Mantinc el català: activisme en positiu per fer front a l’emergència lingüística
Comparteix
El col·lectiu, nascut el 2020 a les xarxes, és la punta de llança d’un missatge positiu en favor del català i anima la ciutadania a mantenir la llengua sempre, amb tothom i a tot arreu.
Sovint, les accions més senzilles són també les més efectives. En una entrevista a La Vanguardia, a la lingüista Carme Junyent li van preguntar què podia fer la ciutadania per ajudar a preservar la llengua. “Mantenir el català sempre, amb tothom i a tot arreu”, va respondre. Ras i curt.
Estirant el fil d’aquesta idea aparentment tan simple, però alhora tan poderosa, un grup de persones anònimes preocupades per l’estat de salut del català va crear un grup de Facebook, el novembre del 2020, per transmetre el missatge i conscienciar de la importància de mantenir la llengua.
“Vam veure que el missatge era molt senzill i que la idea és molt clara, però també que costa molt fer-ho”, explica l’Oleguer Ortiz, part del grup de coordinació de Mantinc el català. I no és només una percepció: segons les dades de l’última Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP 2023), només un 5% de les persones catalanoparlants mantenen la llengua davant d’interlocutores castellanoparlants.
Per què canviem de llengua?
Amb tot, canviar de llengua no és un hàbit exclusiu dels catalans. Com destacava la mateixa Junyent, “és un comportament descrit entre parlants de llengües subordinades, i no només entre els catalanoparlants”.
Així ho creuen també des de Mantinc el català. La Lídia Navarro, qui també forma part del grup coordinador del col·lectiu, apunta a “una herència de repressió lingüística que no podem ignorar”, i sosté que mantenir el català arreu “és una manera de superar aquesta frustració i repressió”.
Ortiz, qui està al grup des dels inicis, també ho atribueix a una sèrie de mites, com “la falsa creença que diu que és de bona educació canviar al castellà”, així com un seguit de pors que arrosseguem els catalans, agreujades durant el franquisme: “Molta gent encara té interioritzada una cultura de la por i creu que tindrà problemes si es dirigeix en català a la policia o a una autoritat”.
Un altre equívoc que porta molts catalans a canviar de llengua és la idea errònia que si parlen en català no els entendran. Una creença que es pot desmuntar fàcilment amb una dada de l’EULP: gairebé el 95% de la població entén el català.
I més enllà de les xifres, també ho demostra l’experiència: “Nosaltres fa anys que mantenim el català i ho comprovem cada dia; la gent no només t’entén, sinó que molta gent que potser no t’esperaves et respon en català”, diu el coordinador.
Mantenir el català: el poder del missatge positiu
També ho va comprovar en primera persona la Lídia Navarro, qui explica que ella sempre canviava de llengua fins que va prendre consciència que no podia subordinar la seva llengua. I es va endur més d’una sorpresa. “Vaig començar a mantenir el català i amb una noia que tota la vida m’havia parlat en castellà, al cap d’un temps, ella mateixa va canviar de llengua i em va començar a parlar en català”.
Experiències com aquesta, i moltes altres, han quedat recollides a la campanya ‘#Històries mantinc’, que recull testimonis d’històries positives al voltant de mantenir el català. “Tenim molt interès a transmetre el missatge que quan mantens el català, la gran majoria de vegades tindràs experiències molt positives i enriquidores”, asseguren.
El missatge optimista, en contraposició al victimisme i al negativisme, és marca de la casa de Mantinc el català, un col·lectiu que no vol perdre’s en laments i queixes, ben al contrari. “Centrar-te constantment en les coses negatives és caure en un parany, i sabem que no és fàcil, però el que necessitem és encoratjar la gent a mantenir el català i a creure en la llengua”, afirma Navarro, qui ressalta aquest optimisme com un dels principals trets identitaris del col·lectiu, “un dels pocs moviments que fa bandera d’un missatge positiu respecte a la llengua”.
Així, el fet de no donar tanta veu a situacions i notícies negatives respecte a la llengua va ser una decisió conscient, i no sempre va ser així. “És un tema en què ens va semblar important fer un canvi per no alimentar les males praxis i males conductes i, en definitiva, no alimentar la por de la gent”, argumenten des de la coordinadora del grup.
Un col·lectiu en expansió
D’ençà que va sorgir a finals del 2020, Mantinc el català ha crescut molt i ha esdevingut una referència en la defensa desacomplexada del català. Amb un contingut molt centrat en les xarxes socials —tenen presència a gairebé totes les plataformes—, que han estat clau a l’hora de vehicular i estendre el missatge per arribar al màxim de gent possible, el col·lectiu no ha parat de sumar persones a l’hàbit de mantenir la llengua.
Tot i que són conscients que aquest canvi de mentalitat és una carrera de fons, estan molt satisfets amb l’evolució del projecte. “L’última EULP ens diu que els mantenidors han augmentat i ja en som uns 722.000, per tant, esperem arribar aviat al milió”, exposa Ortiz, qui creu que la dinàmica és bona i que el creixement s'accelerarà: “Com més mantenidors hi ha, més persones fan aquest clic mental i més se’n creen”.
L’impuls del col·lectiu, que ja va molt més enllà d’aquell grup de Facebook, els ha obligat a organitzar-se i dotar-se d’una mínima estructura per coordinar les activitats, gestionar les xarxes i garantir que el missatge arribi a la ciutadania.“Tenim una coordinadora que decideix la línia d’acció i diversos subgrups de treball organitzats per WhatsApp o Telegram, on anem creant i coordinant les accions, amb l’ajuda de persones voluntàries”, assenyala el coordinador.
Amb tot, la base del col·lectiu és l’autoorganització. A falta de recursos —es van posar en marxa amb una mínima inversió inicial i tot el que han recaptat ha estat a partir de la venda de marxandatge— “tot és activisme, voluntariat i amor per la llengua”, diu la responsable.
Iniciatives per crear l’hàbit de mantenir el català
Tot i aquestes limitacions, el grup ha tirat endavant accions, iniciatives i campanyes que han tingut molt de seguiment, ressò als mitjans i, sobretot, a les xarxes. Una de les més destacades és el ‘Repte Mantinc’, que consisteix a adquirir l’hàbit de mantenir el català durant vint-i-un dies, el temps que, segons els experts, es necessita per consolidar un nou hàbit i incorporar-lo de manera natural en el dia a dia.
El ‘Repte Mantinc’, que el grup va llançar juntament amb entitats com la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural, entre altres, va ser tot un èxit, pel que fa al seu objectiu principal, conscienciar de la importància de mantenir el català, però també per impulsar la visibilitat i la projecció del col·lectiu.
La iniciativa no es va quedar aquí i ha evolucionat en una aplicació de mòbil dissenyada per incentivar i normalitzar l’ús del català a través de reptes diaris durant un període de vint-i-un dies. “És una eina que ajuda i acompanya a l’hora d’educar-se en l’hàbit de mantenir la llengua”, concreten.
Una altra de les iniciatives que ha posat en marxa el col·lectiu són les ‘Trobades Mantinc’, grups de conversa informals que pot organitzar qualsevol persona i que tenen un doble objectiu. Per una banda, ofereixen als catalanoparlants l’oportunitat de practicar tècniques per mantenir la llengua mentre ajuden altres persones a millorar-la; i, per l’altra, permeten als nous parlants aprendre i perfeccionar el català tot creant vincles socials amb catalanoparlants.
Crida a participants per Trobades Mantinc el Català
L'experiència us agradarà.
Uneix-t'hi per crear aquest espais d'integració en català on es generen de manera informal #HistòriesMantinc i on tothom gaudeix i aprèn.
Inscripcions #MantincTrobades:https://t.co/TviEso60hm pic.twitter.com/F2xEktYYur— Mantinc el Català (@mantincelcatala) August 16, 2025
Tanmateix, des de fa un temps, el col·lectiu està enfocat a incidir en l’educació, un dels àmbits clau per al futur de la llengua. “Ens hem adonat que cal treballar amb els nanos, hem d’aconseguir que des del sistema educatiu se’ls eduqui per mantenir el català des de petits, així estarem creant noves generacions que ja tinguin aquest hàbit adquirit”, detallen.
Aquesta estratègia s’ha materialitzat en el ‘Repte Casteller’, una proposta immersiva per estimular la interacció oral en català a l’escola entre l’alumnat de primer a sisè de primària, sense la interacció del professorat, ideada i desenvolupada per l’Ester Vilà, professora de l’escola Pompeu Fabra de Lloret de Mar.
El centre l’ha implementat amb èxit des de fa tres cursos i altres escoles ja s’han interessat o han començat a aplicar el projecte. Des de Mantinc el Català l’estan promocionant i promovent a diverses escoles, una tasca que coordina l’Oleguer Ortiz.
Crida urgent a revertir l’emergència lingüística
Malgrat tots els esforços d’entitats, associacions i col·lectius com Mantinc el català, la realitat és que el català es troba en una emergència lingüística que s’està agreujant i amenaça el futur de la llengua.
Segons l’EULP, el 2023 només la feia servir habitualment un 32,6% de la població, una baixada important respecte al 2018, quan l’emprava un 36,1%, i encara més significativa respecte de fa vint anys, quan era la llengua habitual del 46% de la població.
Més preocupants encara són les dades si en fixem en el jovent: el català recula perillosament entre les persones d’entre 18 i 25 anys i ja només és la llengua habitual del 30% d’aquest sector de població. A més, només un 16% comença sempre les seves converses en català.
Tot i aquest esperit positiu que els caracteritza, des de Mantinc el català són conscients que la tendència no és bona i que cal treballar molt per sortir d’aquest atzucac. “Encara no hi som, però ens estem apropant a un punt de no retorn del qual serà molt difícil sortir-ne”, adverteixen.
Per això, creuen que no n’hi ha prou amb el voluntarisme d’entitats i col·lectius en defensa del català, sinó que cal que govern i institucions facin un pas endavant per revertir la situació. “El govern té una importància capital, i nosaltres fa temps que li demanen que promogui seriosament l’hàbit de mantenir el català”, reclama Ortiz, alhora que advoca per anar tots a l’una, des d’institucions a societat civil, per fer possible el canvi. “Nosaltres estem convençuts que si tots anem en la mateixa línia podem revertir la situació de la llengua”, afegeix.
Una de les coses que cal fer de manera urgent, entre altres, és aplicar de manera sistemàtica la Llei de política lingüística, recorda la coordinadora, qui lamenta que “hem badat en aquest tema, com en el de la immersió a les escoles”. Per tot plegat, encara són molt necessàries iniciatives com Mantinc el català. O com diu Navarro: “la llengua necessita activisme”.
Afegeix un nou comentari