Les Comparses de Vilanova tindran caramels sostenibles el 2019
Comparteix
Dues entitats locals treballen en la implantació d’un caramel de ràpida degradació per evitar la contaminació que suposen les 140 tones que es llencen el Diumenge de Carnaval a la ciutat.
El punt àlgid del Carnaval de Vilanova i la Geltrú (Garraf) arriba el Diumenge de Carnaval, amb Les Comparses. La festa, que enguany caurà el diumenge 11 de febrer, s’ha fet popular arreu dels Països Catalans per l’estampa que deixa una jornada de disbauxa on unes 8.000 parelles de comparsers i comparseres surten al carrer per a saltar i ballar amb la setantena de banderes i les desenes de xarangues i grups de música que els acompanyen. Anualment s’hi llencen entre 110 i 140 tones de caramels, al llarg del dia i a les diferents “guerres de caramels” que es disputen a la plaça més cèntrica, la plaça de la Vila.
La Cooperativa de consum La Vinagreta ha impulsat una iniciativa ecologista per reduir l’impacte ambiental de la festa: el “caramel sostenible”. El projecte s’està duent a terme junt a la Federació d’Associacions pel Carnaval de Vilanova i la Geltrú (FAC), que l’ha rebut amb les mans obertes i preveu que es podrà implantar a les Comparses del 2019. Marta Pagès, membre de la Federació d’Associacions pel Carnaval (FAC) i Albert Jansà, de La Vinagreta n’han fet un avenç:
Quantes tones de caramels es llancen el Diumenge de Les Comparses a Vilanova i la Geltrú?
Marta Pagès: El dia de les Comparses, a Vilanova i la Geltrú surten unes 8.000 parelles de comparsers i comparseres que llancen entre 110 i 140 tones de caramels.
Quin és l'impacte ecològic dels caramels de les Comparses de Vilanova?
Albert Jansà: Part de l’embolcall plàstic dels caramels va a parar al mar, on no es desintegra però es fragmenta, alterant l’ecosistema durant dècades. La gran quantitat de plàstic de caramel acumulat ocasiona taponament a la xarxa de clavagueram, més una gran aportació de plàstics a la depuradora, en poques hores. A més, el caramel desfet amb aigua genera una massa viscosa i enganxifosa que no drena bé pel clavegueram, s’hi queda durant mesos descomposant-se, això fa que la ciutat faci pudor durant uns dies.
Com es neteja?
Marta Pagès: Un cop finalitzades les guerres de caramels, s’inicia la neteja a carrers i places, per part dels efectius del Servei de Neteja Viària de l’Ajuntament, que aquell dia es reforça amb un ampli desplegament. L’acció es fa de forma radial començant pel centre fins a la perifèria de la vila. Aquesta neteja dura entre 3 i 4 dies: 40 operaris (tota la plantilla) en torns de matí-tarda-nit; de 4 a 5 màquines escombradores (alguna subcontractada com a reforç); unes 3 màquines d’aigua pressió (no s’utilitza cap mena d’additiu, només la pressió de l’aigua) i un camió-cuba. Les condicions meteorològiques són determinants per emprar segons convinguin els efectius. Amb temps sec, s’acostuma a netejar en sec al recollir les restes en forma sòlida (pols, restes); amb humitat, s’utilitza aigua a pressió per anar recollint les restes.
Marta Pagès: “Només a la plaça de la Vila es recullen un total de 12.340 kgs de caramels”
El caramel comú és una deixalla difícil i costosa d’eliminar, doncs?
Marta Pagès: La gran majoria dels caramels llençats són de mala qualitat i es desintegra en impactar al terra; aquest aspecte fa que s’enfarini el terra i dificulti la recollida al escampar-se més. Només a la plaça de la Vila es recullen un total de 12.340 kgs (dada del 2016). El més curiós és que les rajoles de la Rambla Principal estan fetes d’un material porós que xucla l’aigua i el sucre; quan aquest fermenta, produeix males olors quan s’inicia el període estival. Aquest aspecte cal tenir-lo en compte ja que sovint es pensa que la culpa de les males olors son produïdes pels embornals embussats. Aquest són netejats pel Servei Municipal d’aigües abans de Carnaval com a prevenció i un cop passat aquest per netejar-los de restes d’embolcalls.
Albert Jansà: “Amb el caramel sostenible oficial volem aconseguir un embolcall que es degradi fàcilment i així reduir la contaminació mediambiental de les tones de caramels que es llancen”.
Quina alternativa proposeu?
Albert Jansà: Calculem que aquest 2018, de la xifra total de caramels que es llançaran el dia de La Comparsa, 35 tones seran del caramel oficial del Carnaval de Vilanova, el triple que al 2016, primer any de la iniciativa. El 2019 plantegem que el caramel oficial sigui, a més, sostenible. Volem aconseguir un embolcall que es degradi fàcilment i així reduir la contaminació mediambiental de les tones de caramels que es llancen. Creiem que podem augmentar el volum de vendes del caramel oficial sostenible, ja que ara només representa un 25% del total de vendes de caramels que es llancen el Diumenge de Comparses. I per últim, minimitzar fins a eliminar l’increment de cost que suposaria pel consumidor final.
Quines propietats té el caramel sostenible?
Albert Jansà: La idea és reduir la quantitat de plàstic generat, i que això sigui visible per la ciutadania. Busquem una degradació de l’embolcall que sigui relativament immediata i amb una reducció de volum elevada. Però no ens quedem aquí. També busquem que la composició de la part comestible del caramel es dilueixi fàcilment en contacte amb l'aigua. Així evitaríem la generació de la massa viscosa adhesiva que queda durant mesos al clavegueram i que amb el temps, es podreix i fa mala olor.
Quin calendari d’acció teniu previst?
Albert Jansà: Des del setembre del 2017 i fins al juliol del 2018, estarem immersos en la primera fase, on negociarem preus i qualitat, sensibilització, ampliació de punts de venda i subvencions. I en la segona fase, fins el dia de Les Comparses del 2019, desenvoluparem la campanya del caramel sostenible, amb l’objectiu de conscienciar als consumidores finals: les parelles de comparsers.
Marta Pagès: “Necessitarem la implicació d’administracions, establiments de venda i entitats locals”
Amb quines aliances compteu pel foment del caramel sostenible?
Marta Pagès: Sabem que és un projecte a llarg termini, ja que necessitarem de la sensibilització de tota la ciutat: la implicació d’administracions, establiments de venda i entitats locals, i això no s'aconsegueix d'un any per l'altre. En aquest sentit, si pel 2019 arribem al 50% del total de vendes ja serà un resultat molt positiu.
Albert Jansà: La idea és que les grans superfícies comercials de Vilanova tinguin el caramel sostenible oficial als seus prestatges, així els i les comparseres tindran més facilitat per trobar-lo i decidir front caramel comú. Per ara la resposta de Supermercats com JR, Bon Preu i Caprabo ha estat positiva perquè vendran el caramel oficial aquest 2018 -fins ara només es venia a les entitats- i es preveu que pel projecte de caramel oficial sostenible del 2019 s'hi sumin d'altres.
Afegeix un nou comentari