Lluïsos d'Horta i Foment Hortenc demanen a l'ajuntament reconsiderar l'actual modificació del PGM a Horta

Xarxanet s'ha posat en contacte amb els presidents de Lluïsos d’Horta, Miquel Àngel Aguilar ‘Xester’, i del Foment Hortenc, Josep Lluís Santamarta, per conèixer de prop la problemàtica en la qual s'han vist immerses aquestes dues entitats, arrel de la darrera modificació del PGM que està tramitant el govern de la ciutat de Barcelona. Segons aquestes, l'operació de requalificació per reconvertir el casc antic d'Horta en una zona lliure d'especulació urbanística, que comparteixen, provocaria però una variable no prevista: la pèrdua de valor patrimonial de les seus de totes dues entitats, que les podria condemnar en cas de situació de crisi.

Ens hem assabentat que s’ha generat un petit conflicte entre les vostres entitats i l’ajuntament per la darrera modificació del PGM

Josep Lluís Santamarta (FH) - Ara estem pendents d'acabar el tràmit d'aprovació d'una modificació del Pla General Metropolità (PGM) per la zona del casc antic d'Horta, i tant a Lluïsos com a Foment ens afecta. La primera proposta ens repercutia de varies maneres. En la darrera part del tràmit, que és el d'aprovació definitiva, el que ens preocupa és que proposen la requalificació dels solars de les nostres entitats, i les dues som semblants: associacions culturals, privades i propietàries dels locals que ocupem. 

I aquí arribem al problema

FH - Sí, aleshores fins ara hem tingut la qualificació 20, que és de tot tipus d'ús, fins i tot residencial.

Miquel Àngel Aguilar (LLH) - I amb les alçades que indica el carrer, que són tres pisos i en el vostre dos.

FH - Correcte, i ara el que es modifica és la qualificació perquè els terrenys esdevinguin equipaments i això inclou les finques que contenen les nostres entitats.

LLH - De fet passa el mateix amb tres o quatre entitats més, una és el Centre Cívic, una altre un local que també és públic, i després hi ha alguna altra entitat privada però amb seu de propietat pública. Les úniques dues entitats que són privades són les nostres. 

Si una de les entitats tingués un greu problema, podríem bescanviar el valor residencial, de sostre edificable, per aconseguir salvar l'entitat d'alguna manera. 

Però una qualificació com a equipaments, a priori sona bé, no? Quines conseqüències comportaria aquest canvi?

FH - Que el solar només es pot dedicar a l'ús d'equipament i això restringeix les possibilitats. Ara podem dedicar l'edifici a l'ús que tenim que és el d'equipament cultural, que és el que fem, però també podríem dedicar-lo en part, si ho necessitéssim, a ús residencial. Si una de les entitats tingués un greu problema, podríem bescanviar el valor residencial, de sostre edificable, per aconseguir salvar l'entitat d'alguna manera. 

LLH - Per plantejar-te la possibilitat: En cas de necessitat allà tens un valor econòmic que amb la requalificació es perd. No hem fet la valoració exacta però sabem que el canvi afecta en un 20% a la baixa en el valor actual dels terrenys, aproximadament. Això no afecta al dia a dia, però hi ha hagut casos d’entitats que han solucionat problemes edificant habitatges a sobre de l'entitat fent servir aquesta eina. També ens podria servir marxar de l'edifici per instal·lar-nos en un altre lloc... 

FH - I la pròpia valoració del local a efectes de solvència. El valor de realització dels solars està en funció de l'ús que se li pugui donar. Si l'ús està restringit, tens menys mercat per vendre. 

Hem hagut d'assumir un esforç que ens va suposar acabar demanant per una part d'aquest 40% una hipoteca. Amb aquest nou plantejament que fa el PGM, ens quedaria vetada aquesta possible font de finançament.

Per tant, ras i curt, els edificis estarien perdent valor

LLH - Correcte. Nosaltres amb les obres que hem endegat a la nostra entitat estem molt contents amb l'Institut de Cultura de Barcelona, que ens ha ajudat molt, perquè ens ha deixat molts diners, però si ells han posat el 60%, nosaltres hem hagut de posar el 40% restant. Hem hagut d'assumir un esforç que ens va suposar acabar demanant per una part d'aquest 40% una hipoteca. Amb aquest nou plantejament que fa el PGM, ens quedaria vetada aquesta possible font de finançament. 

Perquè aquesta hipoteca la feu en base al valor actual, per tant, si canvia la situació...  

FH - És clar, nosaltres ara hem de fer reformes a l'entitat. Això implicarà haver de demanar préstecs bancaris, i ja sabem que el tema està molt negre. Ara seria difícil, per exemple, que l'Apolo ens comprés l'edifici per instal·lar una subseu, si haguéssim de recórrer a la venda com a recurs de finançament. 

A l'any 1946, quan l'edifici del Foment Hortenc es va cremar, part dels socis d'aleshores van posar diners de les seves butxaques i van aixecar l'edifici amb les seves mans. Això té un valor.

D'on neix la idea de fer un canvi de planejament?

FH - De l'ajuntament, i amb criteris que també podem compartir. Si ens posem al lloc del Districte, el que vol és que el barri vagi guanyant equipaments i que no es pugui especular. Però en el nostre cas concret, l'única cosa que podria provocar això seria que la nostra entitat desaparegués, o una greu crisi econòmica. Així que no té cap sentit que especulem. Les entitats són força solvents i tenen un trajectòria reconeguda. Lluïsos porten 150 anys; si no han necessitat cap modificació urbanística en aquest sentit, per què l'haurien de necessitar ara?

LLH - Nosaltres ens hem protegit durant aquests 150 anys d'aquesta eventualitat que pugui venir algú i digui que tira a terra l'ateneu per fer un pàrquing, i ens repartim els diners entre els socis. Això no passarà. Estem protegits per estatuts i per l'assemblea, que és sobirana. Ni a l'ajuntament li interessaria. A més, és un absurd perquè primer hauríem de dissoldre l'associació.

FH - Nosaltres portem 100 anys, i des de la primera junta fins la que presideixo, hi han cognoms que es repeteixen, perquè són familiars. Hi ha una tradició i molts vincles. A l'any 1946, quan l'edifici del Foment Hortenc es va cremar, part dels socis d'aleshores van posar diners de les seves butxaques i van aixecar l'edifici amb les seves mans. Això té un valor.

Un cop immersos en aquesta situació, què heu fet?

FH - El primer que hem fet és traslladar la preocupació a l'ajuntament. Entenem que som entitats col·laboradores amb l'administració, i podem coincidir que el consistori té l'obligació i el dret i les facultats per modificar l'ordenament urbanístic en funció de l'interès comú. Contra això no volem anar, però cridem l'atenció que se'ns demana que suportem individualment les modificacions en contra del nostre valor patrimonial. Això, normalment, es compensa d'alguna manera. 

I això és el que no heu trobat

FH - No hi ha cap mena de compensació, ni un reequilibri, ni cap garantia.

LLH - A la reunió que vam mantenir al Districte els vam demanar que ens expliquessin quina era la part positiva d'aquesta requalificació per a les nostres entitats. Jo penso que no n'hi ha cap: nosaltres seguirem fent la mateixa feina i mantindrem la relació bona i fluida que tenim amb el consistori. Però amb aquesta modificació no aconseguirem cap línia d'ajut ni res; i si fos així, al·leluia! [riu].

Volem fer una taxació que ens pugui servir de referència com fa Lluïsos, perquè puguem saber quin valor té la finca ara i quin valor tindria demà i calcular la diferència.

Aleshores, què us ven l'ajuntament?

LLH - Parlen de contrapartides, que les hi ha i es poden valorar. A Lluïsos tenim una afectació vial que ens obligaria a tirar la façana un metre i mig enrere, en cas de tirar a terra l'edifici i tornar-lo a aixecar, cosa que no tenim intenció de fer. A banda, el nostre volum edificat, supera el permès. És clar, l'ajuntament ens explica que tot això desapareixeria, però estem pressuposant que l'edifici caigués a terra, o es cremés i l'haguéssim de tornar a construir. Aquests no són supòsits probables.

FH - Nosaltres volem fer una taxació que ens pugui servir de referència com fa Lluïsos, perquè puguem saber quin valor té la finca ara i quin valor tindria demà i calcular la diferència.

LLH - Que valorin aquest guany que representa el no haver de tirar enrere la façana i aquests metres de més d'alçada. Aleshores podrem comparar, i si és així, quedem com a amics perquè ens fan equipament, però es compensa així. En cas que la balança es decanti cap a una altra banda, ho hem de reclamar.

Nosaltres tenim una assessoria jurídica al darrera que, en cas de necessitat, valorarà si cal presentar mesures contra l'ajuntament. No per ganes, senzillament tenim l'obligació de fer-ho. 

I quina resposta us esteu trobant?

LLH - per part de l'administració dels Comuns, que són els que governen, vam estar parlant amb la regidora i el seu equip, i l'argumentari era aquest: vosaltres només veieu les coses dolentes i no les bones que representa el projecte. Aleshores els vam demanar que ens fessin una relació de totes aquestes millores, per poder-les explicar. Si nosaltres podem sortir davant dels socis i explicar que hi ha això però que quedarà compensat d'aquesta altra manera, i ho accepten, s'acaba el problema. 

També hem parlat amb la resta de polítics i bé, tothom s'hi posa bé perquè hi ha les eleccions, però les sensacions són igualment bones. No diem bajanades, és raonable. Que hi ha una pèrdua patrimonial es veu ràpidament. 

FH - Nosaltres tenim una assessoria jurídica al darrera que, en cas de necessitat, valorarà si cal presentar mesures contra l'ajuntament. No per ganes, senzillament tenim l'obligació de fer-ho. 

LLH - Correcte. De moment hem presentat al·legacions a la modificació de PGM, i ara esperem resposta. Fins que aquest no estigui aprovat pel departament tècnic de la Generalitat no serà vàlid, però a nivell d'ajuntament ja està aprovat. El que vam valorar també és que no hi hagi algun problema de forma en la resolució que pugui fer que hagi de tornar al fre de l'ajuntament, i això ens podria donar una mica d'aire per tornar-ho a discutir. 

Per tant, parlem d'una cosa que ja està feta. Això es pot revertir d'alguna manera?

FH - Si més no, estem en situació de seguir demanant que es concreti quin és el perjudici de la situació. Si tornés enrere per un defecte formal, podríem intervenir en la Comissió d'Urbanisme per resoldre els dubtes que tenim. De cara al futur esperem que l'ajuntament tingui en compte la situació que ens afecta. No volem haver de valorar interposar una demanda judicial, ens fa molt poca gràcia la idea. 

LLH - Al maig també hi ha eleccions i n’haurem de tornar a parlar, tot i que sembla que l'aprovació definitiva serà anterior als comicis. Jo penso que al consistori actual li interessa deixar això tancat: volen tancar carpetes, i al plenari municipal crec que només va haver-hi dues abstencions. Amb el pla i la protecció del nucli històric ja hi estem d'acord, però això de protegir les entitats sembla que ha entrat per un altre camí.

A l'assemblea hem d'assegurar que hi ha un recolzament clar, perquè és un procediment que podria acabar en la via judicial, la junta no pot anar per lliure. 

I els socis, com s'ho han pres?

FH - Primer amb sorpresa perquè, malgrat tot, no n'estem prou assabentats. No hi ha gran informació sobre el tema, però els socis quan ho expliquem ens donen suport a la manera de procedir que tenim, i tenim l'autorització si calgués anar per via judicial.

LLH - Nosaltres encara no hem reunit l'assemblea, però hem anat fent reunions informatives i la gent es sorprèn. A l'assemblea hem d'assegurar que hi ha un recolzament clar, perquè és un procediment que podria acabar en la via judicial, la junta no pot anar per lliure.      

Camineu units en aquesta qüestió

LLH - Totalment, fins i tot si hem d'anar per la via judicial. 

FH - Nosaltres el que diem és que aquesta modificació, si ens afecta, per què ho hem de suportar individualment, a nivell d'entitat? O hi ha perjudici, o no. I si n'hi ha, s'hauria d'haver previst. En la resta de qüestions amb l'ajuntament no hi tenim cap problema, però en aquest cas defensem interessos individuals.

LLH - Caldrà veure què passa també amb el canvi de tornes després de les eleccions. Si anem amb els números clars ens entendrem més.