La cultura popular, un estímul econòmic per Barcelona

Passa sovint que els diferents col·lectius associatius es troben immerssos en les seves dinàmiques particulars i no són conscients de l’impacte que suposa per al seu entorn les activitats que organitzen. Aquest fenomen passa especialment quan es parla de l’associacionisme que representa la cultura popular i en particular els de la festa.

Per tal d’oferir respostes, l’Institut de Cultura de Barcelona va encarregar un estudi en profunditat sobre l’impacte que suposa per a la ciutat les activitats dels diferents col·lectius de la festa. “Ens calia quantificar l’impacte per tal de poder dirigir millor el suport institucional a aquests col·lectius i desenvolupar una acció més afinada”, manifesta Francesc Fabregat, Cap de Cultura Popular de l’Institut de Cultura de Barcelona.

117.718 persones dediquen 12 milions d’hores anuals a fer viure la festa a Barcelona

L’existència de 514 entitats, l’organització de 6.200 activitats anuals amb una mitjana de 119 activitats setmanals i una atracció de més de 8,3 milions d’assistents, el fet que de cada euro que les entitats reben de les administracions reverteixi en una despesa de 4,23€, etc., són algunes de les dades rellevants d’aquest estudi.

L’estudi, publicat com a monogràfic de la col·leccció Canemàs, revista de pensament associatiu, núm 6, editada per l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català, està complementat per set articles realitzats per especialistes en diferents matèries relacionades amb el món de la festa (cohesió social, diversitat sociocultural, les altres festes, participació i convivència, impacte econòmic, l’escola, i els protocols festius) que, segons explica Antoni Carné, president de l’ENS, “tenen l’objectiu de contextualitzar l’estudi i poder ajudar a una millor comprensió dels seus continguts i propostes”.