KULT vol ser una xarxa cultural del Països Catalans que connecti persones i entitats. En parlem amb Laura Arau, una de les seves impulsores.

Com neix KULT?

En realitat, KULT neix fa 10 anys sota el nom de la cooperativa Cultura21, que no s'arriba a fer mai visible. El primer dels projectes és l’editorial Tigre de Paper i es van sumant nous projectes impulsats des de la cooperativa o en col·laboració amb altres entitats. Neix la revista Catarsi, la Fira Literal i, per últim, adquirim Edicions Bellaterra.

En tot aquesta amalgama fem una aposta per englobar-los sota un mateix paraigües, que és KULT. No volíem tenir només una pàgina web nostra, volíem promoure un model cultural enllaçat amb l'Economia Social i Solidària. A partir del juny comencem a sumar entitats a la xarxa, sobretot del món del llibre que és d'on venim.

Sou una cooperativa que vol fer xarxa.

Som una cooperativa amb diversos projectes i contactes amb col·lectius. Els nostres llibres acompanyen els moviments socials. I ara també volem facilitar una plataforma perquè aquesta cultura que defensem pugui vehicular-se. Encara no està tot definit, però no tenim pressa.

Què pot aportar l'economia solidària a la cultura?

El discurs que la cultura és un bé essencial, que les persones estiguin al centre i no es faci cultura pensant en el benefici sinó per generar comunitat i benestar. Fa que es tinguin en compte associacions i cooperatives en la contractació d'esdeveniments, canvia la mirada cap al tipus d'economia que es genera al voltant. Les treballadores senten els esdeveniments més seus, els rols i els vincles són diferents. Posa la mirada en el territori i la sostenibilitat. Treballem amb productores locals, empreses sostenibles, que sigui transparents, per la construcció conjunta.

Qui pot sumar-s'hi i amb quin objectiu?

Són associacions o cooperatives de l'Economia Social i Solidària que estan vinculades amb la cultura, o que estan a favor del canvi de model cultural. La intenció és veure si es poden generar sinèrgies i intentar fer accions conjuntes, fer una comunitat conjunta de persones sòcies a la qual oferim beneficis com descomptes tant les entitats que la formen com KULT.

Creem una doble xarxa: una xarxa d'entitats repartides pel territori i una comunitat de cultura radical que té la intenció que les persones sòcies no siguin només consumidores sinó que passin a una participació activa.

Com podran participar?

Depenent del projecte podran participar d’una forma o altra. A Tigre de Paper podran aportar idees o temàtiques que els agradaria llegir, podran proposar trobades amb autores i autors, xerrades o presentacions. En cas de la Fira Literal, també podran reunir-se amb les autores i fer propostes de xerrades.

A més, volem crear nodes territorials on cada territori tingui un espai de debat cultural i suport mutu per poder fer propostes conjuntes i compartir des de coneixements a eines. També ens agradaria construir un espai virtual que promogui la participació més directa.

Teniu precedents de xarxes de cultura cooperativa a Catalunya?

Participem en Culturacoop, que és una xarxa molt centrada en cooperatives. I a Barcelona hi ha la xarxa d’espais comunitaris o l’espai de cultura de base. Hi ha els cercles de cultura dels ateneus cooperatius, que potser és el que més s'hi assembla. Hi ha diferents iniciatives com Pam a Pam o la pròpia XES que ens diuen cap on ens agradaria fer anar això des del punt de vista del pensament crític.

Quins espais genereu?

No generem espais, contactem amb espais que ja existeixen. Poder-nos ubicar en un lloc conjunt ens suma. Pot aportar coses, fer més activitats, traspassar coneixements. Volem sumar i facilitar els canals i l'estructura per connectar la cultura al territori i reportar beneficis a persones i entitats compartint coneixement. Es tracta de fer un mapeig de contacte per veure què és el que necessiten. Després ens plantegem fer un procés de governança per veure cap on ho volem portar.

Ens desconnecta que moltes persones fan projectes culturals puntuals i no viuen d'això. La desconnexió entre àrees culturals ens allunya. Hi ha grans dinosaures i entitats petites, i volem que sigui més transversal, canviar l'eix. Creiem que té potencial i que hi ha aquesta necessitat. I si sorgeixen espais de suport mutu ja haurà valgut la pena. Només tenir el contacte ja és un punt a favor.

Heu organitzat un cicle de debats.

Hem començat un cicle de debats i l’any que ve el volem portar al territori. Aquest any l'hem centrat a Barcelona perquè ens semblava que era on s’havia parlat més del model cultural però hem fet venir gent d’arreu del territori. Vivint fora de Barcelona te n'adones que moltes coses estan a Barcelona i que el que passa fora s'invisibilitza perquè hi ha massa soroll. El que està passant a Lleida també ressona a les Terres de l’Ebre.

Quin model de cultura voleu?

Ens ho estem imaginant. Ens imaginem una cultura que miri a tot el territori i que s’allunyi de l’alta cultura, una cultura feta des de la base i des de les persones, que tingui en el seu centre la cultura com a bé essencial i com a dret, i no tant un producte de consum que seria cap on ens ha portat el capitalisme.

Parlem de territori, de feminismes, de què passa amb les persones racialitzades que estan fent cultura o que hi volen accedir, de quin és el model econòmic que es promou amb les subvencions des de l’administració, que genera encotillament i que no arriba a tothom. Volem parlar de cultures en plural perquè són moltes repartides pel territori, segons la zona, segons com siguis i segons la mirada que tinguis.

Però què és per vosaltres cultura?

Les nostres formes de relació i de viure en el dia a dia i, per tant, aquí hi entra absolutament tot. No és només l'alta cultura de les arts escèniques i la música. Ens l'imaginem en espais de gestió comunitària i pensada per generar comunitat i benestar. La pròpia organització d'una festa major ja és cultura.

És accessible la cultura comunitària?

Més que l'alta cultura. La cultura no és neutral, tot i que ens ho han fet creure. Per tant, primer, depèn de si la persona vol apropar-se a un espai. També de si és accessible a nivell econòmic. Nosaltres intentem trobar fórmules gratuïtes però això passa perquè hi hagi diner públic. Ens preguntem si és sostenible. El diner públic és de totes i ha de poder arribar a totes bandes facis un gran esdeveniment o un acte petit. S'ha de repartir més.