Juanjo Valeros: "El bèlit és un joc tradicional fàcil de jugar que enganxa moltíssim"

El bèlit és un dels jocs tradicionals més coneguts, especialment a Girona, on l'Associació Cultural del joc del Bèlit de Sant Narcís organitza, cada any, el Campionat del Món de Bèlit. Parlem amb el vicepresident de l'entitat i organitzador de la competició, Juanjo Valeros, que ens explica com va sorgir l'interès per recuperar un joc que, com la majoria de jocs tradicionals, s'estava perdent.

En què consisteix el Bèlit?
És un joc tradicional al qual jugàvem de petits a Girona, al barri de Sant Narcís. S’enfronten dos equips, uns llançadors i altres recollidors, tot i que després canvien el rol. Utilitzem la cana per picar el bèlit, una mena de tros de pal cilíndric, d’entre deu i quinze centímetres, que acaba en dues puntes, i que després hem de tornar a picar, un cop l'hem aixecat, per allunyar-lo el màxim possible.

Té l’esperit del beisbol. 
S'assembla una mica, però no és el mateix. L'altre equip ha d'agafar el bèlit a l'aire. Si ho aconsegueix, elimina al llançador. Si no, s'ha d'aconseguir allunyar el bèlit el màxim possible. Quan llencen tots els membres de l'equip, es fa el canvi de rol. És un joc fàcil de jugar i enganxa moltíssim.

Què es necessita per ser un bon jugador de bèlit?
És un joc molt participatiu i divertit que permet jugar amb qualsevol edat, sexe i condició física. Sí que és veritat que es necessita certa habilitat en el fet de picar el bèlit. Pots picar fort però si els recollidors l’agafen a l’aire, no serveix de res. Té la seva tàctica.

Com vau començar a interessar-vos a recuperar el joc?
Arran d’un escrit que vaig fer el 2004 en Festa Major, en el que explicava la normativa del bèlit i com es jugava als patis. L’Associació de veïns i veïnes va proposar fer alguna cosa i vam començar tots a prendre consciència per recuperar el joc que, com la majoria de jocs tradicionals, s’havia perdut. El 2016 vam crear l’Associació Cultural del joc del Bèlit de Sant Narcís.

I com ha estat l’evolució de l’entitat?
Ha anat ‘in crescendo’. Abans érem només una colla d’amics, però amb l’associació cada vegada s’hi està apuntant més gent. I no només pel fet de participar en el joc, ja que també fem tallers per donar a conèixer el bèlit. També hem participat en festivals d’Europa, com el Tocatì de Verona, i hem descobert altres jocs similars com ara la bilharda a Galicia, l'Estornija a Castella, la Lippa a Itàlia o el Pandolo a Eslovènia. Vam descobrir aquest món i va ser fantàstic.

Quin tipus d'activitats organitzeu?
Cada any organitzem el Campionat del Món de Bèlit. Anem pel 16è campionat i hem arribat a tenir fins a 16 equips participant. De mitjana intervé, en cada equip, entre 12 i 20 jugadors. Hi participa molta gent i de diferents edats i sexes. El fem durar durant diversos mesos. A l'Associació som molt divertits i ens fa gràcia simular aquest joc tradicional com si fos una Champions League.

És un campionat del món amb cara i ulls.
Tenim àrbitres oficials, amb actes, unes normes que ocupen vàries pàgines i cada equip té el seu logo i equipació. Ho tenim tot molt oficialitzat, amb una pàgina web amb cròniques molt llargues. A més, molts equips tenen noms curiosos, tots referents al bèlit o a la cana, com ara Cana-Dencs, Obélit, Desibèlits, Belitciraptors, etc. Ens ho prenem amb la filosofia de passar-ho bé i riure, quelcom que fa aquest esport més agradable.

Té bona salut el bèlit?
Sí, a Girona ens coneixen com la capital del bèlit. Ara fa dos anys l’ajuntament de Girona va aprovar per unanimitat el canvi de nom d’una plaça per Camp de bèlit, que és on es practicava el joc. Ja el tenim al mapa de Girona, ja és una gran fita. Intentem a més ser molt participatius i ser prests quan hi ha algun festival tradicional. 

És complicat fer arribar el bèlit als infants per tota l'oferta digital que hi ha?
El fet que hi hagi videojocs no és motiu suficient per carregar-se el joc tradicional, hi ha altres motius de pes. Nosaltres gaudíem d'aquests jocs al carrer, i abans aquests carrers eren molt diferents dels d'ara. Ara els espais per jugar són mínims i es redueixen a espais de jocs infantils. El fet que els espais hagin desaparegut, a més del temps d'oci que dedica el jovent a altres coses que abans no existien, fan que sigui més difícil arribar a ells.