Jordi Centelles: “Hem de créixer cap a un altre públic perquè si no, serà la nostra mort com a entitat”

L’Ateneu Terrassenc és un espai històric i de referència al municipi, adherit a la Federació d’Ateneus de Catalunya, que a principis del segle XIX va arribar a superar les tres-centes persones associades. Actualment, i després de la seva refundació, és un lloc de trobada per al veïnat del municipi amb inquietuds culturals, on es duen a terme presentacions de llibres, conferències, escacs, concerts, tallers..., amb la col·laboració d'altres entitats.

Jordi Centelles és secretari de l’Ateneu Terrassenc i, com la resta de la Junta directiva i l’òrgan de gestió del dia a dia, un dels seus objectius és el relleu generacional de l’entitat, intentant atreure persones joves que també puguin aportar la seva visió i fer-se seu l’ateneu.

L’Ateneu Terrassenc ha passat per dues èpoques ben diferenciades.

Sí, tenim dues etapes diferents. L'etapa fundacional de l'any 1879, que va ser una època d'esplendor per a l'ateneu. Teníem una sala de teatre, instal·lacions i, fins i tot, l'alcalde també era alhora el president de l'ateneu. Aquella va ser l'època d'esplendor, però va ser breu, va durar uns deu anys.

Després, vam tenir una segona fundació fa vint-i-set anys amb instal·lacions molt precàries. Depenem de l'ajuntament perquè ens cedeixi un espai adient, perquè no tenim una gran sala de teatre per poder fer representacions o altres activitats. Disposem d'un petit espai que ens permet fer espectacles de petit format. Jo diria que aquesta és una de les grans dificultats amb què ens trobem.

T'agrada la ratafia? - https://t.co/8Cc4H2DSu6 #Terrassa #CulturaTRS #SomAteneu pic.twitter.com/12rAJ0lFwZ

— Ateneu Terrassenc (@AteneuTerrassen) June 4, 2023

Tot i això, feu moltes activitats.

Volem oferir activitats en tots els àmbits de la cultura, tant en música com en arts escèniques, pintura i exposicions. Intentem ser diversos. Si mirem el calendari al llarg del mes, veurem que hi ha moltes presentacions de llibres, conferències, tallers o escacs, entre d'altres.

Destacar-ne una en concret seria complicat, però crec que les conferències són les que atrauen més públic.

“Volem oferir activitats en tots els àmbits de la cultura”.

D’altra banda, l'avançada edat de les persones sòcies és un dels inconvenients. Com us afecta això?

És cert que tradicionalment els ateneus han tingut un públic d’edat avançada, però en el nostre cas, si mirem l'edat dels socis, la mitjana és de setanta anys i a la Junta directiva la mitjana d'edat és de vuitanta.

Aleshores, de cara a la gestió, a innovar, a fer més activitats o a pensar en altres de noves es complica molt la cosa, perquè la visió que tens amb vuitanta o setanta anys és diferent de la visió del teu públic objectiu. És un dels temes que ens plantegem, però amb el qual no ens acabem de sortir del tot.

Si hi sumem el tema de l’espai, aquesta situació s’agreuja.

De vegades posem l'excusa de l'espai i els efectius que tenim actualment com a voluntariat, com a mur de contenció per dir: “Mira, no podem arribar a més”. Però crec que tard o d'hora –i esperem que molt d'hora— l'objectiu primordial i fonamental i que ha de recollir el nostre pla estratègic és dir: “Oblidem-nos del públic que tenim ara, hem de créixer cap a un altre públic perquè si no, serà la nostra mort com a entitat". Hem de procurar fer activitats per aquest públic més jove. Si no som capaços de fer això, ens anem a la desaparició.

“Hem de procurar fer activitats per aquest públic més jove. Si no som capaços de fer això, ens anem a la desaparició”.

Quina importància creus que té tenir a Terrassa entitats com l’ateneu?

L’Ateneu Terrassenc és un espai obert que moltes entitats i organitzacions de la ciutat agraeixen, perquè surten de l'’encotillament’ dels organismes públics per poder fer activitats.

A nosaltres ens ve gent que vol muntar coses, però que no troba espais suficientment flexibles i oberts a la ciutat. Els espais comercials sempre estan disponibles. Per exemple, un escriptor reconegudíssim, sempre tindrà la possibilitat de presentar el seu llibre a qualsevol llibreria. Ara bé, els autors, músics o artistes de petit format i locals, de vegades busquen espais alternatius on oferir el que estan presentant.

Creus que s'està perdent la tradició dels ateneus i s'està substituint, potser, per un altre tipus d’entitat?

Els ateneus ‘tradicionals’, aquells que ofereixen sempre el mateix, personalment crec que van abocats a llarg o a mitjà termini a la desaparició o a la necessitat de reconvertir-se. El públic d'avui en dia no té necessitat d'aquesta oferta dels ateneus tradicionals i busca alguna cosa més.

Crec que, afortunadament, molts ateneus s'estan reconvertint i estan variant la seva oferta per adaptar-se a les necessitats i al públic actual; però n'hi ha que no ho estan fent i aquests corren perill.

“Crec que, afortunadament, molts ateneus s'estan reconvertint [...]; però n'hi ha que no ho estan fent i aquests corren perill.”

Què diries a la ciutadania que no coneix l'ateneu?

A mi m'agrada el lema ‘L'ateneu és casa teva’. T'oferim un espai totalment obert on pots venir i fer la teva aportació a la cultura d'aquesta ciutat.

Nosaltres tenim una activitat que fem un divendres al mes en la qual obrim l’espai a les persones que fan música: “Vine aquí a assajar, en companyia d'altres músics aficionats, d'altres músics amateurs...”. Sobretot, aquesta gent que no té altres possibilitats perquè no està en l'òrbita comercial, que vinguin a l’ateneu. Sigui la música que sigui serà benvinguda.

Quan i com vas entrar a l’Ateneu Terrassenc?

Vaig entrar a poc a poc. Primer em van intentar convèncer perquè entrés i vaig començar a fer alguna cosa des de casa, com la pàgina web. Després vaig entrar a la Junta directiva i com que m’agrada el voluntariat, la cultura, ajudar a transformar i col·laborar, aquí segueixo com a secretari de l'Ateneu Terrassenc.