El binomi educació i cultura pren protagonisme en les activitats programades a la 24a Fira Mediterrània de Manresa, la nova edició d'una fira multidisciplinària, que se celebra del 14 al 17 d'octubre, i que suposa el mercat estratègic de l'arrel i les arts en viu. La fira planteja tres grans itineraris en la seva programació i en diversos espais de la capital del Bages: un de música, un d'arts escèniques i un de cultura popular i associacionisme.

La fira arriba en un moment de relaxació en les mesures de prevenció de la Covid-19, quelcom que permet que la programació es pugui celebrar de manera presencial i recuperar, així, activitat després que l'edició de l'any passat es desenvolupés, en gran part, en línia. El director de la Fira Mediterrània de Manresa, Jordi Fosas, ens parla dels eixos centrals d'aquesta edició, de la importància de la cultura popular i l'associacionisme i de l'evolució d'una fira que l'any vinent complirà un quart de segle.

Enguany el binomi educació i cultura està molt present en l'activitat de la fira. Quin és el motiu?

Des del 2019 intentem que un dels eixos principals de la Fira vagi entorn dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que hem de complir com a societat abans de l'any 2030. Fa dos anys vam reflexionar sobre qüestions de gènere, el 2020 sobre sostenibilitat cultural, i, aquest any, un altre ODS, el que fa referència a l'educació, un concepte que nosaltres lliguem amb la cultura. És un binomi que ha de treballar absolutament junt amb molts dels objectius que estem plantejant i així ho fem a la fira.

Com està present aquest binomi a la fira?

Primer a través de les diverses propostes artístiques que vinculen educació i cultura. Un d'ells és El Moviment, un projecte de Jorge Dutor i Guillem Mont que han estat treballant amb els estudiants de Batxillerat de l'institut Lluís de Peguera de Manresa.

També es podrà veure a les jornades de reflexió, el dia de la inauguració, que comptarà amb taules de debat, exposició d'experiències i bones pràctiques a l'hora de relacionar cultura i educació. Per a nosaltres és un element troncal, creiem que en els propers anys seran dues àrees que hauran de caminar absolutament unides.

Parlant de la programació, quines activitats destaquen?

Aquest any posem el focus en la creació jove d'arrel. Ens hem trobat a l'hora de treballar en les últimes programacions en què hi ha unes noves generacions de gent jove que utilitzen tots aquests materials de manera creativa. És una generació que es troba molt lluny de tot aquest material i que l'utilitza quasi com a descobriment, però també de manera molt desacomplexada. Per això, ens sembla interessant posar-ho en relleu.

La creació jove tindrà molt pes i ho podrem veure, per exemple, a Trencadís, l'espectacle inaugural de músiques d'arrel de Catalunya, amb trenta-un joves músics a l'escenari que formen part de la formació oquestral OMAC i que ha fet un jove creador com el Dani López. Ho veurem també amb projectes artístics com Tarta Relena, en música; el Pol Jiménez, en dansa; o els Com un llum, en teatre. Tot el ventall d'arts escèniques i música presents a la fira té com a protagonistes molts joves creadors que utilitzen materials d'arrel.

Quines són les grans línies de la Fira d'enguany?

La programació s'estructura en sis grans línies. Tres relacionades amb la música, com les músiques del món, l'escena folk i una mirada més enllà de la mediterrània; i tres línies que pengen més de les arts escèniques, com la dansa i moviment, el teatre i les propostes artístiques per viure en família.

La cultura popular també està molt present en la programació.

Estem molt contents que en aquesta fira tornem a tenir la branca d'associacionisme de cultura popular després que l'any passat no pogués ser-hi per les restriccions de la Covid-19. Aquest any celebrem que hi puguin ser amb dos grans moments: l'un, les jornades Miralls, de reflexió i pensament sobre com ha de ser l'associacionisme de cultura popular en un futur i els reptes als quals s'enfrontarà. Se celebrarà al Teatre Conservatori i hi participaran Joan Subirats, Gemma Carbó, Àngels Travé i Víctor Garcia.

Per una altra tindrem setze entitats de cultura popular fent diverses activitats. Un dels espais on en veurem més serà en l'acabada de crear plaça de la Fira. Tindrem, per una banda, diverses parades vinculades a la cultura popular, com pot ser la Tradillibreria, i per altra banda veurem diverses actuacions. Destaca l'actuació castellera, amb els Tirallongues de Manresa i la Colla Castellera de Lleida, que s'emmarca dins del pla de represa amb el qual es poden fer actuacions castelleres amb cent seixanta persones per colla com a màxim.

"La represa no és fàcil, hem d'estar tots plegats molt atents per veure què podem fer cadascú des de les nostres responsabilitats".

Les entitats de cultura popular han estat de les que més han patit durant aquests darrers mesos. En quin moment d'ànims arriba aquesta fira?

Arriba en un moment d'ànims alt, en el sentit que les entitats i la societat veiem que s'està obrint la situació i que ens trobem en un moment d'avançar. D'altra banda, però, els darrers mesos ha estat moments en els quals s'ha patit. Les entitats de cultura popular han patit molt aquest any i mig, així que ens podem trobar amb moltes entitats que encara tinguin moltes dificultats per reprendre activitat. La represa no serà fàcil, hem d'estar tots plegats molt atents per veure què podem fer cadascú des de les nostres responsabilitats.

Quina és la salut de la cultura popular a Manresa?

Hi ha un bon teixit de cultura popular a la ciutat de Manresa. Crec que, amb els vint-i-cinc anys de la fira que complirem l'any vinent, és un bon moment per recordar que la primera llavor de la fira va ser una trobada de cultura popular manresana que es va fer al parc de l'Agulla de Manresa. Hi ha un bon teixit, unes bones llavors i un bon planter de cultura popular a la ciutat.

També tenen les dificultats amb les quals ara es troben les entitats de cultura popular a tot el país. Han estat un any i mig havent de reduir molt la seva activitat i ara tenen moltes dificultats, ja no només econòmiques, sinó també de recuperar massa social. Molta gent s'ha despenjat d'aquest associacionisme i per tant haurem de treballar tots per fer que torni a revifar.

Parlàveu de la creació jove a les arts escèniques i la música. Manca gent jove a la cultura popular?

Aquest és un dels reptes, però també és una realitat. En aquesta fira tindrem vint-i-dos joves que estan inscrits i han optat a diferents accions del Pla d'impuls a la dansa d'arrel. Per tant, vint-i-dos joves vinculats al món dels esbarts a Catalunya. Els joves hi són, tenen ganes de fer activitat, de formar part, ja sigui professionalment i per tant de treballar amb aquests materials de cultura popular, però també a escala associativa. Els joves del Pla d'impuls tenen ganes de desenvolupar activitats dins del món de l'associacionisme de cultura popular.

Crec que hem de passar una mica de la teoria a la pràctica. Els joves hi són. El que hem de fer és escoltar-los, donar peu a què puguin dur a terme activitats i impulsar-los a què puguin liderar les seves associacions. És el que pretenem amb els joves del Pla d'impuls a la dansa d'arrel. Que tinguin tot un recorregut per la fira, però també en altres festivals i espais del país durant tot un any i que es formin, que es coneguin entre ells i visquin experiències que els permetin aplicar-les a les seves entitats.

"Els joves són a les associacions de cultura popular. El que hem de fer és escoltar-los".

Què és el Pla d'impuls a la dansa d'arrel?

El pla d'impuls és una iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural amb Fira Mediterrània, juntament amb l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, la Federació d'Ateneus de Catalunya, els festivals Ésdansa i Dansàneu, i el programa Mans de Catalunya Ràdio. El que volem és fer una cosa tan senzilla com donar impuls, sacsejar una mica o plantar llavors. Que passessin coses en el món de la dansa d'arrel tradicional, sobretot focalitzant-lo en els joves.

El diumenge 17 hi haurà una jornada del Pla d'impuls a la dansa d'arrel. Com sorgeix el pla?

Fa un any, a la darrera edició de la Fira, vam presentar aquest pla. En aquell moment tot era molt teòric. A través de les jornades del Pla d'impuls, el que volem és explicar què s'ha fet durant aquest any. Veurem que moltes d'aquelles idees ja s'han concretat en projectes. Part d'aquestes jornades es dedicarà a la formació de com comunicar en el món dels esbarts i de com comunicar-se amb els programadors.

Es durà a terme també una classe magistral, a càrrec de Lluís Calduch, de l'esbart Ciutat Comtal, que ens fa recordar els lligams que han anat teixint les persones que han fet créixer la dansa tradicional al nostre país des dels seus orígens fins avui a través de diverses branques de treball.

La Fira conclou aquest any amb una recollida d'aliments.

Ens semblava que era un any per no cloure la fira amb un espectacle més, sinó amb una acció d'aquest tipus i posar l'accent en una necessitat totalment palpable i que, aquest any i mig de Covid, ha fet encara més crua. I per això hem volgut fer aquesta recollida d'aliments, conjuntament amb el Banc d'Aliments de Manresa, de la Fundació Santa Clara liderada per Sor Lucía Caram. Serà el diumenge 17 a la tarda, al pati del Kursaal. Tothom que vulgui podrà portar aliments, és una acció oberta.

Enguany es recupera gran part de l'activitat presencial. Què ha quedat de l'experiència de l'edició del 2020?

Estem contents de com va anar, i crec que ens queden algunes coses que continuen en aquesta fira 2021, i que crec que poden continuar en un futur. Una és la Llotja virtual, una web app que vam crear per posar en contacte tots els professionals inscrits a la Fira. Així, a banda de tenir el contacte físic en aquests quatre dies a Manresa, hi ha la possibilitat de contactar a través d'aquest espai virtual.

També se segueixen fent les reunions ràpides en línia, unes trobades que vam crear per posar en contacte artistes i programadors. En farem presencials, però durant tota la setmana passada s'han estat fent de virtuals. Finalment, continua la transmissió en streaming de part de la programació de la Fira. Aquest any també ho farem a través de la Llotja virtual. Tant les jornades de cultura popular, com les jornades de cultura i educació, i quatre concerts de la fira, es podran seguir en línia.

Quina ha estat l'evolució de la fira?

L'any vinent celebrarem els vint-i-cinc anys de Fira Mediterrània, i fent un cop d'ull a la nostra trajectòria, crec que la Fira ha fet molt de camí en com els nostres artístes han pogut utilitzar aquests materials d'arrel i cultura popular. La fira ha ajudat a donar circuit a tots aquests projectes i, a l'hora, els ha provocat. Hem engegat una iniciativa, l'Obrador d'arrel, un espai d'acompanyament artístic perquè els artistes puguin desenvolupar aquests projectes i es puguin arriscar i enllaçar-los amb altres festivals i equipaments del país.

En aquest sentit la fira encara té molta feina a fer, en estimular, en provocar que hi hagi projectes. Però també tenim molta feina en convèncer aquests programadors mitjans que tenim arreu del país, poden programar aquest tipus d'activitat.