La cultura trabucaire catalana reivindica la seva rellevància a la 41a trobada nacional de colles

Les trabucaires, les persones que anys enrere viatjaven armats amb el trabuc, intentant sobreviure i enfrontant-se al poder, encara són una realitat. La cultura popular catalana no ha deixat que aquest personatge desaparegui amb el pas dels anys i encara és molt habitual la seva presència a les festivitats dels municipis.

Amb la lluita per part d'institucions com la Federació Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, s'ha aconseguit que la trabucaire formi part del catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i sigui reconeguda per la UNESCO com una peça clau per preservar el patrimoni cultural immaterial.

"Jo sempre dic que les trabucaires cridem a la festa. Normalment, anem les primeres a les cercaviles i avisem a la gent que darrere nostre venen els gegants", afirma Teresa Tarruella, la presidenta de la federació. Per tal de conservar la tradició, les colles federades es reuneixen en diverses ocasions al llarg de l'any.

En especial, destaquen la trobada de la dona al març i la trobada nacional de trabucaires de Catalunya, la qual tindrà lloc el diumenge 8 d'octubre. Un total de trenta-quatre colles d'arreu de Catalunya es concentraran per fer valdre la tradició a Figaró-Montmany, acollint unes dues-centes cinquanta trabucaires.

Una tradició que ens recorda les bandoleres populars

"El Figaró esperava la seva oportunitat des d'abans de la pandèmia i finalment els arriba la desitjada ocasió", destaca la presidenta a tall de reivindicació, després de superar els estralls de la pandèmia i, en els últims anys, de ser vistes des d'una mirada individualitzada en lloc d'un "col·lectiu de cultura popular que la gent rebia amb alegria". "Tenim moltes opinions en contra pel tema del soroll, però hem adaptat els dosificadors al reglament", explica.

Serà el Casino de Figaró l'espai que acollirà les participants. La jornada començarà amb la rebuda de les colles a les 9 h, on podran gaudir d'un esmorzar popular i, seguidament, tindrà lloc una revisió armamentística. Amb una cercavila, les trabucaires s'aproparan fins al centre del municipi on, cap a les 11:30 h, s'iniciarà l'esperada galejada, amb una recepció per part de les autoritats locals.

A la mostra, li seguirà el mític traspàs de bandera a la colla amfitriona de l'edició 2024 i un aperitiu amb animació. A l'hora de dinar, les agrupacions tornaran al Casino per celebrar l'àpat de germanor i acomiadar la festa.

La federació celebra els seus quaranta anys d'història

L'entitat és l'encarregada de divulgar la cultura trabucaire, reforçar-ne el teixit associatiu i fer que es conservi al territori, però també que es conegui molt més enllà. Darrere hi ha un equip unit pel propòsit i la il·lusió de difondre la cultura catalana i fer perdurar la tradició popular generació rere generació.

Enguany és una data doblement important, ja que la trobada nacional coincideix amb els quaranta anys de l'entitat. "Abans, el moment de la trobada era molt diferent. Hi havia molt poques colles trabucaires, ara n'hi ha cinquanta-cinc de federades. No hi havia xarxes socials i era una jornada de germanor. Amb el temps ha anat evolucionant i coincidim més i el fet del dia és treure els trabucs al carrer", apunta Tarruella.

Per a celebrar el seu aniversari, el dia 5 de novembre les agrupacions es retrobaran a Montserrat, a l'acte solemne que ja està en marxa. "Serem vint-i-sis colles participants en un acte diferent del qual solem fer", explica. "Encara que siguem una entitat petita, no vol dir que no ens estimem entre nosaltres, volem celebrar el nostre aniversari", afegeix.

Tot i que normalment els trabucaires passegen pel carrer i disparen en funció de les ordres de les caps de colla, en aquesta ocasió "només hi haurà cent esclats de trabuc i es farà una coreografia", explica. A l'acte també es cantarà l'himne d'Els Segadors amb la companyia de la coral Els Virolets de Palafrugell.

"Els esclats es diferenciaran en quatre vegades, cadascuna dirigida a un col·lectiu diferent: a la gent que ha passat per la coordinadora i ens ha deixat, a la cultura popular, a la celebració dels quaranta anys i a la verge i la seva protecció", constata Tere.

Promocionant la cultura trabucaire perquè no caigui en l'oblit

A banda, també s'ha anunciat la celebració d'un simpòsium trabucaire a Sant Boi de Llobregat, el dissabte 11 de novembre, concretament a l'espai Can Massarella. En aquest acte, es reuniran professionals de la tradició per oferir unes jornades divulgatives, posant especial èmfasi en els conceptes que la caracteritzen.

"Cada vegada que ens trobem al carrer suposa mesos d'organització per obtenir tots els permisos", afegeix. Per poder evitar els tràmits i els problemes de subvencions, van decidir organitzar una jornada diferent. "Hem fet una mena de congrés obert a totes les trabucaires", narra la Teresa. Es comptarà amb ponències sobre temes com l'arma, el sentiment del trabuc al carrer, l'última normativa del 2017 sobre l'ús de la pólvora i, fins i tot, una part de prevenció i protecció amb una oftalmòloga i una otorrinolaringòloga.

"La cultura popular catalana és minoritària i l'hem de preservar i lluitar molt perquè altres cultures no se la mengin", reivindica. De fet, assegura que totes les federacions culturals creuen en el mateix: preservar l'arrel tradicional, perquè veuen complicat que les futures generacions la mantinguin: "Som un col·lectiu de gent gran i ens preocupa, perquè no tenim tantes sòcies joves que vulguin continuar. Quan els caps de colla o les presidentes ho deixin, la continuació serà difícil".

De totes maneres, asseguren que encara hi ha gent que té ganes que hi hagi seguiment. L'any vinent, la trobada de la dona se celebrarà a Torrelles de Llobregat, mentre que la trobada nacional serà a Sabadell i ja tenen cobert l'any 2025.

Teresa Tarruella afirma que aquestes trobades són claus per preservar la tradició, però també per feminitzar-la. "L'any 1984 només hi havia un parell de dones trabucaires. Ara ja estem al voltant de les cent setanta", comenta la presidenta, "hem entrat amb força, sobretot a les trobades de la dona. El que volíem aconseguir és que la dona tingués veu i sobresortís". De fet, volen que serveixi d'exemple per demostrar que "si ho hem fet, tot es pot aconseguir".