La fotografia com a eina per a l’acció política

Del bell mig de la sala d'actes de Can Batlló, al barri de Sants, a Barcelona, penja un mural on es veuen quinze fotografies dividies en cinc fileres de tres. La seva protagonista és una dona jove que fa diferents gestos. En la primera sèrie de tres, intenta mantenir els ulls oberts. En la segona, s'aplica algun tipus de crema. En la tercera, talla una ceba. En la quarta, mira cap a dalt, com si recordés. A la darrera sèrie, es depila.

La successió d'imatges sembla no tenir cap tipus de sentit o coherència aparent, fins que es llegeix el text que les acompanya. Explica que la noia és Guerty Gutiérrez, l'autora de l'obra, i que, davant la seva impossibilitat de reacció als fets que succeeixen cada dia al país, Colòmbia, ha realitzat una cerca sobre què fer per plorar. Ara, les imatges no només cobren sentit, sinó que es tornen genuïnament incòmodes. Impacten i commouen.

És precisament això el que vol fer el Festival Ullal: impactar, generar canvi, mossegar al sistema i deixar-lo ferit de mort. Aquesta mostra, a càrrec d'un grup motor format, entre d'altres, per Amàlia García, Anna Fando, Júlia Lull i Edu Pérez, s'exposa fins a finals de mes a Can Batlló.

"L'Ullal és un festival que busca complicitats entre moltes agrupacions i espais de l'activisme de Barcelona", expliquen des del grup motor, "de fet, la proposta neix des dels moviments de base i busca utilitzar la pràctica artística, en aquest cas la fotografia, com a eina per obrir discurs polític, però també acció política a través de la creativitat i de la imaginació".

La mostra s'organitza en cinc categories, que compten amb un espai de participació integrat per diferents col·lectius relacionats amb les temàtiques que tracten i que esdevenen les encarregades de definir la selecció final de fotografies. Són les següents:

• Dents tortes: categoria que recull imatges sobre "pràctiques i experiències encarnades" de cossos i col·lectius dissidents. Han participat en el procés de selecció els col·lectius Se Va a Armar la Gorda, Transpoesia, OVI, Putes Llibertàries i Feito por Elas.
• A queixalades: aquesta modalitat versa sobre les "lluites diàries i resistències quotidianes" i participen del procés de selecció els col·lectius Las Kellys, Azadi Jin, Proyecto Mal de Ojo, Las Migras de Abya Yala i Metzineres.
• Fent saliva: les imatges que "fan la boca aigua" són aquelles que retraten projectes col·lectius que teixeixen "mons alternatius" a partir de suport mutu. Espectros de lo Urbano, Virus Editorial, Librería La Caníbal, Periferia Cimarronas i Plié Colective són els col·lectius participants del procés de selecció.
• Dentera: aquesta categoria vol assenyalar i recollir totes aquelles situacions de violència racista, masclista, institucional, policial, etc. que s’exerceixen sobre les persones que viuen a la ciutat de Barcelona. Han participat en el procés de selecció els col·lectius Stop Mare Mortum, Barcelona Posa’t Sostre, Tanquem els CIEs, Colze a Colze i La Tregua.
• Paluego: es tracta d’un espai destinat a les imatges d’arxiu relegades a l’oblit i que ajuden a configurar una contra-memòria que desactiva les violències exercides per la història oficial. Krasnyi Collective, La SAL, Higo Mental i el Centre de Documentació de Ca La Dona són els col·lectius participants del procés de selecció.

Tot plegat amb un objectiu últim: acabar amb el règim visual hegemònic. "A cada època", expliquen l'Amàlia, l’Anna, la Júlia i l’Edu, "els grups socials que tenen els privilegis han promogut una sèrie d’imatges i han amagat unes altres. Nosaltres creiem que l’art, en aquest cas la fotografia, utilitzada de manera incisiva, de manera crítica, pot contribuir a generar contra-imaginaris, contrareformes i contramoviments".

Revisar la narrativa mediàtica dels moviments socials

Des de l'Ullal, busquen enfocar la seva mirada incisiva cap als moviments socials i de base, per així fugir del tipus de fotografia social que se’ns ve a la ment quan pensem en aquesta disciplina del fotoperiodisme. "Quan parlem de moviments socials i de fotografia, tenim un imaginari molt concret al cap, tenim una foto de Jordi Borràs d’algú cremant unes barricades". El festival, però, busca fugir de les fotografies que veiem als mitjans de comunicació o a les xarxes socials, per "intentar narrar els nostres malestars, les nostres lluites i els nostres somnis amb més creativitat i imaginació".

Tot plegat, eliminant components molt tradicionals de les fotografies socials, com ara els rols d’’heroïna’ i ‘víctima’, les composicions jeràrquiques, la suposada posició d’observadora externa i neutra o l’individualisme, tant de les artistes i les fotògrafes, com de les protagonistes de les imatges. "Hem de lluitar contra la narrativa de l'individualisme i, sobretot, contra la voluntat d'individualitzar tot el que implica canvi", comenten les organitzadores del festival. "Nosaltres creiem que la base de tot és la col·lectivitat i el suport mutu organitzat", afegeixen.

Precisament per fomentar aquest enxarxament entre les pròpies expositores i també amb el públic, des de l’Ullal s’organitzen visites guiades a l’exposició a càrrec de les autores de les fotografies i dels col·lectius implicats amb la mostra. Cada dijous a les 18h fins a finals de mes, les assistents podran conversar amb diversos col·lectius sobre el paper de la intel·ligència artificial en la fotografia, les narratives colonials que travessen el nostre dia a dia o els imaginaris derivats de la pandèmia de la Covid-19. Totes temàtiques que es tracten, de manera directa o indirecta, a la mostra.