hem tingut l'oportunitat de posar en pràctica aquesta dualitat entre presencial i virtual, reinventar-nos, buscar noves sinergies i solucions per fer-nos presents a la ciutat sense els típics actes multitudinaris. I creiem que està sortint bé.

Us ha costat molt adaptar-vos a aquesta dualitat?

Per sort tenim una productora que ens ajuda molt en aquest sentit, es diu Atzavara i és d'uns nois que formen part d'una de les entitats de la Setmana Santa. El cert és que ha costat perquè no és el mateix que fe un acte en directe i ja està, cal preparar-ho molt més, fer postproducció, el grafisme... No érem conscients de la preparació tan bestial que requereix tot plegat. Però la veritat és que ha anat molt bé i estem aconseguint moltes visites en tot el material que pengem a la xarxa.

Com estan els ànims als gremis, confraries i congregacions davant d’aquesta situació de pandèmia?

Doncs depèn molt de cada entitat. N'hi ha que són més pessimistes, que pensen que perdrem gent. En el meu cas, penso que hi haurà un punt d'inflexió i serà una oportunitat per fer el canvi generacional, per valorar el que tenim, que molts cops no ho fem.