"La metàfora d''As Bestas' és clara: el progrés de la ciutat o de la gent que ve de fora (...) davant del pagès barbar, retret i pensarós que ni tan sols estima la seva terra o l'estima malament, posseint-la amb la mateixa violència amb la qual viu i amb la qual mata".

Aquest és un fragment de la crítica de l'activista Brigitte Vassallo publicada a 'El Salto' sobre l'exitosa pel·lícula de Rodrigo Sorogoyen guanyadora de nou premis Goya. És un dels films que, juntament amb 'Suro' i 'Alcarràs', representen aquest any el món rural a la gran pantalla.

Carme Dalmau, pagesa i responsable de turisme rural a l'Alt Camp, i sòcia de l'Associació Dones del Món Rural, accepta que el film utilitza estereotips per jugar amb aquesta polarització entre el món rural i el món urbà, que Vasallo titlla de "colonització".

Amb tot, la considera extraordinària, i se n'endú que "ni els bons són tan bons ni els dolents tan dolents": "Jo quan vaig al cinema no vaig a analitzar, vaig a gaudir de la pel·lícula".

L'arrel del problema: la falta d'alternatives

Dalmau atribueix l'èxit d'aquestes pel·lícules a la falta de representació del món rural. "Al cinema no estan representades ni les dones ni els homes rurals, i aquestes pel·lícules parlen de realitats molt properes. Aquest món rural està molt a prop, però està lluny perquè no interessa", afirma.

Assenteix quan llegim les paraules de Vasallo "No ens van expulsar els veïns 'salvatges' sinó el capitalisme sota tutela franquista", i subratlla la falta d'alternatives: "El problema no són els camps solars o les diferències entre la gent del camp i la del poble. El problema és que no ens guanyem la vida".

"El problema és que la gent no és conscient que els pagesos alimentem el món", continua, "i això es culpa de com funcionen els supermercats, de la manca de proximitat, de portar tomàquets del Marroc, de l'educació..."

Aquesta "desconnexió" amb el que mengem fa que no li donem valor i que es prenguin "decisions surrealistes i fora de mida", afirma, i posa com a exemple la llei de benestar animal: "Les decisions de l'agricultura i la ramaderia es decideixen a llocs on no s'haurien de decidir. Si hem de ser tots vegans, ens morirem de gana. No hi ha suficients plantes al món", avisa.

La lluita contra les eòliques, a la gran pantalla

'As bestas' és també una de les primeres pel·lícules que tracta el conflicte de la massificació de les energies renovables.

Des de la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), Roger Reixach valora positivament que reflecteixi el debat que genera, però troba a faltar la responsabilitat de les empreses que especulen amb l'energia i la de l'administració pública, que hauria de donar vida a aquest i d'altres territoris per satisfer les necessitats de les persones, que han d'anar a les ciutats per tenir oportunitats, tal com relata el film basat en una història real que té lloc en un petit poble de Galícia.

"Aquest municipi podria estar més dinamitzat i més poblat amb iniciatives com Repoblem. Seria interessant una pel·lícula sobre això". També que parlés d'alternatives reals i del que es fa des dels "moviments de defensa del territori, col·lectius organitzats que volen trobar solucions no només als molins sinó també als grans parcs d'energia fotovoltaica, a les xarxes d'alta tensió, i a les possibles centrals de bombeig hidroelèctric", afirma.

La fita de la XSE és que aquests col·lectius proliferin a tots els municipis perquè puguin decidir amb la ciutadania i els ajuntaments sobre els projectes renovables que s'hi instal·lin perquè "tenen una repercussió social i ambiental" i perquè el món rural és el més afectat en aquesta transició energètica en què les ciutats hi depenen per falta d'espai.

Amb tot, demanen que no es tergiversi el missatge: "Volem una transició energètica 100% renovable, però prioritzant el decreixement com a eix fonamental perquè, amb la demanda actual, requereix molta tecnologia, molta energia i molts materials".

Moltes dones sobre el tractor

Vasallo compara 'As bestas' amb 'Alcarràs', de Carla Simón, des d'una perspectiva feminista. A la primera, les dones representen l'alteritat que estima davant de l'home que enuncia i fa discurs, "una mirada subalterna per admirar-la com qui admira un gerro de flors", assenyala.

A través de l'Associació Dones del Món Rural, Dalmau ha pogut conèixer i admirar moltes dones sobre el tractor, "que llauren, que poden, que treballen diferents cultius, i que treballen molt, i que no necessiten portar cap bandera".

L'entitat treballa per visibilitzar-les i trencar els estereotips que recauen sobre elles amb creences que les situen sempre darrere d'un home poderós o treballant a casa, una realitat que considera que ha millorat des del dia en què ella va entrar a la cooperativa amb el tractor i "semblava que s'enfonsava el poble".

Des de la seva experiència, les dones estan més disposades a aprendre i a demanar ajuda. Ella fa coberta vegetal i ara que els Fons Next Generation la subvencionen ha suscitat molt d'interès, però està segura que ningú li preguntarà com fer-ho.

Una subvenció que, per cert, és de cinc euros per hectàrea, una mostra més del que se n'extreu dels films i dels testimonis dels mateixos col·lectius: darrere dels conflictes humans, hi ha una falta d'interès del capital que torna el món rural, com a mínim, difícilment habitable.