Totes les persones hem jugat. Els jocs pertanyen a una de les etapes més felices de les nostres vides: la infància, on coneixem una gran varietat de jocs i cançons que acompanyaven els nostres dies, tant a casa, al carrer i a l’escola. Els materials i la imaginació que ens donava l’entorn i l’època de l’any eren tot el que es necessitava per crear aquest moment de diversió que, des de temps immemorables, s’ha passat de generació en generació. És per aquest motiu que s’afirma que els jocs tradicionals formen part de la memòria i la història de la nostra cultura.

“Altres manifestacions de cultura popular les fem d’adults, el joc el fem des de sempre”, afirma Víctor Baroja, president de la Federació Catalana de Joc Tradicional i de la companyia de jocs l’Anònima. A través d’aquests, es pot interpretar com es vivia en un moment i indret determinat. Per continuar lluitant i posant al punt de mira aquesta innocent tradició, arriba el tercer Congrés dels jocs en la Història, l’últim cap de setmana de març a Vic. “Té molt sentit seguir reivindicant el joc tradicional com un objecte d’estudi, per fer-lo viu”, reivindica Baroja.

El congrés està organitzat per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, la Federació Catalana de Jocs, la Companyia de Jocs l’Anònima i l’Institut Ramon Muntaner. Enguany es pretén fer un salt respecte als dos previs i aportar novetats, sortint de les temàtiques treballades als congressos anteriors.

La tercera edició està dedicada a les persones que treballen el joc en el seu àmbit, de manera professional, que l’utilitzen en qualsevol dimensió, conscients del seu potencial. A més, el format i l’organització d’aquest any defugen de la convencionalitat de ponència i públic, i aposta per un congrés més participatiu, amb diàleg i comunicació. Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web.

Tres àmbits que defineixen l’objectiu del congrés d’enguany

Compta amb tres eixos principals, que engloben taules rodones: primer de tot, ‘La visualització i comunicació del joc’, un espai d’anàlisi de la mà de periodistes i persones del món de la comunicació, en el qual es parlarà de l’increment dels jocs de taula i familiars a causa de la pandèmia i de quina manera és possible visibilitzar-los, com es pot fer arribar el millor missatge al públic. O, per altra banda, si realment cal, ja que els jocs tradicionals han passat de generació en generació gràcies al boca-orella.

El segon eix s’anomena ‘Les professions del joc’, i engloba el seguit de professions que s’han generat en aquest sector, des de les artesanes, les dinamitzadores i les comercials. Es posa al centre el fet que Catalunya sigui pionera i capdavantera en jocs creats amb material reciclat, reaprofitament i reutilització. “És un talent poc conegut i convé posar-lo en primera línia”, afirma Víctor Baroja.

‘L’organització social al voltant del joc’ és l’últim eix, on es tractaran temes com el paper de la dona en la indústria del joc tradicional, la tasca de les organitzacions socials i com el joc pot servir per vertebrar, ser una eina d’inclusió social. Una taula rodona a càrrec de Víctor Baroja i Cati Hernàndez, educadora social i psicopedagoga, creadora de Born to be Pank. Per a consultar el programa sencer, clica aquest enllaç.

La part lúdica del congrés

El III Congrés dels jocs en la Història també compta amb una finalitat: “Volem posar sobre la taula que, quan parlem de jocs en la història, hem de saber de què estem parlant realment”, explica Baroja. Cal determinar, en aquest debat, si aquest concepte engloba les recreacions de batalles en miniatura, els jocs inspirats en la història, els jocs antics que es jugaven històricament…

I, per últim, cal destacar la part lúdica. Des del primer dia, el divendres 25 de març, es duran a terme diferents visites especials i activitats participatives per jugar a jocs tradicionals: al Museu Episcopal, en una experiència temàtica i immersiva, per exemple, i a Guixot 8, creador d’aquest tipus de jocs i referent mundial. L’últim dia, el diumenge 27, la Plaça Major de Vic s’omplirà de tota mena de jocs: de taula, de rol i tradicionals, en una jornada oberta al públic.

Els jocs tradicionals com a passat comú

“Els jocs són tan propers i tan quotidians, que ningú es molestava en recollir-lo com a objecte d’estudi”, explica Baroja i afegeix que, per a la nostra cultura, suposa un gran propòsit, en la divulgació i la recerca, per conèixer el context històric dels diferents indrets de Catalunya. “Les cançons, per exemple, emanen molta informació, paraules que han quedat en desús o expliquen històries que estan oblidades”, plasma el president de la Federació Catalana de Joc Tradicional.

Gràcies a la feina que desenvolupen les entitats, s’està tornant a posar en valor aquest tema, tenint en compte les transformacions de la societat. “Un joc que durant milers d’anys ha divertit a milions de persones, ha de ser-ho. No pot ser que de cop i volta sigui avorrit”, explica Baroja. Cal tenir en compte que hi ha jocs amb dos mil o quatre mil anys d’història i que ens uneix amb un passat grec, romà i iber que, en l’actualitat, ens apropa a jocs tradicionals d’altres cultures.