Incidència política als ateneus: la lluita per recuperar els béns espoliats i el foment de la llengua catalana

Els ateneus sempre han estat espais de transformació social, de participació i de decisió, on es fomenta el debat i la discussió. Per tant, hi ha cabuda per a l'impuls de la incidència política, una línia de treball que, això no obstant, sigui per falta de temps o de recursos, de vegades queda a un costat en el dia a dia de les entitats. És aquí on entra en  escena la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC), organització que s'encarrega de vehicular les demandes i lluites dels ateneus federats a les diverses administracions.

I és que el fet de treballar d'una manera col·laborativa ajuda a què les demandes tinguin més força i que, per tant, la possible influència exercida sigui més efectiva. "Aquest és el sentit que té la federació. No és cap òrgan creat per l'administració, és una estructura creada pels mateixos ateneus per defensar els seus interessos i poder fer front davant de problemàtiques amb les quals ens trobem", manifesta el president de la FAC, Pep Morella.

Dos dels aspectes en els quals els ateneus i la FAC han fet incidència política és el foment i la defensa de la llengua catalana, així com en la recuperació dels béns espoliats per la dictadura franquista als ateneus.

Espoli franquista als ateneus

El treball d'incidència política que ha marcat més els ateneus ha estat el referent a l'espoli franquista, uns fets succeïts durant els primers anys de la dictadura feixista que van afectar, principalment, als ateneus i al seu patrimoni. "Els ateneus eren escoles de democràcia on la societat aprenia a prendre decisions, a impulsar projectes i a formar-se", explica Morella, qui recorda que les primeres escoles republicanes i biblioteques van néixer als ateneus, a més de ser espais on es promovia la llengua catalana i era casa del patrimoni cultural festiu.

La federació ha vehiculat aquesta reivindicació històrica per tal de fer pressió i aconseguir una justa aplicació de la Llei de Memòria Democràtica. Recentment, la FAC va presentar una sèrie d'al·legacions a la futura nova llei de Memòria Democràtica. Després de presentar l'esmena amb millores referents als ateneus i als danys patits, Morella va mantenir una reunió amb Fernando Martínez, Secretari d'Estat de Memòria Democràtica, qui es va comprometre a gestionar el retorn d'onze ateneus espoliats pel franquisme que la FAC té documentats.

Un d'aquests espolis el va patir l'Orfeó Badaloní. El seu president, el Ricard Abellán, que admet la grata sorpresa en conèixer que l'ateneu de Badalona estava inclòs en aquesta llista, assegura que recuperar els béns serà un procés difícil. En la mateixa línia, Morella explica que el procés continuarà per a la resta d'ateneus un cop es vagin demostrant la propietat dels béns espoliats. No obstant això, coincideix amb la dificultat del procés, ja que al moment de l'espoli es van malmetre molts arxius i es va cremar molta documentació.

"En el nostre cas particular, no serà fàcil tenir algun tipus de compensació ràpida, ja que la nostra propietat es va repartir en tres copropietaris diferents", declara Abellán sobre els béns immobles expropiats l'any 1939 pel franquisme. "Tant de bo ens puguin compensar o donar un espai similar on puguem reubicar-nos i no estar sempre sotmesos a un lloguer", afirma Abellán, que lamenta que tota la part del pressupost que es destina al lloguer, durant tots aquests anys, han estat recursos que no s'han dedicat al foment de la cultura.

Més enllà de les possibles dificultats amb les quals es puguin trobar per recuperar tot el seu patrimoni espoliat, des de l'Orfeó Badaloní valoren molt positivament la tasca que ha dut a terme la FAC vehiculant aquesta demanda de les entitats. "Amb la Llei de Memòria Democràtica, la FAC va veure l'oportunitat de lluitar per recuperar aquests béns. I ho va fer treballant com un col·lectiu i no anant un per un, ja que molts ateneus es troben en una situació similar i, en molts casos, és una sol·licitud comuna", admet Abellán.

Foment de la llengua catalana

Els ateneus, així com la resta d'entitats del tercer sector cultural, han impulsat diversos manifests que tenen l'objectiu d'influir en polítiques que defensen l'ús del català. Un dels més recents, el que va impulsar l'Ateneu Barcelonès, amb el suport de la FAC, i sota el títol 'Actuem ja! Els Ateneus de Catalunya diem prou al retrocés del català', reclamava a la Generalitat de Catalunya un augment en la partida pressupostària del català.

A través del text, els ateneus de Catalunya reclamaven el 0,5% del pressupost de la Generalitat per promoure el català. Segons explicaven, des de la Generalitat es destina un 0,12% del seu pressupost, percentatge que equival a 47 milions d'euros, a impulsar la llengua catalana al conjunt del sector públic. "Aquest menysteniment pressupostari fa anys que dura, i no permet fer front a la reculada que la llengua catalana pateix a tots els àmbits i que cada dia és més alarmant", afirmaven.

Els manifests són una eina molt important a l'hora de fer incidència política, i així s'ha demostrat amb els diversos textos presentats des de les entitats del tercer sector cultural per impulsar el foment del català. No obstant això, no és l'única eina per fer-ho. I és que, tal com recorda Morella, el teixit associatiu és porta d'entrada de la nova ciutadania mitjançant activitats com el teatre, el cant coral o les diverses expressions de cultura popular. Així, la tasca que fan els ateneus, en el seu dia a dia, també pot influir en les polítiques del català.

El Casino de Vic és un dels ateneus més representatius del món associatiu català. Nascut l'any 1848, és el segon més antic de Catalunya i la degana de les associacions i entitats de Vic. Els seus estatuts incideixen en el seu tarannà apolític, però l'actual presidenta del Casino de Vic, la Montse Ayats, que ens recorda aquesta característica del casino, creu que tant ateneus com casinos, com qualsevol cosa a la nostra vida, al cap i a la fi, poden ser instruments de política.

"Tenim clar que la llengua necessita totes les baules de la cadena. Per tant, en un ateneu en el qual participa gent molt diversa, la llengua té un paper molt important", explica Ayats, que recorda que totes les activitats que es fan al Casino de Vic, algunes d'elles precisament en defensa de la llengua, són en català. "Tenim la sort de ser a Vic, amb tot el que això implica, i el fet d'usar el català en tots els aspectes de l'equipament és quelcom molt normalitzat", especifica la presidenta del Casino de Vic, equipament adherit al Cens d'entitats de foment de la llengua catalana.

Col·laboració entre ateneus i administracions locals

I entre tota la feina d'incidència política, i tot el que s'està aconseguint, una demanda: que ateneus i administracions locals vagin l'una al costat de l'altre. "Moltes vegades no caminem tot el junt que hauríem de caminar", alerta Morella, una demanda que dirigeix a totes dues bandes. "Han de ser entitats col·laboradores que treballin en xarxa, ja que ambdues dediquem el nostre esforç a la mateixa població i, en definitiva, tenim el mateix objectiu: millorar la qualitat de vida de la ciutadania", afegeix el president de la FAC.

"L'afany de protagonisme d'alguns ajuntaments va en contra del principi de l'associacionisme. Nosaltres creiem que ha de ser la ciutadania la que sigui protagonista, i no l'ajuntament, ni l'equip de govern de torn", manifesta Morella, que explica que aquesta manera de fer la d'alguns ajuntaments dificulta l'entesa. "Si hi ha ateneus en moments delicats per pèrdua de musculatura a nivell de socis, per exemple, l'administració no ha d'esperar que caiguin, sinó donar tot el suport i recursos necessaris perquè aquell ateneu continuï", demana Morella.