Lluita per la inclusió i la igualtat en l’audiovisual català

Colectic
Autor/a: 
Alejandra Sanchez
La inclusivitat de gènere, racial i d'altres diversitats és encara una assignatura pendent de l'audiovisual català. Font: Pexels. Font: Pexels
La inclusivitat de gènere, racial i d'altres diversitats és encara una assignatura pendent de l'audiovisual català. Font: Pexels.

Lluita per la inclusió i la igualtat en l’audiovisual català

Autor/a: 
Alejandra Sanchez
Colectic

Resum: 

L'associació Dones Visuals ha impulsat el Pla Estratègic per un Audiovisual Igualitari i Inclusiu del que ja s'han extret les primeres conclusions.

A Catalunya, es calcula que, del total de persones que es graduen cada any en audiovisuals, més del 60% són dones. Però, així i tot, poc més d'una quarta part de les produccions audiovisuals estan liderades per dones, per culpa de la gran quantitat d'obstacles que les dones directores, realitzadores o guionistes es troben en el seu desenvolupament professional.

A més, si filem encara més prim, podrem veure que les resistències del sector a obrir-se i ser més inclusiu no es limiten al gènere, sinó que també afecten altres col·lectius històricament invisibilitzats, com ara les persones racialitzades, trans o amb diversitat funcional, representant menys del 5% dels equips audiovisuals.

Davant d'aquesta situació, Dones Visuals porta ja sis anys treballant per fer que el sector sigui més igualitari. L'any 2017, l'associació va posar en xarxa el seu primer Pla d'Acció amb l'objectiu d'acompanyar i visibilitzar les cineastes i les seves obres, analitzar la continuïtat de la presència de dones en l'audiovisual i dissenyar mesures per corregir els desequilibris existents.

L'aplicació de la perspectiva interseccional en mesures concretes va anar evolucionant fins que, fa ja quatre anys, la feina duta a terme pel col·lectiu es va materialitzar en el Pla Estratègic per un Audiovisual Igualitari i Inclusiu, que compta amb el suport del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i de l'Institut Català de les Dones. El compromís de les institucions, de fet, és quelcom que des de Dones Visuals asseguren que és clau per posar fi a la discriminació i per nodrir l'audiovisual de narratives, temàtiques i cinematografies amb perspectives diferents.

El Pla Estratègic té quatre línies de treball principals:

  • Mirada internacional en l'anàlisi de bones pràctiques en perspectiva de gènere diversitat en l'audiovisual. Recerca de referents internacionals també en els camps de la formació, les mesures correctores i la recollida i el tractament de dades.
  • Estudi de la situació actual del sector a través de la creació d'eines per recaptar dades.
  • Treball de l'imaginari, els prejudicis inconscients, la representació i la representativitat a través d'un pla de formacions adreçades a professionals del sector i a administracions públiques que lideren la cultura audiovisual a Catalunya.
  • Disseny i implantació del programa de creació audiovisual 'Acció Arrel' d'acompanyament i assessorament, centrat en la primera fase de desenvolupament d'un projecte audiovisual. Es tracta d'una iniciativa adreçada a cineastes que s'identifiquin com a dones pertanyents a col·lectius històricament discriminats.

Primeres conclusions que deixen molt a desitjar

La primera fase del Pla Estratègic ja està en marxa i, des de Dones Visuals, ja s'han publicat els primers resultats. El primer informe del Pla ha constat de més d'una cinquantena d'entrevistes a professionals de diferents àmbits, trajectòries i anys d'experiència al sector en què es revelen diferents formes de discriminació cap a tots aquests perfils.

Segons l'informe, tant en l'àmbit de formació audiovisual com en el d'activitat professional, la gran majoria de les entrevistades ha patit o ha presenciat agressions LGTBI-fòbiques, siguin físiques o verbals. El mateix passa amb les dones racialitzades, a les que se'ls hi nega la seva identitat catalana o es qüestiona el seu talent. A més, aquest col·lectiu denuncia també un encasellament en el tipus de creacions o papers que poden fer i que parteix dels processos de càsting.

Per la seva part, l'exclusió laboral i la instrumentalització per obtenir ajuts públics són les principals discriminacions que denuncien les persones amb diversitat funcional.

Afegeix un comentari nou