EnCantados és una associació que organitza concerts amb llengua de signes. Darrere hi ha la periodista cultural Núria Martorell i la dissenyadora gràfica Francina Cortés. Es van conèixer en una redacció, i fa tres anys que treballen juntes per fer possibles experiències inclusives a través de la música amb la llengua de signes.

Com neix enCantados?

Núria Martorell: EnCantados va començar sent concerts i entrevistes en directe i en línia en sales petites per reivindicar el talent emergent. Fèiem la cadena de regals entre els artistes, però li faltava un plus, que vam trobar quan vam incorporar la llengua de signes catalana.

Com va ser?

N.M.: El festival Esperanzah! ens va proposar fer inclusives algunes activitats per a les persones sordes. Ho vam fer amb Manu Chao, Suu, i una xerrada sobre el canvi climàtic. Per primer cop vaig veure públic sord que s'emocionava, ploraven d'emoció perquè podien gaudir d'una activitat musical.

Volíem combinar el públic sord amb l'oïdor i continuar amb el format concert i entrevista. Vam incorporar que en cada esdeveniment puja una persona sorda a l'escenari i ensenya una paraula en llengua de signes que tria l'artista.

Què més vau incorporar?

Francina Cortés: Intentem que estigui present el bucle magnètic a tots els locals. Això permet a les persones que porten implant o audiòfon sentir el so de la música directa a l’aparell. No és excessivament car i, si hi hagués prou demanda, seria baratíssim.

Regalem un globus amb el logo a totes les persones perquè la gent se'l posi al pit, o a la panxa, i puguin sentir la vibració de la música. Et dona una experiència diferent, més propera a la d'una persona oïdora.

Com ho vau saber això?

F.C.: En un dels concerts, el d'Andreu Martínez, vam veure que algunes de les persones sordes portaven un globus. Els hi vam preguntar i ens van explicar per què era. Ens va semblar tan maco que el vam voler donar a tothom.

N.M.: Són les persones sordes les que saben les necessitats que tenen. També ens van demanar que el so estigués al terra perquè els hi arriba més la vibració.

F.C.: Sembla una ximpleria, però ens vam conscienciar molt amb les mascaretes. Va ser increíble veure com d'important és dur una mascareta que permeti la comunicació. Ho donem per fet i no ho és.

Feu servir intèrpret.

N.M.: L’intèrpret, Eva García Codorniu, és CODA (Children Of Deaf Adult), i això té tot el respecte de les persones sordes. Signa amb l’expressió facial, amb tot el cos, descalça, i ens consta que fins i i tot eclipsa el cantant.

Demana amb molta antel·lació les lletres de les cançons. Hi ha matisos, metàfores, dobles sentits... Es posa en contacte amb l’autor per saber què vol dir i ho interpreta de memòria.

F.C.: Interpreta també els sentiments. Li dona doble emoció i sensació.

Una dissenyadora gràfica i una periodista cultural. Com heu arribat fins aquí? D'on us ve aquesta sensibilitat?

F.C.: De la vida, de la sensibilitat humana. No significa que hagi de tenir al voltant persones sordes per entendre que és necessari que tots tinguem les mateixes oportunitats. A mi sempre m’ha semblat injust, com veure persones amb cadira de rodes quan no hi havia rampes al carrer.

N.M.: En el meu cas, va influir el festival Esperanzah! i la pandèmia, quan amb la Fundació Actúa Ayuda Alimenta Cultura vam repartir cistelles a les persones de la cultura que ho estaven passant malament i que ho continuen passant malament.

La pregunta llavors és com és que no hi ha més entitats que es dediquin a apropar la música a les persones sordes?

F: Exacte. No ho sabem i ens hem adonat que hi ha reticències en l'apropament de la música cap a les persones sordes. Com si no s'ho creiessin. Hem fet possible creure que el món cultural de les persones sordes i de les oients és complementari.

N.M.: També seguim molta gent sorda a les xarxes i sabem d'experiències a altres llocs de l'Estat que demostren que els hi agrada la música, que fan activisme, i signen cançons. La nostra reivindicació és visibilitzar.

Aquest és l'objectiu?

N.M.: És incloure el col·lectiu en la música, fer divulgació, visibilitzar les seves necessitats, i també visibilitzar el talent emergent, principalment dones, i establir xarxes entre centres cívics i sales de concerts.

F.C.: Possibilitzar l’accés entre aquests dos mons. Es pot fer, podem estar junts, podem gaudir del que estem veient, i ens enriquim.

N.M.: També ho gravem i ho traslladem a Youtube perquè a l'artista li serveixi de promoció i les persones sordes puguin seguir-ho amb l'intèrpret.

Quins esdeveniments teniu previstos aquest any?

N.M.: El 5 de maig tenim el concert d'Aiala i ElTornado; el 21 de maig, Raquel Lua a la plaça Eivissa del Guinardó. I, després, per primera vegada, més enllà dels nostres esdeveniments, facilitarem que festivals siguin el més inclusius possibles. Ho farem al festival Share, al concert de Santa Salut i al d'Alba Reche.

F.C.: I també al festival Tempo de Girona, al concert de Ramon Mirabet, el dia 9 de juliol.

Quina rebuda té?

N.M.: Tant el públic sord com l’oïdor flipa.

És difícil fer la cultura accessible a les persones sordes?

N.M.: Cal canviar el xip, posar-hi voluntat i fer-ho amb dignitat.

F.C.: Tenir el xip és el més fàcil, però s’ha d’activar. I és difícil perquè no es contempla. Si tothom ho contemplés seria més fàcil.