Àngel Guimerà, Joan Maragall, Valentí Almirall, Lluís Domènech i Montaner, Pompeu Fabra i Oriol Bohigas, entre d'altres, són alguns dels noms il·lustres que han presidit en algun moment l'Ateneu Barcelonès. En l'ampli llistat de presidents, però, no apareix el nom de cap dona. Fins ara. Isona Passola serà la primera dona a presidir l'Ateneu Barcelonès en els més de cent seixanta anys d'història de l'entitat.

La productora, que es presentava amb la candidatura 'Reactivem l'Ateneu', relleva en la presidència l'historiador Jordi Casasses i liderarà una Junta Directiva amb molta presència femenina en un mandat que s'iniciarà el pròxim 23 de març. Parlem amb Passola sobre l'Ateneu, els objectius com a presidenta i la invisibilitat que han patit les dones al llarg de la història.

Quina és la seva relació i història amb l'Ateneu Barcelonès?

Als setze anys el meu pare em va inscriure a l'Ateneu i vaig estudiar allà durant tota la carrera. A més, vivíem al costat, i per tant tinc una relació molt familiar i molt intima amb l'Ateneu Barcelonès. Després, amb els anys, he fet moltíssimes més coses: hi ha hagut èpoques que he estat en primer terme, molt més propera a l'Ateneu, i, d'altres etapes, que no ha estat així. Però tinc un gran afecte a l'Ateneu.

Per què es va presentar a la presidència de l'Ateneu?

Jo no ho vaig decidir, va ser l'anterior junta la que em va venir a buscar. Em van dir si volia presentar-me com a presidenta. Jo vaig dir que sí, i que si podia fer una junta nova, i fer foc nou i de soca-rel, doncs que estava encantada de la vida.

No es van celebrar eleccions en ser l'única candidatura presentada.

Vaig buscar gent de diverses tendències i vaig intentar fer una sola candidatura amb la qual no haguéssim de fer eleccions. Entre el context de pandèmia i que estàvem amb les eleccions al Parlament i ara les eleccions del Barça, vam decidir ajuntar sensibilitats i no necessitar la celebració d'eleccions. Amb aquesta candidatura hem intentat que gairebé tothom se senti representat.

Destaca la diversitat de la Junta.

La Junta és una junta de professionals de molt alt nivell i amb ganes de rellançar l'Ateneu, que està en uns moments baixos, entre altres coses per la situació derivada de la Covid-19. Pensem que l'ateneu necessita un rellançament.

Per aquest motiu el lema 'Reactivar l'Ateneu'.

Exactament, tenim moltes ganes de reactivar l'Ateneu.

Quins són els objectius que es marca en aquesta nova etapa?

Primer de tot, reactivar la situació econòmica de l'Ateneu. Amb el context de pandèmia que estem patint hem perdut uns mil socis. Hi ha uns dèficits estructurals importants que s'han de solucionar.

I a banda d'això, el que volem és obrir l'Ateneu a la ciutat, tenir membres joves, reactivar les seccions, que sigui un lloc de debat públic molt potent, de temes filosòfics, polítics, artístics... I que sigui un reflex de què passa a la societat, amb uns punts d'excel·lència: aquesta barreja tan interessant que pot donar un lloc com l'Ateneu, que és excel·lència i alhora popular.

No està renyit.

A vegades el fet excel·lent i el fet popular estan enfrontats. Jo crec que l'Ateneu ha de saber lligar aquestes dues sensibilitats.

Parlàveu de ser atractius a membres joves. Hi ha una manca un relleu generacional?

No, venen molts joves. N'hi ha molts que, per exemple, vénen a estudiar a la biblioteca, que és una de les biblioteques privades més importants del sud d'Europa, i si hi entres veuràs que tots són joves. El que és important és reactivar les seccions, que sí que hi ha joves, però és important fer relleus I a la junta hi ha una quarta part de gent que no passen dels trenta anys. Amb això vull dir que tenim sèniors, persones de mitjana edat i gent molt potent i molt jove, amb moltes ganes de fer coses. I això crec que és molt important.

L'Ateneu és un far irradiador de cultura a la ciutat

Agafa el relleu de personalitats il·lustres com Àngels Guimerà, Lluís Domènech i Montaner, Valentí Almirall, Joan Maragall o Pompeu Fabra. I serà la primera dona a presidir l'Ateneu.

És un honor. Però el que em sembla mentida és que sigui la primera dona, en cent seixanta anys d'història sembla que això sigui impossible.

I la junta és paritària.

Les dones som un cinquanta per cent de la societat, i per tant hi ha d'haver un reflex d'això. Hi ha tot un canvi que representa que les dones tinguin la mateixa visibilitat que els homes i això s'ha de reflectir en tot el que es faci a l'Ateneu.

Hi haurà un tarannà més feminista?

A mi m'agrada més dir que serà just, El que és just, és que la presència estigui repartida en un cinquanta per cent, homes i dones, així com de tot el que es fa. A mi em sembla que això és ser just. I evidentment això comporta una part de feminisme perquè si no ho batalles, doncs això no surt.

La cultura i l'associacionisme ha tingut dones molt influents al llarg de la història, però que no sempre han tingut la visibilitat que mereixien.

Com en tot. Les dones han tingut un paper fonamental, i mai se'ls ha reconegut. Molta de la feina que han fet les dones l'han absorbit els homes. Ara això està canviant, però a la societat occidental, no a tots els llocs del món és així. Però almenys, a occident, s'ha descobert el disbarat que ha estat tenir les dones al marge.

La situació actual ha deixat tocada la cultura, però també ha afectat l'associacionisme.

Jo sóc una gran defensora de la societat civil i de l'associacionisme. Em sembla que Catalunya ha fet una cosa importantíssima: Catalunya ha estat un país, que, com no ha tingut estat, ha fet un estat a banda amb el món de la cultura, i ho ha fet a través de l'associacionisme. Per això tenim la societat civil més potent d'Europa. I per aquest motiu, quan ens mobilitzem, fem coses que no es fa en cap altre país del món.

Hi ha una xarxa molt potent que ha fet la societat civil, a esquena de l'estat, justament perquè l'estat no li donava eines, i ha creat un estat paral·lel, bàsicament a través de l'associacionisme cultural. I és aquí on els ateneus han tingut un paper importantíssim. Podem estar orgullosos d'això.

Per on passa el futur de l'Ateneu?

L'Ateneu és un far irradiador de cultura a la ciutat. L'escola d'escriptors ha donat grans títols i té un prestigi enorme. Com hem dit, té una biblioteca importantíssima, té un jardí romàntic que a tothom li ve de gust estar-hi, i un teatre. És un lloc on es fan tertúlies i es debat sobre filosofia, política, història o art.

En definitiva, és un focus de cultura al centre de la ciutat, que té una tradició històrica per on han passat tots els intel·lectuals del país i on s'han debatut totes les grans tendències i grans moviments culturals que hi ha hagut al país. I el que volem és continuar amb aquesta tradició.