La sardana, una tradició camí d'esdevenir patrimoni de la humanitat

La sardana és un símbol identitari de la cultura catalana que representa la història, les tradicions i les arrels d’aquesta regió. És per aquest motiu que, des de la Confederació Sardanista de Catalunya (CSC), es va decidir començar el camí per aconseguir que aquesta dansa folklòrica esdevingui patrimoni cultural immaterial de la humanitat per l'Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).

Des del 2017, fa cinc anys, treballen en el procés d’acceptació i presentació de la candidatura, la qual compta amb diferents requisits administratius i dificultats burocràtiques que alenteixen la marxa. Per a presentar una candidatura és necessari que l’activitat en qüestió reuneixi cinc requisits, els quals la sardana els assoleix. A partir d'aquí, cal seguir una sèrie de passos per tal que arribi a la UNESCO.

“Presentar la candidatura a través de l’Estat espanyol és molt complicat, perquè només accepten aquelles activitats que es duen a terme a més d’una comunitat autònoma”, explica Xavier Tresserras, president de la CSC.

La candidatura internacional a través d’Espanya, França i Andorra

La sardana, a Espanya només es balla a Catalunya, per tant, davant aquesta normativa el rumb que es va decidir prendre va ser el de la candidatura internacional, ja que aquesta dansa sí que es balla a altres països, concretament a França i Andorra. “La candidatura té un procés administratiu determinat, és difícil de fer. El primer pas és aconseguir que els tres països on s’ha de presentar l’acceptin com a patrimoni de l’estat”, determina Tresserras.

Per tant, el primer pas que la CSC ha desenvolupat, i en el qual està treballant, és aconseguir que la sardana sigui reconeguda com a patrimoni espanyol, andorrà i francès. De moment, el procés amb Espanya està aturat, ja que, després que la Generalitat presentés la candidatura al Consejo del Patrimonio Nacional, no s’ha avançat.

Gràcies a la Direcció de Polítiques Culturals Mediateca i la Catalanitat, del Departament dels Pirineus Orientals, s’ha pogut tramitar i presentar la candidatura de la sardana com a patrimoni francès. Actualment, l’expedient s’està transferint. Segons l’organització, la comunitat sardanista francesa és més envellida, però justament aquest 2022 hi ha hagut un relleu generacional que l’ha propulsat.

Pel que fa al tercer estat, Andorra, és una regió en la qual la cultura s’ha vist greument afectada per la pandèmia, ja que una de les dues entitats sardanistes que hi havia s'ha dissolt. “Com que no hi ha una societat civil que estrenyi fortament, com la que hi ha a Catalunya, també els costa molt. Hi ha activitats que ens han passat davant perquè han tingut més pressió institucional”, determina el president de la CSC.

Dels tres països dels quals depèn que la sardana pugui presentar-se com a possible patrimoni cultural immaterial de la humanitat, Espanya i França són els que compten amb una llarga llista de candidatures d’altres activitats, un fet que estronca el procés. Per altra banda, però, Andorra no reuneix una gran quantitat de candidatures, per tant, “si avancen els tràmits a Andorra, tot es desencallarà i podrem agilitzar el procés per ser patrimoni de la humanitat”, expressa Xavier Tresserras.

El suport de la ciutadania, imprescindible

Per a la CSC era bàsic que, abans de començar qualsevol procés burocràtic, les comunitats sardanistes i la societat estiguessin d’acord. “El que volem és reunir el suport de la gent. Si comptem amb moltes persones, més força tindrem davant les mateixes institucions perquè ens avalin”, destaquen des de la CSC.

És per aquest motiu que diferents personalitats i referents culturals de Catalunya participen en la campanya amb un breu parlament en forma de càpsula de vídeo que es difon pel canal de YouTube de l’entitat. “Estem en campanya constant fins que ho aconseguim. No ens cansarem de demanar-ho”, explica Tresserras.

Requisits per optar a la candidatura

El patrimoni cultural immaterial són totes aquelles tradicions i costums que formen part de la història d’una regió, heretades de les generacions passades i transmeses a les futures. Per a considerar-se patrimoni cultural immaterial l’activitat ha d’estar en actiu, no ha d’haver desaparegut. A més, és imprescindible que les mateixes persones que mantenen viva la tradició la considerin patrimoni cultural.

“La sardana enganxa. Si hi entres és molt difícil sortir-ne. Moltes persones consideren la sardana com una activitat per a persones grans i molt tancada, però no és així. Tot al contrari”, opina el president de la CSC.