Jamila Al Hassani: "La lluita feminista ha d’anar vinculada a l’antiracista"

Jamila Al Hassani és escriptora i contacontes, afincada a Vilanova i la Geltrú, autora de 'La lluita de la dona bereber' (2014) i 'La sultana justiciera' (2017). Nascuda en un poble del Marroc, als 10 anys es va instal·lar a Catalunya i va estudiar Empresarials. 

Participes o ets sòcia d'algun moviment social, entitat o associació?

Fa uns anys feia de monitora en lleure en un esplai. Actualment participo en una escola pública de Vilanova i la Geltrú fent de contacontes en àrab i català. També participo en activitats amb l'associació Darna de Barcelona que col·labora amb menors no acompanyats. I aviat començaré a participar amb els companys d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme.

Amb quins problemes topen les dones joves racialitzades a la societat catalana?

Els problemes amb els quals es troben les dones marroquines poden ser diversos, però el que té més pes és a l’hora de buscar feina. Si aquestes decideixen portar el hijab, per molta preparació que tinguis, hi ha certes empreses que les discriminen només per la seva indumentària, sense valorar el seu bon currículum.

La lluita feminista ha d'anar vinculada a l'antiracista?

Totalment. La lluita feminista ha d’anar vinculada a l’antiracista perquè quan en una societat es discrimina a una dona autòctona pel fet de ser dona, quan una dona es vesteix diferent a l'habitual, té la pell fosca o és d’una altra religió, patirà més discriminació per ser dona i per ser diferent.

"Falta sororitat, empatia i solidaritat entre les dones arreu del món".

Els feminismes blancs discriminen els feminismes racialitzats?

Sí que hi ha discriminació en alguns feminismes. Falta sororitat, empatia i solidaritat entre les dones arreu del món. La dona blanca continua el fil del colonialisme; creu que només ella portarà la salvació a la resta de les dones. Continua considerant que la dona àrab, musulmana, negra, gitana, etc. és una dona sotmesa i sense capacitat de parlar per ella mateixa.

Les dones àrabs, amazics, musulmanes, negres, ... no necessitem que ningú parli per nosaltres. Ni masclisme ni dones salvadores. El feminisme és respectar la llibertat de cada dona, independentment del seu color, de la seva religió, de les seves idees polítiques, i de la seva manera de vestir, cosa que el feminisme blanc no està fent. Valoren en positiu la llibertat de la dona per ensenyar el seu cos, però a aquelles dones que decideixen no fer-ho se les considera sotmeses.

Quines eines recomanes per lluitar contra els estereotips racistes?

En primer lloc, cal enfortir-nos a nosaltres. Tenir la seguretat i la confiança de defensar els nostres drets i deixar de tractar-nos com a ciutadanes de segona. Aquesta és casa nostra i no tenim una altra. En segon lloc, cal sensibilitzar a la societat des de les escoles, les administracions i eliminar els missatges xenòfobs dels mitjans de comunicació. També s’hauria de penalitzar els missatges d’odi d’alguns partits polítics per guanyar vots sembrant odi entre la població.

Utilitzes la ficció per denunciar les injustícies socials que pateixen dones d’arreu del món?

Exacte, utilitzo la ficció en les meves novel·les; més ben dit, és una realitat disfressada de ficció, per fer arribar el missatge als lectors dels greus problemes que pateixen les dones arreu del món. Així ho he procurat a les meves dues novel·les: 'La lluita de la dona bereber' i 'La sultana justiciera'.