Drag queen i drag king, transvestisme i transformisme són formes artístiques que performen expressions de gènere i que van més enllà d'aquest. Així, tenen a veure amb l'expressió de gènere (el comportament que tenim i que pot no encaixar amb els patrons de feminitat i masculinitat) i no amb la identitat (la forma com ens identifiquem).

Mentre el drag es relaciona més amb la imatge trencadora i el transvestisme amb l'opressió i la reivindicació, el transformisme prové de les imitacions a personatges folklòriques en les arts escèniques, explica Rubén Antón, fundador del projecte artístic de memòria històrica Drag is Burning i cocreador de (Des)generades amb l'Ateneu del Raval.

Le vivènciaes també són diverses. Per a la travesti Translocura, el transvestisme és trobar-se cada dia i crear en ella la persona que vol ser i no la que diuen que ha de ser. "El drag eleva el transvestisme a categoria d'art però per mi tot ve del cabaret", afegeix Madame Hiroshima, bio queen (dona que explota els atributs de la feminitat per al drag) i "mare" de l'anomenada House of Hiroshima, que és una forma d'organitzar-se en famílies escollides i de cuidar-se dins del moviment drag.

"Un perill per a la societat"

Són performances polítiques perquè posen potes en l'aire els estereotips de la feminitat i de la masculinitat que són la base de moltes violències, tot renunciant als privilegis i transgredint la normativitat. Davant de l'opressió que s'evidencia, per exemple, amb el fet que no s'acceptés que una dona portés pantalons fins als anys seixanta, "que un home es vesteixi de dona és sempre polític, i que una dona es vesteixi d'home encara més".

Són "pinzellades de llibertat" i continuen sent considerades "un perill per a la societat". "Hi ha gent que vol que estem calladetes i que no fem que la societat es desperti", opina Antón. I és que el ciheteropatriarcal i l'ombra de quaranta anys de dictadura "s'han encarregat de castigar aquestes pràctiques amb la connotació de monstruositat". I és per això que "no hi ha major 'statement' polític que sortir al carrer com et doni la gana".

"No hi ha major 'statement' polític que sortir al carrer com et doni la gana"

Per a Antón, l'alliberament ve dels moviments feministes perquè "és la mateixa societat la que t'oprimeix com a dona que la que t'oprimeix com a marica".

Un moviment cada cop més visible

Actualment, hi ha una visibilització creixent d'aquestes pràctiques artístiques que performen el gènere. "No és una moda. Existeix des que el món és món i des que les emperadrius egípcies es posaven barba", apunta Antón.

Hi han jugat un paper la teoria queer i les dissidències sexuals, però també els mitjans de comunicació, concretament el reality 'Drag Race'.

Cada cop hi ha més representació jove en el món cultural amb grups com Las Marikarmen. S'han consolidat els punts de trobada, per exemple, a Barcelona, al Candy Darling, La Federica, o La Casa de la Pradera, amb festes de referència com el Futuroa Sarao Drag, Ravalada Drag Tour o l'Anticonconcurs Drag King de Kingsdragkingantirace, que torna l'1 de juliol a l'Apolo 2. Liderats per col·lectius que no es constitueixen per falta d'estructura i per no institucionalitzar-se, lluiten contra les jerarquies, classes i distincions que hi ha també a dins de l'escena.

L'espai Querty és una associació cultural LGTBIQ+ situada al barri del Poble-sec de Barcelona que ha creat un espai d'alliberament segur i de confiança on les persones es puguin permetre experimentar l'art drag. "Ens ofereix l'oportunitat de trobar-nos amb el nostre costat més femení o més masculí sortint del binarisme de la societat i ens ajuda a entendre diferents maneres de viure el gènere, conèixer més en profunditat la nostra feminitat o masculinitat, i veure més diversitat corporal i de gènere", explica l'Aria, de l'entitat.

Alerta però, que tot i la visibilitat, continuen patint situacions de violència al carrer i en l'entorn laboral, que no reben el salari que els hi correspon en molts locals, ni tenen la seguretat garantida.

Els Drag King celebren la ploma

Tot i així, les drag queen tenen més visibilitat que els drag king, que són persones que performen la masculinitat. Ken Pollet, que lidera el projecte de visibilització Kingsdragkingantirace considera que, tot i que hi ha una llarga tradició, el binarisme de gènere i el masclisme que afecta especialment les dones els ha invisibilitzat.

L'objectiu és "subvertir els codis de la masculinitat, criticar-los, parodiar-los i treure tota la ploma". No es refereix a la ploma gai sinó a la ploma d'homenot, és a dir, a aquells gestos atribuïts tradicionalment a la masculinitat. "Empoderar-se de la ploma 'marimacho' és la celebració del que ha sigut sempre un insult", explica en aquest vídeo.