El 29è Aplec Internacional 2016, tindrà lloc els dies 30 i 31 de juliol a la ciutat de Perpinyà. Es tracta d’un tast de la cultura popular i tradicional catalana, encapçalada per la dansa més emblemàtica, la sardana, que viatja fora del país. El certamen vol contribuir a la projecció del folklore en ciutats que, per afinitat cultural, històrica o social amb Catalunya, tenen (o tenien) molta significació.

Joan Gòmez és president d’Adifolk, entitat organitzadora de l’Aplec.

Com ha rebut Perpinyà, ciutat d’acollida, el format de la festa?

L’agost de l’any passat, vàrem tornar de Torino amb una sensació agre-dolça per la relació amb les institucions de la ciutat. Va costar molts esforços que l’ajuntament torinès cregués en el projecte, que a la fi va quedar enlluernat del que la cultura popular catalana -amb un discurs i un fer totalment professionalitat- és capaç d’oferir. A finals del mateix agost vam reunir-nos mitjançant l’amic i coreògraf del Grup Montgrí Dansa, Sebastià Vilanou, amb el Cap de Gabinet d’alcaldia de Perpinyà, Miquel Sitjà, per presentar el projecte del que podria ser el 29è Aplec Internacional. La diferència d’actitud en la rebuda fou encoratjadora. Les ganes que està demostrant Perpinyà són quasi tan grans com les d'Adifolk i les dels prop de 150 grups i colles de cultura popular que han demanat de participar.

Quantes entitats participaran a l’Aplec Internacional aquest 2016?

D’entre les quasi 150 ofertes de participació, Adifolk ha tancat la selecció en 92 grups. Avui, encara estem rebent sol·licituds i el procés ha estat difícil i molt treballat. Hem i vull donar les gràcies al meu equip, buscat la millor manera per poder fer participar al màxim de grups. Solucions imaginatives ens permetran gaudir de la participació de colles i activitats que sovint no poden participar als aplecs internacionals. Així, per citar algunes activitats genèriques tindrem una mostra de balls de gitanes, dues trobades bastoneres, exhibicions de colles sardanistes, etc. Sabem que certes activitats, algunes de les quals mai han faltat ens aquest 29 anys, quedaran més curtes en comparació a les 24 colles bastoneres, a les 10 colles de sardanes, a les 5 cobles o a les moltes parelles de gegants, però d’esbarts que només en tindrem quatre, i falcons i castells només estaran representats per una colla. L’activitat en sí mateix i la durada de l’Aplec impedeix la presència de més grups.

"El voluntariat compromès és la base estructural d'Adifolk".

Com us coordineu?

Tinc la sort de comptar amb un equip molt preparat i amb una experiència demostrada en tot l’àmbit cultural i associatiu. La majoria d’ells són professionals de la producció, la logística, la música o la direcció d’espectacles multidisciplinaris que creuen en el discurs de país que ofereix la cultura popular. El voluntariat compromès és la base estructural d'Adifolk. L’organització de les activitats, tant de l’Aplec Internacional com de les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, es centren al voltant d’un nucli, la pròpia junta directiva, de la que pengen tot un seguit de col·laboradors, integrants en la majoria de casos d’entitats i coordinadores de cultura popular, fet que ens permet assegurar l’èxit. Qui millor que els organitzadors de trobades de gegants per organitzar una cercavila gegantera? Qui millor de les colles de diables per ajudar a preparar la nit del foc? Treballar prop de federacions i coordinadores i aconsellar-nos amb elles és un luxe del qual no podem ni volem prescindir.

"Volem envair d’imatgeria, música i dansa els matins dels dos dies d’Aplec Internacional".

Quines novetats inclourà l’Aplec d’enguany?

La primera novetat és la participació, tant a nivell d’intenció -148 grups- com la de colles participants, finalment 92. Per la seva proximitat, catalanitat i les facilitats que ens està oferint, Perpinyà ens exigeix una dosi d’imaginació més alta. En aquest sentit veurem galejades trabucaires; una mostra de ball de Gitanes; les trobades bastoneres i les exhibicions de colles sardanistes tindran un espai propi; els esbarts tindran el seu espai a l’espectacle d’escenari, tal com el tindran les havaneres i la música tradicional. Una de les novetats que esperem doni un color especial a la vila de Perpinyà, és el model de cercaviles que farem: volem envair d’imatgeria, música i dansa els matins dels dos dies d’Aplec Internacional. Tots els carrers, cruïlles i placetes del centre històric tindran ensems una colla, una bèstia, una dansa, uns nans o uns gegants fent gaudir i participar al públic.

Com és sabut una de les tradicions més arrelades de la cultura popular catalana està de centenari: el cicle nadalenc de la mà de Folch i Torres, estarà molt present el proper juliol a la Catalunya Nord. Enguany, consolidada la col·laboració amb el Museu Etnològic de Barcelona, hi tornarà a haver una exposició del Museu que, a més, estarà acompanyada de la guanyadora de la votació popular que es va fer al Som Cultura Popular, Les Grans Forques, que presenta la Federació de Colles de Diables de la ciutat de Barcelona. A les tardes i vespres, Castellet serà el protagonista dels espectacles d’escenari. Enguany, el diumenge a la nit, en horari europeu, acabarem l’Aplec Internacional amb el concert de cobles i corals a la Catedral de Perpinyà.

"La vitalitat de la sardana està assegurada, només cal veure els concursos de sardanes i els cursets i tallers. No caiguem en la visió simplista de veure només que passa el diumenge a la ballada de sardanes".

És, la sardana, una tradició viva i adaptada a l’actualitat a Catalunya? I portes enfora?

Destaquem que aquest any la idea de portes enfora difereix bastant de la d’altres anys. A Perpinyà no podem considerar que sigui portes enfora, malgrat sigui un estat diferent, cultural i històricament som el mateix país. Ho demostra la participació de colles i grups de cultura popular de la Catalunya Nord: dues cobles, geganters, esbarts i colles sardanistes. Com a músic de cobla que sóc, puc constatar que la sardana a Perpinyà, en concret, i a tota la Catalunya Nord en general, és una eina de catalanitat ben viva. Les colles sardanistes participants en els diferents campionats que s'organitzen al Principat, el mateix Perpinyà ha recuperat un concurs molt potent.

La vitalitat de la sardana està assegurada, només cal veure els concursos de sardanes i els cursets i tallers. No caiguem en la visió simplista de veure només que passa el diumenge a la ballada de sardanes. Al meu entendre, aquesta, és una mesura errònia pel diagnòstic de la sardana dins la festa. El que considerem com s’adaptarà al segle XXI, és una discussió ja de la primera meitat del segle passat. En quants articles dels anys 30, 40 i 50 podem llegir el crit d’alarma de què els balladors de “la sardana” són un col·lectiu que envelleix i no hi ha renovació? Que cal adaptar la sardana, la seva forma musical, coreogràfica i la seva integració dins la festa, doncs sí. Seria absurd no entendre, en el mateix sentit, que el correfoc o la cercavila gegantera ha d'adaptar-se al moment que la societat viu i vol viure.

L’any vinent, per la 30ena edició, s’esperen sorpreses?

Els Aplecs Internacionals han variat molt en aquest 29 anys, des de la primera edició s’ha pretès que la cultura popular serveixi per obrir més les portes de Catalunya a Europa. Per Adifolk, que es capaç de moure més de 1500 participants per una ciutat fora fronteres, és un compromís que aquest esforç tant dels participants com de les institucions que ens donen el seu suport, com del mateix equip d'Adifolk, tingui la màxima visibilitat. Visibilitat no només a nivell intern, ja ens està bé que les televisions locals i TV3 o les ràdios i premsa del país en parlin, sinó als mitjans del país i ciutat que visitem.

El passat 2015, Adifolk va organitzar dos esdeveniments a Itàlia, dues mostres de cultura popular: l’Aplec Internacional a Torí i la participació de Catalunya, en quant país invitat, al Festival Tocati da Verona. En tots dos l’èxit va ser aclaparador, però a nivell de difusió ,Torí va quedar amagat dins d’un festival internacional per infants, mentre que a Verona, Catalunya va aparèixer als noticiaris de la RAI i a diferents medis des d’abans de començar el Tocatí. Aquesta és la idea amb la que estem treballant conjuntament amb la Direcció de Cultura Popular,. l’ajuntament de Barcelona i la Fira Mediterrània.

Adifolk treballa per la cultura popular de la manera més transparent i oberta possible. No volem amagar-nos res, més enllà de les sorpreses que pugi deparar els projectes que organitzem,està clar, o del límit en la discreció de les negociacions. Per això, tant punt tinguem clar el concepte del nou model d’Aplec Internacional o, pot ser, la continuïtat de l’Aplec al 2017, us ho farem saber.