Josep Robert Segarra: "Sovint, es parla de pobles petits que tenen 30.000 habitants i nosaltres en tenim 1.300"

Federació Ateneus de Catalunya
Trobada al Casal de Vila-rodona Font: Casal de Vila-rodona
Trobada al Casal de Vila-rodona
A Grup Vocal al Casal de Vila-rodona Font: Casal de Vila-rodona
A Grup Vocal al Casal de Vila-rodona

Josep Robert Segarra: "Sovint, es parla de pobles petits que tenen 30.000 habitants i nosaltres en tenim 1.300"

Federació Ateneus de Catalunya

Resum: 

En Josep Robert Segarra és el president del Casal de Vila-rodona, l'ateneu d'una població de 1.300 habitants. Amb ell enraonem de si és realment possible poder fer cultura en un municipi d'aquesta mida amb èxit.

Sou un ateneu situat a Vila-rodona, a l'Alt Camp, m'imagino que l'entitat cultural de referència del poble, oi?

Exacte, la primera cosa, en el nostre cas, és que una cosa són els ateneus i els centres culturals de Barcelona capital i l'Àrea Metropolitana que estan a 100 quilòmetres, i l'altra entitats com la nostra en un poble 1.300 habitants. Res a veure una cosa amb l'altra.

Per què?

Som en un poble petit, i ens trobem que som l'únic poble amb entitat d'esbarjo popular i cultural dels que hi ha per aquí. Donem molts serveis d'esbarjo en aquest sentit als nostres socis, perquè finalment és la gent del poble la que nodreix l'entitat d'associats.

Aleshores us heu erigit com una entitat de referència dins del poble, pel volum d'habitants que hi ha

Sí, pensa que al poble som 1.300 habitants, i tenim 800 socis. Per tant, un 70% estan associats, i aquests mantenen l'entitat amb una petita quota, i d'altres coses com mantenir un bar obert tot l'any, també fem vuit mesos de cinema comercial i cada cap de setmana fem balls per la gent gran o més jove, aixopluc a altres entitats, conferències... anem fent una mica de tot.

Em deies abans que teníeu una certa sensació d'abandó o de diferenciació, quan participeu en fòrums de debat o assemblees, per exemple de la Federació d'Ateneus

Es veu en coses com per exemple l'organització d'alguna trobada, que es centralitza en poblacions grans com ara Barcelona, els desplaçaments són llargs, costosos en benzina i, a més, hem de pagar un pàrquing. La darrera assemblea en la que vam assistir, el viatge ens va costar 50€, i dues hores i mitja d'anar a Arenys de Munt, en aquest cas.

Se'ns fan propostes de jornades de portes obertes i tal com per exemple pel Dia de l'Associacionisme, però és que no cal que jo ho munti si la gent ja coneix l'entitat d'anar-ho cada cap de setmana. Sempre són coses pensades per poblacions grosses. Pensa que els nostres actes sempre estan oberts a tothom i són gratuïts, n'hi ha que són pagant, però el soci té un preu.

Com us ho munteu això de viure lluny de nuclis de població grans?

Bé, de fet, nosaltres estem a vint-i-cinc quilòmetres de Tarragona, a vint minuts d'El Vendrell, o de Valls.

I hi teniu gaire relació amb aquestes poblacions?

Sí! Però clar estem parlant de poblacions com ara Valls de 20.000 habitants, si parlem de les de l'Àrea Metropolitana, Valls és un poble. Per la gent que assisteix a les assemblees, el seu "poble petit" són 30.000 habitants. Sentmenat mateix, el poble de l'actual president de la FAC, ja són 9.000 habitants. És tot molt diferent.

A Figueres hi ha 50.000 habitants i, evidentment, poden fer moltes activitats. És clar, si volen poden fer teatre cada dia, perquè tenen públic, nosaltres no. Després resulta que per a una producció de la Xarxa de Teatres, nosaltres aportem més espectadors que qualsevol d'aquests grans.

Com és?

Mira, per exemple la darrera producció que vam fer, 'Octubre. Cançons per la llibertat', vam portar 120 persones. Segurament vam ser els que més gent vam portar de tota la Xarxa de Teatres d'Ateneus de Catalunya (XTAC).

Sense tenir les dades al cap, podria ser, sí

És clar, però aleshores només en puc programar una o dues l'any. Aleshores anem programant altres coses i va venint gent i ens anem mantenint. Aquestes entitats culturals a poble, com nosaltres, esdevenen sempre el pal de paller de l'activitat cultural del lloc on s'ubiquen.

Es nota la intervenció de l'ajuntament?

En els pobles petits, sí. En el nostre cas concret a l'estar una mica més integrats casal i ajuntament, no tant. Però en línies generals, els pobles de la nostra mida ho noten una miqueta, sí.

Sou un poble d'interior, relativament a prop de nuclis de població gran; viviu d'alguna manera la dicotomia mar-muntanya?

No ens afecta per res, en el nostre cas. No som mar, perquè estem a 25 quilòmetres del mar, però tampoc muntanya perquè estem a 50 quilòmetres de les muntanyes de Prades, a 300 metres sobre el nivell del mar, i no ens afecta massa. Tampoc tenim turisme, ni el necessitem per res.

I si n'hi hagués, tindria alguna incidència positiva?

No. No pas. La nostra fotografia són els socis, que és la gent del poble. Les activitats que hem de fer són sempre per la gent del poble. Som a la subcomarca del Mig Gaià, al poble més gran que hi ha i fem una mica de capital d'aquest subespai que és la conca del riu Gaià. Per aquesta conca aleshores va trobant pobles de 600, 800 habitants, i acabes fent una mica de poble gran, perquè tenim serveis, el CAP mèdic, el casal amb el cinema; tota una sèrie de coses que ens fan referents.

També sou referència dins el jovent? Hi ha algun moment que els interessi anar a buscar l'oferta cultural a una altra banda?

Ells van a buscar l'oferta cultural quan creuen convenient. Ja no és allò de programar-los res específicament perquè la cosa ha canviat força respecte a fa 40 anys. No hi havia les mateixes condicions de desplaçament que ara, i s'hi quedaven més. A mi desplaçar-me a Barcelona em representa una hora i mitja de viatge i totes les despeses associades. Pels joves és diferent, se'n van a un festival, una exposició, a veure amics o qualsevol altra cosa sense masses dificultats en funció de l'interès per un concert o el que sigui, tornen a les quatre i ja està.

Hi ha relleu, doncs, per l'entitat?

Sí! Algun d'aquests joves de trenta o quaranta anys està integrat a la junta directiva. Jo mateix en tinc seixanta-dos i dec ser el més gran. Tenim gent de totes les edats, i això és positiu. He de dir que a més, hem tingut molta sort que no ha vingut cap immobiliària ni res a aprofitar-se mai del poble, ni tant sols amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, els desastres urbanístics de tipus legals que es van fer o s'estaven fent.

Ara mateix, la majoria de gent de la junta ve de família antiga del poble. Hi ha gent treballant al Vendrell o a Tarragona, però també al poble del costat.

L'ajuntament us ajuda?

Hi ha una clara manca d'ajuts per part d'ells.

Sou a la Diputació de Tarragona, oi?

Efectivament, i no hi ha res.

Ja m'imagino que no parlem de la potència de la de Barcelona

Ui no, no. I a nivell d'ajuntament, el nostre fa servir molt les nostres instal·lacions, però no ens reconeix aquest servei que fem al poble. Fan servir les instal·lacions com si tinguessin un dret adquirit, i tu les hi deixes com si hi estiguessis obligat, i no hi ha cap retorn.

Us contraprograma?

No, de contraprogramar no. El que fan aleshores és no fer-ho. Ells van agafar la Festa Major, però no s'han dedicat a contraprogramar-nos res. De fet és que la gent tampoc hi anirà si ho fan. Sí que fan alguna obra de teatre que nosaltres hem de fer pagant i ells de franc, però ja ens anem complementant una mica. I, com et deia, ho fan tot al nostre teatre, i no els cobrem res. Ni tampoc a cap entitat del poble. A nosaltres, directament, l'ajuntament ens dona 1.700€ de subvenció per tot l'any.

Afegeix un comentari nou