Les colles castelleres universitàries són un dels tipus d’associacions d’estudiants més actius a les universitats. Es configuren com espais on tota la comunitat universitària està convidada a participar, a fer pinya més enllà dels pilars i castells.

Els Trempats són la colla de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i enguany fa 10 anys que va ser creada. La Laia Gurrutxaga Etxebarria n’és la copresidenta, i explica els orígens d’aquesta colla de camises marró avellana i defensa la capacitat d’aquestes colles d’estudiants d’aglutinar persones de tots els contextos sota el paraigua d’una pràctica tan tradicionalment catalana com és la castellera.

Com neixen els Trempats?

La Universitat Pompeu Fabra no va tenir colla castellera fins al 2014, quan algunes persones que participaven en colles castelleres convencionals van decidir crear-ne una a la universitat. L’any següent Trempats va ser acceptada per la Coordinadora Castellera.

Com us organitzeu?

L’organització la portem tres òrgans que estem al mateix nivell. Hi ha la Junta Directiva, que s’encarrega sobretot dels tràmits administratius, és a dir, de parlar amb la universitat, si hi ha cap suspensió o qualsevol cosa que no impliqui els castells com a tal, que siguin temes més aviat burocràtics. La Junta Tècnica, al seu torn, és la que porta tota l’estructuració dels castells, els assajos...

Per últim, hi ha el Punt Lila, un tercer òrgan que és la comissió de gènere de la colla, que es dedica a organitzar formacions al respecte, a gestionar possibles agressions i a donar suport en aquest àmbit.

Com és el dia a dia a Trempats?

El dia a dia de Trempats són els assajos. Assagem dilluns i dimecres dues hores i mitja, de 19h a 21:30h, el dilluns al Campus de Poblenou i el dimecres al de Ciutadella. En aquests assajos hi acostumen a participar entre 70 i 80 persones.

A més, els dimecres al migdia hi ha un altre assaig exclusivament de pilars que aquests últims anys s’ha fet al local dels Castellers de Barcelona (CDB). Aquests són els pilars que sovint van a les diades, i solen ser assajos amb molta menys gent, amb unes trenta persones.

Què cal fer per ser un o una Trempada?

L’únic requisit és tenir matrícula universitària o de grau o mitjà o superior, i moltes ganes de venir als assajos. Perquè sí que es demana una certa constància, però no hi ha un mínim d’assistència, és més que res perquè cal una formació, però en cap cas es fa un control d’assistència, no anem darrere de ningú.

I si algú ha acabat els estudis, pot seguir sent Trempat?

És clar. Això són els ‘Aveiaios’, que venen a ser les persones que han finalitzat la seva etapa universitària però que continuen sent actius, especialment a les nostres diades, on se’ls pot identificar fàcilment perquè van amb la camisa marró oberta i una cervesa a la mà. Crec que això és molt bonic, veure com una cosa que has construït perdura, i es manté l’essència.

Perquè tot i ser una colla castellera universitària també feu altres activitats a banda de castells.

Sí, fem altres activitats. Accions més formatives, com per exemple respecte al gènere i als rols de poder, altres activitats més de lleure com colònies i campaments... També fem un sopar de gala, i algun que altre soparet informal.

Això últim és més intern, però també fem activitats obertes per a tota la comunitat universitària com les cervesades. De fet, això últim és una de les accions que fem per a guanyar diners, com també fem amb els comercials. Això és perquè, al cap i a la fi, les subvencions de la universitat no ens donen per cobrir totes les nostres despeses, aleshores hem de recórrer a aquestes altres coses.

En relació amb això últim, amb quines altres dificultats o obstacles us trobeu per a desenvolupar la vostra activitat?

A veure, sempre hi ha obstacles i dificultats. La universitat a vegades no ens ho posa del tot fàcil, sobretot pel que fa al tema administratiu. Hem de fer molta paperassa, tràmits sobre els quals no en sabem massa perquè no ens hi dediquem, i ens hem de veure demanant ajuda externa. Però sempre acostumem a sortir-nos-en, suposen una dificultat, però no ens frenen de fer cap activitat.

A banda d’això, jo els anys que he estat aquí he vist que un dels obstacles més grans és la gent, és a dir, aconseguir ser prou persones per a progressar. Perquè hi hagi castells, i sobretot castells grans, necessites persones i assajos, si no és impossible, especialment pel que fa a la seguretat.

I pel que fa a fer xarxa, com és la relació amb les altres colles universitàries?

Sempre ens trobem per les diades de cadascuna de les colles. És un espai de trobada, d’intercanvi, però en cap cas de competició. Per organitzar-les, al principi de la temporada fem la reunió dels manaires, on les colles es reparteixen els dies, i s’assigna on anirà visitarà cada colla. En total, se celebren vuit diades, quatre en el tram d’hivern, durant quatre dijous a finals de novembre i durant desembre; i quatre en el tram de primavera, tots els dijous de maig. Nosaltres a Trempats en fem dos, de diades.

Durant aquestes diades també fem castells conjunts que són el resultat d’assajos on ens hem trobat diverses colles, per així provar de fer castells més grossos que no podem fer en el nostre dia a dia. I és clar després dels castells ve la festa, perquè en acabar la diada sempre anem a un espai on hi ha una mica d’animació, i fem jocs de beure totes les colles juntes, i aquí potser sí que hi ha més competició. Finalment, el dia sempre sol tancar amb una festa a la discoteca.

L’objectiu és passar-ho bé.

Sí, és que la finalitat és trobar-nos. És clar, sempre hi ha ‘piques’, però sempre està per sobre l’autosuperació, el fet de millorar la pròpia colla, i, per davant de tot, la participació conjunta. Penso que el més important és que tothom se senti inclòs i tingui l’oportunitat d’aprendre. Al cap i a la fi, a diferència d’una colla convencional on la gent hi està durant molts anys, les colles universitàries les integren persones que hi estaran durant cinc anys com a molt, no masses més, i es tracta d’aconseguir que en aquest poc temps tothom pugui aprendre, participar, formar-ne part.

És això el que signifiquen per tu les colles castelleres universitàries?

Crec que les colles universitàries són una part molt important de la vida universitària. Jo, per exemple, vaig venir del País Basc a estudiar a la UPF, i no coneixia ningú, ni la ciutat, i no vaig fer massa amistats al grau. Per això, per mi, Trempats ha estat una manera de viure la vida universitària, de conèixer Barcelona i la seva gent. Trempats és com la meva família, m’ha proporcionat tot el que és la meva vida actual a la ciutat.

De fet, a mi personalment les colles universitàries m’han aportat això, un apropament a la cultura, a la llengua... Fa tres anys que soc aquí és a Trempats que he après a parlar català.

És fer pinya.

Sí, en aquest sentit les colles convencionals són diferents, com deia, perquè hi ha més competitivitat, l’ambient és diferent, hi ha persones de totes les edats... Que no dic que això no sigui bonic, però és diferent. A les colles castelleres universitàries el que hi ha és vida universitària. Penso que s’han de prendre com una associació, al final és el que són, associacions universitàries que fan castells.

Per tot això, convidaria qualsevol persona a participar en una colla universitària. És una oportunitat per gaudir de l’època d’estudiant, de sortir, de conèixer gent.