Bona part del sector cultural ha posat el crit al cel després de la decisió del Govern de la Generalitat de tancar l’activitat cultural com a dic de contenció contra l’expansio del coronavirus. La mesura ha generat gran preocupació en un sector que ha patit de valent l’impacte de les restriccions. Conversem amb Josep Reig, president de MUSICAT, l’Associació Professional de Músics de Catalunya.

Com va caure la decisió del Govern de tornar a tancar la cultura arran dels rebrots de la Covid-19?

Estem molt decebuts perquè ens sembla una incoherència difícil d’entendre. Crec que ni ells mateixos poden argumentar aquesta decisió. Estic segur que a les reunions en què es decideixen aquestes coses no hi ha cap representant del món de la cultura, aquest és el primer problema. A banda que es tracta la cultura com si fos quelcom d’abstracte, obviant que al darrere hi ha uns treballadors.

Us heu sentit menystinguts com a sector?

Evidentment, si això afectés un altre sector, com el turisme o l’automòbil, s’hagués tractat de manera diferent. Malauradament, tenim uns polítics que parlen molt de la cultura però se l’apliquen poc. En aquest país sembla que el gran maldecap és si seguirà l’entrenador del Barça o com s’ho farà l’Espanyol a segona. I així anem.

Perquè creieu que no se us ha escoltat?

No ho sabem. El que està clar és que no tenir en compte la cultura demostra una total falta de cultura. Han tirat pel dret i no se’ns ha tingut en compte. I entenem que el paper del Govern no és fàcil, però se’ns hauria d’haver consultat, si més no. Ens havíem reunit abans de la decisió, però sembla que no han entès res del que els hi vam traslladar.

Defenseu que la cultura ha complert pel que fa a la seguretat.

Les activitats que s’havien reprès eren exemplars, segures i estaven ben organitzades, més que el mateix Govern m’atreviria a dir, que ha demostrat una falta d’organització i de saber de què estaven parlant. Si totes les activitats socials estiguessin tan ben organitzades com les que hem fet des de la cultura segur que no hi hauria tants rebrots. Encara no hem vist cap notícia que parli d’un sol contagi a un concert, un teatre o qualsevol acte cultural. Però ara s’ho han carregat tot.

Quines mesures s’estaven prenent per garantir la seguretat?

Totes les que se’ns van demanar. Distància, mascareta si es podia, rentat de mans i tenir-ho tot ben sectoritzat, és a dir, no agrupar persones que no siguin grups de convivència, entre moltes altres. Tot de mesures que, per exemple, no s’estan aplicant a altres espais com els bars, en què no hi ha cap rigor.

No ha estat suficient per a les autoritats.

És que ningú ha entès la decisió de tornar a tancar la cultura, ens sembla absurd, un disbarat com una casa de pagès. Hem fet molts esforços per adaptar-nos, no poden pretendre que vivim de l’aire.

El sector podrà aguantar?

No podrem fer front a un segon tancament de l’activitat. El Govern tenia dues opcions, o ajudar-nos a treballar, que era l’opció més intel·ligent, o ajudar-nos a viure. I això segon, quan estem veient com està costant que arribin les ajudes, no és viable en un país que està arruïnat. No tenim cap esperança que la Generalitat i l’Estat central ens ajudi, perquè estan demostrant una ineficàcia total. El que volem és poder treballar i no haver de demanar ajudes.

Sentiu que hi ha un tractament desigual cap a la cultura respecte a altres sectors?

Totalment, perquè no persegueixen les festes il·legals, les aglomeracions a terrasses i platges? No sabem perquè. Per no parlar que les noves restriccions a Barcelona i altres indrets han provocat un efecte dominó de cancel·lacions a llocs on no hi ha cap problema. Aquest cap de setmana, per exemple, s'han anul·lat moltíssimes festes majors que ja s'havien reinventat i reprogramat per poder celebrar-se.

Sí que s’ha posat en marxa un sistema d’autoritzacions per fer excepcions al tancament cultural.

Sí, en aquest sentit sembla que hi hagi una cultura de dos categories. Hi ha festivals i esdeveniments grans que han pogut seguir programant, però altres activitats més petites ni tan sols es plantejaran aquesta opció. S’ha volgut salvar els grans noms, que ja ens sembla bé, però moltes activitats d’entitats, associacions de veïns, casals i centres cívics se n’han anat a norris perquè hi ha un govern que criminalitza les activitats culturals.

Sou molt crítics amb el Govern.

Es que fa anys que no tenim una conselleria de cultura com deu mana i la consellera no ha sabut defensar la seva parcel·la. Un cop ha passat ha volgut arreglar-ho, però tampoc se n’ha sortit. S’ha demostrat que per a ells no existim, no som importants. Després que no ens avisim per fer segons quins actes, perquè potser serem nosaltres els que pensem que no són importants. Haurien d’estar treballant nit i dia perquè no ens enfoséssim.

Tot això ha passat després que el món cultural fes un gran esforç durant el confinament, oferint molts continguts en línia.

El que no admeti que si no fos per la cultura el confinament hagués estat terrible i que la gent s’hagués llançat pel balcó es que no vol veure la realitat. I si quan ha passat això no hem estat capaços de donar-li el valor que té és que estem en una societat que no ha evolucionat i té un problema més greu que el propi virus.

El futur que albireu no és esperançador.

No som gens optimistes, quan semblava que podiem tornar a funcionar tot s’ha truncat. La gent s’hagués conformat amb treballar, guanyar més i estar-se de moltes coses, però quan ho fas tot per poder tornar a treballar i t’ho tomben caus en el desànim. I les ajudes que se’ns van anunciar tampoc han arribat, aleshores la situació ens preocupa moltíssim. Portem tancats des del març i pensàvem que el juliol podria ser un mes d’una certa recuperació.