Amb l’arribada de la pandèmia de la covid19, les biblioteques de tota Catalunya van tancar el 13 de març, un dia després que ho fessin les escoles, i no van poder tornar a obrir fins al maig, quan van reprendre només els serveis de préstec i devolució.

Des de l’estiu, s’han adequat els equipaments i s’han anat obrint paulatinament altres serveis. Tot i així, les biblioteques no han pogut reprendre les activitats que feien ni a l’interior ni a l’exterior, com ara les presentacions, clubs de lectura, projeccions i altres.

Amb aquest manifest, les treballadores, que han rebut el suport de més de 2.000 persones i associacions, denuncien un menysteniment de les biblioteques en comparació amb altres equipaments del sector cultural que sí que han pogut oferir activitats aplicant mesures de seguretat i sanitàries.

Denuncien que el tancament i la reducció de les funcions de les biblioteques està tenint un fort impacte en els propis serveis, que han vist com es redueix dràsticament l’afluència d’usuaris, com també en tots aquells professionals de l’àmbit de la cultura i el coneixement que hi treballen.

"Les biblioteques són un servei democratitzador clau, valor que s’accentua en moments de crisi, i els usuaris que les visiten poden aprendre, relacionar-se teixint comunitat, construir nou coneixement o, senzillament, passar la tarda en un espai acollidor", recullen al manifest.

Més de 1.800 persones ja han signat el nostre manifest. Volem arribar a les 2.000! NO SOM (tan sols) UN SERVEI DE PRÉSTEC O DE CONSULTA! Som molt més que això! #BibliotequesVisibles https://t.co/EX6vUzVcXy

— bibliotequesvisibles (@bibvisibles) January 22, 2021

Les bibliotecàries reivindiquen, doncs, la importància del seu servei i tota la feina que han fet durant la pandèmia, que sovint ha estat invisibilitzada. Diuen que no demanen res imprudent, només poder oferir espais de cultura, aprenentatge i pensament a la ciutadania respectant totes les mesures sanitàries i de seguretat contra la covid.

Amb el hashtag #BibliotequesVisibles han volgut posar sobre la taula la necessitat de donar a aquests equipaments la importància que mereixen, i que no es quedin, com diuen que passa sempre, al marge.