Com definiries el projecte 'Xerrem Junts'?

És un projecte de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL). Vam començar el 2008. Actualment, tenim entre 110 i 120 grups i uns 150 persones voluntàries. Som principalment a la conurbació de Barcelona, però també a diferents comarques. La majora de grups són presencials i també n'hi ha en línia.

En què consisteix concretament?

És un projecte de voluntariat que consisteix a crear espais socials de col·loquialitat catalana aixoplugats en entitats de barris i pobles que en vulguin disposar i hi col·laborin d'alguna manera.

Espais conduïts per persones catalanoparlants, no necessàriament professionals, i degudament formades per atendre i ajudar a persones que desconeixen el català, persones que el comprenen però no el parlen i persones que el parlen amb dificultat. S'hi fan sessions setmanals, d'una hora o una hora i mitja, en grups que no depassen les sis persones per guia de conversa.

Per què el vau engegar?

Per hi ha moltíssima gent que no sap parlar català i voldria saber-ne tot i no tenir les condicions per seguir cursos. Molta gent amb desig de comprendre i parlar català no troba entorns socials on sigui llengua habitual i introduir-s'hi de manera que l'hi parlin. Hi ha moltes entitats i organismes d'acció social amb voluntat de fomentar l'ús social del català.

Llengües com el francès a Catalunya del Nord i el castellà a la del Sud no necessiten programes de conversa col·loquial com aquest, atès que la immersió social és principalment francesa o castellana, i ens cal inventar-los. Moltíssimes persones disposen de temps i són idònies per a aquesta funció d'acompanyament lingüístic i social.

Quins objectius teniu amb 'Xerrem Junts'?

Tres reptes de país i dues necessitats personals.El primer, aconseguir nous parlants de català amb una competència bàsica, és a dir, amb possibilitat de mantenir converses col·loquials usuals. En segon lloc, crear ambients de proximitat, planters de vincles socials de tota mena.

El tercer, transmetre consciència de pertinença al país, Catalunya, a partir d'informació cultural, tradicional, històrica, geogràfica i a partir de la realitat més pròxima. A més, la vida dels grups genera per si sola companyia i interculturalitat, dues necessitats actuals vigents.

Creieu que el castellà és una llengua residual a les escoles catalanes?

És una falsedat convertida en evidència que justifica tota l'acció punitiva. L'estat afavoreix aquesta evidència falsa per evitar que el català sigui ciment per a la independència. La realitat del català a les escoles és molt més trista del que s'imagina molta gent.

Tant de bo el 75% de les comunicacions que es fan a les escoles de Catalunya fossin en català! Les lleis actuals, que tenen l'aval del Constitucional, asseguren el domini de les llengües castellana i catalana al final dels estudis secundaris obligatoris.

Què opineu del fet que les escoles hagin d'impartir el 25% en castellà?

Opinem que ens hi hem d'oposar des de l'arrel. Que serem al costat de les iniciatives que vagin en aquesta direcció i no afavorirem rendicions que ens enfonsarien. Rosa Parks a Estats Units, Nelson Mandela a Sud-àfrica, els obrers de Chicago el 1886 es van enfrontar a lleis sòlides que defensaven evidències falses.

És el que ens toca avui. La llengua catalana, a les escoles, a les places, als jutjats, a les fàbriques i arreu està defallint per múltiples motius. Ens preparem per quan se signi el Pacte nacional per la llengua, que inclourà tots els àmbits. Hi posarem el coll. És la nostra posició. I això no significa odiar la llengua castellana ni voler-li mal.

Quina és la situació del català actualment?

El català, en l'actualitat, és la de llengua subordinada respecte de les globalitzants i de llengua menystinguda i postergada per l'estat en cada demanda de dignificació com la presència a Europa i al Senat espanyol, requisits per a professions a Catalunya, etc.

També una llengua que pateix una forta pressió demogràfica i una llengua que no és mantinguda per la majoria de catalanoparlants quan es troben amb algú que sembla fora. Amb debilitats interiors i amenaces exteriors. Amb molta feina al davant per part de tothom.