Jordi Carulla: “La construcció artesanal tradicional aporta un tret distintiu a cada territori”

Tot just l’any passat, a la comarca lleidatana de les Garrigues, un grup d’artesans, empresaris i autònoms va decidir fer un pas endavant per ajudar a promoure i preservar el patrimoni arquitectònic i cultural relacionat amb la construcció tradicional.

Ho van fer a través de l’associació Professionals i Amics de la Construcció Artesanal Tradicional (PACAT), una entitat que vol treballar per fer front a la principal amenaça que afecta la pervivència de les tècniques de construcció ancestral: la manca de relleu generacional. En parlem amb el Jordi Carulla, un dels fundadors i actual president de l’associació.

Quina és la finalitat de la PACAT?

L’entitat es va crear amb l’objectiu de promocionar i difondre la construcció tradicional per tal de conservar el patrimoni material, però sobretot volem crear consciència sobre la importància de preservar el patrimoni immaterial.

De quin patrimoni immaterial parlem?

Dels coneixements i les metodologies de construcció que s’han utilitzat tota la vida i que van passant de generació en generació. Amb tot, al llarg del temps també han evolucionat i s’han hagut d’adaptar a les construccions modernes i a les normatives i requisits d’edificació actuals. Tot això ha canviat molt.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de PACAT (@pacat.associacio)

Per què té sentit promoure la construcció artesanal tradicional?

Potser hi ha gent que no entén que parlem de construcció tradicional en ple segle XXI i que encara es pugui utilitzar, però aquest tipus de construcció no és una relíquia i continua present, sobretot a zones rurals i per a la rehabilitació de cases antigues. Amb tot, nosaltres el que proposem és la integració de la construcció tradicional a les construccions modernes.

És una herència que convé preservar.

Arran de la globalització, creiem que des de mitjans del segle XX s’està perdent la identitat arquitectònica dels territoris. Avui es tendeix a la uniformitat, mentre que abans hi havia una identitat que responia a unes necessitats concretes lligades a cada territori i societat, i que es podia veure, per exemple, en els materials utilitzats per construir, que eren els que hi havia a cada zona.

Això ha canviat molt.

Les construccions modernes unifiquen el mateix tipus de construcció a tot arreu. Nosaltres, en canvi, pensem que és bo conservar una identitat perquè, al cap i a la fi, això defineix la singularitat i l’essència de cada territori.

"Avui, s’està perdent la identitat arquitectònica dels territoris".

Quines grans diferències hi ha entre construcció tradicional i moderna?

Una de les principals són els materials que s’utilitzen, que en el cas de la construcció tradicional són materials nobles de tota la vida, com la pedra, la fusta, el ferro, el guix, la calç… Tenim materials que està comprovat que funcionen perfectament perquè fa milers d’anys que s’utilitzen. Sovint la construcció moderna els ha deixat de banda i els ha substituït per alguns de nous, que estan molt bé, però que a la llarga estem veient que també creen problemes 
A banda del tema dels materials, la manera d’edificar també és totalment contrària.

En quin sentit?

Abans, tots els materials que s’empraven per construir eren transpirables, i per evitar problemes com humitats, infiltracions i salobre, hi havia molta més ventilació. La construcció moderna, en canvi, funciona totalment al contrari. És a dir, impermeabilitzar-ho tot per evitar que entri la humitat, i la ventilació també s’ha rebaixat al mínim. Tot plegat, per exemple, ha generat problemes que abans no existien, com la condensació. Per tant, una altra gran diferència és que abans tot es basava en transpirabilitat, mentre que a la construcció moderna és tot impermeabilitat.

La construcció artesanal té particularitats a Catalunya? Hi ha un tret diferenciador?

Més que a Catalunya, et diria que va més per zones. El tret distintiu és segons la regió. Com que s’utilitzen els materials que hi havia a cada zona, es poden trobar diferències en una mateixa comarca. Això passa a les Garrigues, sense anar més lluny. A la zona del Vilosell i Cervià de les Garrigues hi havia molta pedra, per exemple, i es veu en la construcció. Per contra, a la zona de les Borges Blanques i Juneda no n’hi havia i es treballava més amb tàpia i parets de fang.

Això fa que la identitat sigui molt diferent.  

Nosaltres sempre diem que la construcció artesanal tradicional aporta un tret distintiu a cada territori. Per tant, quan parlem de preservar la construcció tradicional no es tracta només de treballar amb pedra, sinó de tornar als orígens, recuperar i preservar aquesta identitat que ha predominat sempre en un territori determinat.

Què es necessita per ser un bon mestre artesà de la construcció tradicional?

El factor principal és l’experiència, perquè estem parlant d’un ofici. Avui hi ha cursos formatius per al jovent d’un o dos anys per treballar la pedra, per exemple, i està molt bé que n’hi hagi, però en tan poc temps només es pot explicar la teoria. Aquests coneixements s'adquireixen a base d’experiència i de molts anys en aquest món. Per aprendre un ofici no parlem d’un o dos anys, sinó de gairebé tota una vida.

S’estan perdent aquests oficis?

Nosaltres reclamem i lluitem per revalorar aquests oficis ancestrals. Ho dic perquè, des de fa temps, i en els darrers anys molt més, hem detectat que hi ha una problemàtica molt gran pel que fa al relleu generacional. Malauradament, hi ha poques persones disposades a aprendre aquests oficis.

"Tenim una problemàtica molt gran pel que fa al relleu generacional".

Això és preocupant de cara al futur.

El panorama pot ser molt fumut d’aquí a deu o quinze anys si no hi ha relleu. El patrimoni immaterial i aquestes tècniques, si no es cuiden i es mantenen, s’acabaran malmetent i el problema pot ser important. Des de la PACAT volem crear consciències per no arribar a aquest punt, i explicar que la construcció tradicional pot ser part de la solució a molts problemes que tenim avui.

Com quins?

Per exemple, en el tema de la sostenibilitat en l’àmbit de la construcció. Els materials que utilitzem són els que tota la vida ens ha aportat la terra, són sostenibles i de proximitat. Parlem, entre altres, de la pedra, del guix o la calç, que és un material que ha caigut en l’oblit en els últims vint anys i té unes propietats fantàstiques que solucionarien molts dels problemes de les construccions modernes, com la transpirabilitat, per exemple.

Per tant, la construcció tradicional és la més ecològica?

Nosaltres creiem que sí. A més, aporta una millora energètica important. Tothom que hagi entrat en una casa de poble feta amb pedra s’adona que a l’estiu s’hi està fresc i a l’hivern no fa tanta calor. L’únic problema que hi ha, o hi havia fins ara, són els costos.

Aquestes construccions són molt costoses? Sovint es diu que costa més rehabilitar una casa vella que fer-ne una de nova.

Fins a un cert punt. Tots els treballs artesanals, pel fet de ser-ho, demanen més temps. Amb tot, nosaltres reivindiquem que també hi ha més qualitat i uns materials nobles que tenen una funció important. Avui, en el pressupost per fer un habitatge gairebé és més car el preu de l’operari que no pas els materials. Si ho mirem a la llarga, en una casa feta amb pedra, al cap dels anys segurament hi haurà un estalvi en aire condicionat i calefacció i els costos s’acabaran abaratint. En aquest sentit, i mirant més enllà, potser val la pena invertir una mica més.

A nivell més personal, Jordi, com et vas apropar a la construcció artesanal tradicional?

Jo soc artesà reconegut per la Generalitat com a mestre d'obres. Amb el meu soci tenim una empresa de construcció tradicional que es diu Rocs, com la tenien els nostres pares. Vam començar des de petits, vam deixar els estudis aviat i ens hi hem dedicat tota la vida. Els nostres pares es van jubilar i nosaltres hem continuat aquest camí. Vam adquirir els coneixements gràcies a ells i l’experiència ens ha acabat de formar en aquest ofici. Ara és quan realment ens adonem del valor que té tot el que sabem.

I si parlem de la PACAT, com es va gestar?

Vam fundar l’associació l’any passat, després de parlar amb altres artesans i també amb persones d’altres oficis sobre com fer front a les problemàtiques que ens afecten. Avui tenim molta feina i no donem l’abast, i podríem créixer molt més, però no trobem gent que estigui interessada a aprendre l’ofici. Gairebé no trobem ni treballadors. Som un cercle molt tancat i cada cop en quedem menys. Vam creure que teníem l’obligació de fer alguna cosa al respecte per canviar-ho i d’aquí va néixer l’associació.

Quins perfils de persones acull l’entitat?

La vam crear set persones, entre Cervià de les Garrigues i Vinaixa, i avui som uns trenta membres, la majoria empresaris autònoms. L’associació està pensada per aglutinar tres tipus de membres. Per una banda, els artesans reconeguts oficialment; també els professionals d’oficis relacionats d’alguna manera amb la construcció tradicional, com paletes, picapedrers, fusters, vidriers, tocadors i guixaires, entre altres; i finalment totes les persones no professionals que tinguin algun interès per la construcció tradicional, els oficis mil·lenaris que representem o inclús els materials nobles que utilitzem.

Amb tot, teníem clar que érem els artesans i autònoms qui havíem de marcar el full de ruta i traçar una mica el camí a seguir pel que fa a l’entitat. A partir d’aquí, la idea és créixer i estendre’ns per tot el territori català, perquè veiem que els problemes que tenim nosaltres són els mateixos a tot el país.  

Com penseu aconseguir els vostres objectius?

Som conscients que tenim molta feina al davant. I tenim molt clar que és bàsic connectar amb el territori. Això ho farem a través de xerrades, conferències, tallers, camps de treball, cursos formatius i activitats que assegurin la perdurabilitat dels oficis. La idea és recórrer el territori i explicar-nos molt bé, perquè estem convençuts que persones, administracions i institucions ens entendran.