La cultura popular catalana tindrà veu pròpia a la Unesco

Fundat l’any 2005, l’ENS agrupa una trentena de les federacions més representatives de la cultura popular i l’associacionisme cultural català, amb centenars d’entitats i milers de persones arreu del territori. “Es tracta d’un reconeixement internacional al moviment associatiu cultural de Catalunya”, assegura Antoni Carné, president de l’ENS.

Amb aquesta acreditació, l’organització podrà assessorar al Comitè Intergovernamental a l’hora d’avaluar propostes per a formar part de la llista del patrimoni cultural immaterial que requereix mesures urgents de salvaguarda i del registre de programes, projectes i activitats de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.

Com a entitat acreditada, una de les primeres iniciatives que impulsarà, juntament amb la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, serà l’elaboració d’un inventari dels elements que conformen el patrimoni cultural immaterial de Catalunya, alguns d’ells en risc de desaparició, per garantir la seva pervivència.

El Comitè atorga aquest estatus a les entitats, que com l’ENS, ho sol·liciten i que puguin acreditar uns requisits que l’organisme intergovernamental demana, coneixements i experiència en la protecció del patrimoni cultural immaterial i una capacitat de cooperar amb les comunitats i grups  que creen i transmeten el patrimoni cultural i material. 

El Patrimoni del Montseny, inclòs al registre de bones pràctiques

En la mateixa reunió, es va aprovar incloure la Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny dins del Registre de les Millors Pràctiques de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. És el primer projecte català que s’ha inclòs dins el Registre, que és una de les tres llistes que recullen exemples del patrimoni cultural immaterial de la humanitat junt amb la Llista Representativa i la Llista de Salvaguarda Urgent.

L’inventari del Montseny recull actualment 294 elements referents a tradicions i expressions orals; arts de l’espectacle; pràctiques socials, rituals i esdeveniments festius; coneixements i usos relacionats amb la natura i l’univers; i tècniques artesanals tradicionals. Per les seves característiques l’inventari no es considera tancat i s’anirà ampliant amb aportacions de col·lectius i particulars, en especial d’aquells que hi estan implicats.