L’Associació Ceramistes de Catalunya potencia la divulgació de la ceràmica artística, industrial i comercial catalana arreu. Actualment compta amb més de 350 persones associades en actiu, entre ceramistes, terrissaires, estudiants, col·leccionistes i artistes.

Jordi Marcet és president de l'Associació de Ceramistes de Catalunya:

Com va sorgir l'Associaciació de Ceramistes de Catalunya?

Ens vam aplegar uns quants ceramistes fa més de 30 anys en una assemblea al Museu Nacional de Catalunya, ja que aleshores el Museu de Ceràmica estava allà, i vam decidir crear una associació. Si no estem agrupats no existim. Amb el temps, hem anat canviant de lloc i augmentant els socis. Avui en som uns 350 amb diverses categories de soci, entre ceramistes, estudiosos de la ceràmica, escoles, museus.

Amb quin propòsit?

Dins de les associacions d'oficis artesanals seríem de les més nombroses. Que tinguem seu, equip tècnic, editem revistes, allotgem exposicions, etc. Fa que siguem visibles i ens tingui en compte l'administració, les galeries, el públic i els mitjans de comunicació, en menor mesura.

"La ceràmica és una matèria des d'on cadascú s'expressa com vol".

Quins tipus de ceràmica es fa a Catalunya?

A Catalunya es fa ceràmica industrial, artesanal i artística. Hi ha diferents maneres d'entendre i treballar la ceràmica. Al capdavall, la ceràmica és una matèria des d'on cadascú s'expressa com vol.

On podem veure ceràmica a Catalunya?

Aquí a Barcelona, per exemple, hi ha ceramistes que es dediquen a restaurar el modernisme, l'arquitectura contemporània de la façana de l'antiga Escola Massana, el sostre del Mercat de Santa Caterina... Després hi ha ceramistes que es dediquen a fer peces d'ús quotidià; d'altres treballen junt amb cuiners, van a fires. I després qhi ha gent que es dedic al món de l'art.

Existeixen museus, galeries, al Museu del Disseny i nosaltres acollim 9 exposicions al llarg de l'any, siguin de socis o externes.

Hi ha un estil propi de la ceràmica catalana?

Contemporània, no. La ceràmica és molt diversa a Catalunya, no hi ha un corrent propi. Això sí: hi ha zones d'arrels populars, com La Bisbal de l'Empordà, Quart -ens encarreguem de la programació del Museu de la Terrissa de Quart- o Esparreguera, que són com petites illes.

Vinculeu la ceràmica amb l'actualitat?

Sovint. Hem acollit exposicions amb visió de gènere, ja que la majoria de les nostres sòcies són dones; exposicions de denúncia d'injustícia social, com una d'Amnistia Internacional; sobre les persones refugiades, etc. No esem aïllats. I pertanyem al barri del Raval, on hi estem molt bé.

Està poc mimada la ceràmica?

Encara hi ha gent que pensa que la ceràmica són plats i olles. I sí, però és una matèria, com he dit abans, amb moltes possibilitats. I aquí costa que s'entengui. Part de la nostra feina és que des de les administracions i els museus ho entenguin.

Quins reptes teniu a l'horitzó?

Estem treballant en la programació d'una exposició de ceràmica catalana al Japó pel 2022, aprofitant que enguany acollirem una exposició d'un col·lectiu de ceramistes japonesos a la seu de l'associació. Sempre estem oberts als intercanvis que enriqueixen.

Actualment, la seu de l'entitat al carrer Doctor Dou acull l'exposició "Aixoplucs", de Mercè Mir.