Joan Magrané: “Fa anys que el nivell de les noves generacions de músics no para de pujar”

Després de la Segona Guerra Mundial, les generacions de joves creen un dels “moviments culturals més importants del món”, com bé destaca la UNESCO, per promocionar la branca de l’art que conforma la música i donar suport al jovent que s’hi vol dedicar professionalment. A Catalunya, no és fins a l’any 1986 que es forma la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya, però arriba amb molta empenta i motivació per dur a terme una gran tasca cultural.

Actualment, després de trenta-set anys de feina, l’organització compta amb una cinquantena d’entitats federades i el seu projecte principal és la 'Xarxa de Músiques de Catalunya', gràcies a la qual acompanyen a les joves professionals que acaben de sortir del conservatori per ajudar-les a començar en l’àmbit professional. Hem parlat amb Joan Magrané, el president de la federació, per conèixer la història i l’actualitat d’aquesta.

Com i per què sorgeix el moviment de les Joventuts Musicals?

Neix per relligar culturalment les noves generacions després de la Segona Guerra Mundial. Cada país determina la seva manera de fer-ho. Aquí a Catalunya va sorgir als anys vuitanta, i va ser, en gran part, una iniciativa de melòmans, de persones molt interessades a organitzar concerts i aconseguir la màxima qualitat possible de música. Amb molta empenta, realment van fer una gran tasca cultural.

No només la nostra entitat neix amb el concepte de la joventut, sinó també com una iniciativa centrada en la música clàssica. En aquella dècada neixen molts festivals i iniciatives que han anat en paral·lel amb el nostre projecte, sortides de joventuts musicals que ara són molt exitoses. Amb els anys ha quedat afinat al que som actualment.

Quin és l’estat actual, doncs, de les Joventuts Musicals de Catalunya?

Som una entitat totalment encarada als músics joves. El nostre projecte estrella és la 'Xarxa de Músiques de Catalunya’. Treballem, sobretot, amb músics de clàssica, de jazz, de diferents estils del món. Acompanyem aquelles persones que no tenen una gran indústria darrere, que acaben de sortir del conservatori o que encara estan acabant els seus estudis, i les portem a actuar arreu del país. Aquest gran projecte és el principal de l’associació i ja fa anys que funciona. És el nostre pilar.

Igualment, des de fa bastant temps, treballem per esborrar fronteres entre els diferents gèneres culturals i els diferents públics. Pensem que, en aquest país, la música sempre ha estat una mica en darrer terme, especialment la música clàssica i el jazz. Per això busquem connexions amb tot el món cultural, amb festivals, amb totes les institucions possibles i intentem moure'ns en aquesta direcció.

Quina és la situació d’aquesta branca de les arts a Catalunya?

L’estat actual és positiu. Cada vegada tenim millors relacions amb les institucions de música, les associacions de músics, amb els mateixos artistes i, òbviament, amb les entitats locals. Nosaltres som la federació, però sota el nostre paraigua tenim a una cinquantena d’entitats, que són les joventuts musicals de cada municipi i les organitzacions culturals associades. Això sempre està en moviment, perquè n’entren de noves o n’hi ha alguna que mor. Estem en un moment molt viu.

Nosaltres, com a federació, estem intentant, cada vegada més, ser presents a tots els racons possibles del país i, no només portar la nostra música, sinó sobretot donar importància al paper de les noves generacions de músics. Tenim molta sort perquè fa anys que el nivell va pujant i la quantitat de persones que s’hi volen dedicar, també.

El passat 22 de novembre vau participar en el Festival Clàssics. Com ha anat?

En fem una valoració molt positiva. És el segon any que ho fem, per tant, encara estem provant diferents estils i registres, però els dos concerts que hem fet aquest parell d’anys han funcionat molt bé. Sempre treballem el diàleg entre un clàssic de la literatura i la música clàssica.

Què heu interpretat enguany?

La banda musical The Ministers of Past Time i l’actriu Laura Aubert han representat ‘Gilgamesh i l’anonimat immortal’. Hem volgut contrastar dues maneres de fer. Una, seria l'inici de la nostra literatura, aquesta epopeia del Gilgamesh. És anònima i se n’han trobat diferents manuscrits i documents, però tenim constància que és el començament de moltes de les històries que després es van desenvolupant en la nostra cultura.

I el mateix hem fet amb la música clàssica, encara que hi hem inclòs un toc més actual. Hem treballat tot allò que comença a partir del segle XVII, que més tard es considerarà com el que entenem ara com a música clàssica. Neix i se solidifica en aquells anys, a principis del segle XVII, cap al 1600.

"Tenim sota el nostre paraigua una cinquantena d’entitats, que són les joventuts musicals de cada municipi"

Heu jugat amb aquests dos grans estils de la literatura i la música.

Exacte. Curiosament trobàvem coincidències. Al final, sempre es parla dels grans temes, com l’amor, la mort, l’amistat... El concepte de la immortalitat ha estat la temàtica del festival d’enguany i pensem que aquest terme, en el Gilgamesh, es tradueix en els seus dos vessants. Per una banda, perquè ell era un heroi èpic, per tant, immortal. I amb la música jugàvem més amb el concepte de l’anonimat. The Ministers of Past Time ha tocat obres anònimes i d’altres compostes per dones que, tot i no ser anònimes, havien estat silenciades i gairebé no s’havien interpretat.

Ens pots fer una petita radiografia de qui són The Ministers of Past Time?

Són un grup jove de nou músics, especialitzats en música antiga, sobretot la del segle XVII. Sempre han estat molt centrats en la recuperació del patrimoni. És a dir, no treballar allò que ja coneixem, sinó rebuscar les obres que, normalment, no veiem prou programades. Són un grup format per violins, viola de gamba, clavicèmbal, orgue positiu i baix continu.

Tot i ser molt joves, realment són gent que estan a primer nivell i toquen amb grans formacions europees, també dedicades a aquest repertori.

"Volem incidir més en la societat i promoure la presentació de música arreu del país"

Què significa per a vosaltres poder participar en el Festival Clàssics?

Per a nosaltres és fantàstic, la idea d’ajuntar-nos amb el festival és precisament trencar barreres. Per una banda, els formats de concert i de la música clàssica. A escala d’associació, volem incidir més en la societat i promoure la presentació de música arreu del país. Ens trobem que, sovint, la música va encaminada cap a la gent que ja va a concerts. En canvi, participar en un festival com el Clàssics et permet conèixer a públics que, potser, estan interessats en la literatura i no coneixen tant la música.

Si els hi presentes bé, com creiem que hem fet, es comparteixen moltes sensacions i emocions i és un pas endavant per incidir encara més en la societat i en l'ampli ventall de públics que hi ha.

És una oportunitat per continuar expandint tot el que promoveu culturalment.

Per a l'àmbit cultural de Catalunya és molt important que hi hagi vida en aquests sectors i que es pugui continuar promovent la seva importància. Hem de procurar que se surti de Barcelona, descentralitzar. És molt important que el país sigui conscient de la qualitat musical que té i també que els mateixos músics perdin la por a recórrer tot el territori. Ens hem d’enriquir els uns als altres.