Joan Lorenzo: “La cultura popular batega molt fort arreu del país”

En una ciutat on la cultura popular està ben viva i omple els carrers i el calendari, Calaix de Sastre s’ha fet un lloc propi com un dels pals de paller de l’activitat cultural de Sant Feliu de Llobregat. Ho ha fet recuperant tradicions i sumant-hi propostes noves per aplegar totes les generacions.

En aquesta entrevista, Joan Lorenzo, un dels motors de l’entitat, repassa l’origen i el sentit de projectes com la festa medieval del Sancti Felicis, l’Aplec de la Salut, el Pessebre Vivent o el campament del Patge Shelín, entre altres. Alhora, posa sobre la taula els principals reptes de l’entitat per continuar fent bategar la cultura de Sant Feliu. En parlem amb ell.

Calaix de Sastre va néixer un 28 d’agost del 2008, una data molt simbòlica per a Sant Feliu.

El 28 d’agost és la primera referència històrica escrita que es conserva del nom de la ciutat, com a Sancti Felicis, datada de l’any 1002. Almenys fins ara no se n’ha trobat cap de més antiga. La menció apareix al cartulari de Sant Cugat, en un document d’herència en què un oncle deixava unes propietats a sis germanes, les seves nebodes, i situava unes terres entre Ticiano i Micano amb el nom de Sancti Felicis. Quan vam triar la data de fundació, ho vam fer expressament per jugar amb aquesta coincidència i, a més, perquè també era un 28 del 08 del 2008. Tot plegat vam trobar que era molt simbòlic.

Com ho celebreu?

Ho celebrem amb una festa medieval, per posar en valor que la ciutat fa anys i l’aniversari del seu nom. És una de les activitats més emblemàtiques de l’entitat, el Sancti Felicis, que aplega cada cop més gent i ja és força coneguda a tota la comarca. Sempre hi hem mantingut l’accent medieval i, amb el temps, ha anat agafant forma de campament, amb diverses activitats i amb el record de la història i les efemèrides de Sant Feliu.

També heu fet un musical que repassa la història de Sant Feliu.

Sí. El vam escriure per commemorar el mil·lenari del nom de la ciutat, l’any 2002, amb la idea de recollir anècdotes i personatges reals. Es titula ‘Mil anys en deu dits’ i durant quatre anys el vam anar representant amb diferents generacions, primer a través de la companyia d’Enric Borràs i, en els últims anys, ja des de Calaix de Sastre. D’aquell musical, tant les cançons com un guió molt resumit, també s’han incorporat a la celebració del 28 d’agost, en aquesta festa d’accent medieval que juga amb l’inici del segle XI, el naixement de les ciutats i el protagonisme creixent de la gent i dels gremis.

És una bona manera d’endinsar-se en la història de la vila.

Sí, perquè al final t’ajuda a entendre com Sant Feliu ha anat construint-se com a ciutat i per què avui és cap de comarca. Ho és perquè abans ja havia estat cap de partit i cap judicial. I, alhora, també permet situar que, comparada amb altres municipis del Baix Llobregat, és una ciutat relativament moderna: com a concepte de ciutat, el punt clau és el 1524, amb la parròquia. Abans hi havia les terres de Sant Feliu, però depenien de Sant Joan Despí o de Sant Just Desvern. Per això diem que és de les més jovenetes entre les viles i ciutats que s’han anat formant a la comarca.

Parlem ara de Calaix de Sastre. Què diu el nom de l’entitat de la vostra manera de fer?

Les persones que vam impulsar l’entitat veníem d’altres espais on fèiem activitats diverses, com el centre parroquial o els Amics de les Tradicions, i volíem un paraigua ampli. Calaix de sastre és una expressió catalana que diu justament això, que hi cap de tot i que sempre hi trobes recursos per improvisar, fer i desfer. I, tot i que el nostre eix són la cultura i les tradicions catalanes, ens vam plantejar una entitat oberta a col·laborar amb qui calgués, a acollir idees i també a recollir iniciatives que s’estaven apagant perquè no es perdessin. És el cas de l’Aplec de la Salut, que havia quedat desvinculat, o del Correllengua a Sant Feliu, quan el nucli de gent que l’organitzava es va desfer i el vam assumir per donar-li continuïtat.

També té un altre sentit.

Sí, a més, el nom té un altre sentit molt local. Calaix de Sastre també és una publicació del Baró de Maldà, un recull en volums de festes i tradicions de pobles i comarques. Aquells llibres estaven custodiats en un arxiu i, segons expliquem, la Joana Raspall, bibliotecària i poeta de Sant Feliu, els va defensar i salvar en un moment d’expoli. Per això, per a nosaltres, el nom té aquest doble vincle, amb una expressió popular i amb un referent literari d’aquí.

Quines activitats de Calaix de Sastre us representen millor com a entitat?

Tot i que fem activitats tots els mesos de l’any, sobretot ens representen tres activitats pròpies i molt concorregudes. Una és l’Aplec de la Salut, la festa tradicional del dilluns de Pentecosta, molt seguida, i que tirem endavant amb el suport d’altres entitats, també per fer el ball de la soca, recuperat fa més de 25 anys i, que sapiguem, l’únic ball genuí documentat i nascut a les terres de Sant Feliu. Una altra és el Pessebre Vivent, que amb els anys ha crescut d’una representació d’un sol dia a fer-se durant quatre dies. I, finalment, la Festa del Sancti Felicis, el 28 d’agost, caigui quan caigui. Aquestes tres són les activitats més representatives de Calaix de Sastre.

També sou molt conegudes per una activitat que fa gaudir la canalla.

Sí, el campament del Patge Shelín, que fem els dies 3 i 4 de gener i que ja és un reclam a tota la comarca. El vam inventar i crear nosaltres, a partir d’un personatge que ja existia de manera tradicional però que no s’havia desenvolupat gaire, i li vam donar una història i una personalitat pròpies. Amb els anys, el conte i els personatges han anat creixent fins a convertir-se en el que és avui. Ara, de fet, estem intentant fer una cosa semblant amb el Carnaval, a veure si trobem algun personatge que doni lligam a totes les festes.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Calaix de Sastre (@calaixdesastresantfeliu)

Teniu un calendari molt atapeït.

Sí, estem actius tot l’any i, més enllà de les tres cites grans, anem encadenant activitats pròpies i col·laboracions que van de la pau i l’educació al carrer, al cicle festiu i popular —Carnaval, Sant Jordi, Corpus, Flama del Canigó, Festa Major, Castanyada i Correllengua—, i també a propostes de participació com gimcanes o actes comunitaris. La idea és estar presents mes a mes, sumar amb altres entitats i mantenir viva la cultura popular a Sant Feliu.

Parlem de dificultats. El relleu generacional ho és?

Sí, és una dificultat. Jo ara tinc 46 anys i, en general, a l’entitat hi ha gent força més gran, sobretot persones jubilades. També tenim tota la colla de menors d’edat i, de tant en tant, s’hi afegeix algú de 20 o 30 anys, però ens falta gent de la meva generació o una mica més jove. Al final, l’objectiu és que, quan nosaltres ho puguem deixar, l’entitat continuï, i per això estem treballant i coent el relleu generacional.

Què més?

Una altra dificultat important és la burocràcia. Per a gairebé tot has de demanar permisos i cada cop hi ha més normativa, sobretot tenint en compte que moltes activitats les fem al carrer i necessitem recursos econòmics. A més, tenim la sensació que, en comparació amb altres entitats, no rebem proporcionalment els diners que ens tocarien. Però, és clar, són diners públics i això implica molta paperassa i documentació. Tot i així, intentem picar a totes les portes i no perdem la il·lusió. Les ganes de crear i de fer coses les mantenim intactes.

Com valoreu l’estat de la cultura popular i tradicional a Sant Feliu?

A Sant Feliu, la cultura popular està gairebé sobresaturada. Si mires la proporció de colles per habitant i la compares amb altres municipis de Catalunya, diria que estem a dalt de tot. La cultura popular aquí no es mor. Les colles sempre reclamem ser més i rebre més ajuts, i en aquest ecosistema hi convivim moltes entitats, tant les que treballem la cultura popular com les vinculades al patrimoni. En conjunt, a nivell cultural estem molt bé.

I si ampliem el focus al conjunt de Catalunya?

A escala de país, crec que s’ha fet una feina important perquè les entitats s’organitzessin i guanyessin força, especialment amb l’impuls de persones com Lluís Puig i la creació de federacions, com les de bastoners o pessebres vivents. Al final, també és d’aquí d’on sovint es nodreixen els mitjans públics quan volen parlar de cultura popular.

Per tant, ets optimista.

Jo diria que la cultura popular batega molt fort arreu del país perquè és molt integradora. Un pessebre vivent, per exemple, permet que persones de qualsevol cultura participin en una activitat del poble. I això es veu arreu: vas a pobles petits de Girona i hi trobes dinàmiques semblants, igual que passa amb la Coordinadora de Pastorets i moltes altres xarxes. Mentre hi hagi gent que hi cregui i que no vulgui perdre la tradició local, hi haurà relleu, tot i que sovint es digui que falta jovent. De fet, hi ha colles que són només de joves.

Quins reptes de futur teniu a Calaix de Sastre?

Aquest 2026 ens fa molta il·lusió perquè ens venen edicions molt rodones de les activitats més emblemàtiques. D’una banda, celebrarem la 30a edició de l’Aplec de la Salut recuperat, que es fa des del 1997, i esperem poder tornar a l’ermita, perquè l’any passat, amb les obres a la masia, ho vam haver de fer a l’esplanada. També tindrem el 20è Pessebre Vivent per Nadal i, entremig, la 15a edició del Sancti Felicis. A més, com a entitat, fem la majoria d’edat.

I més a llarg termini?

El repte és, sobretot, garantir continuïtat. Que la gent jove que ara col·labora s’empapi del que està vivint, que li quedi el cuquet i que tot això pugui tenir relleu, idealment mantenint-ho sota el paraigua de l’entitat. Al final, Calaix de Sastre vol ser això, un riu que es nodreix de diferents afluents i de tot el que hi ha hagut a la ciutat, perquè no es perdi la força de la gent que hi va col·laborant.