María Hernández: “La cooperativa ens ha ajudat a replantejar-nos”

Segons l'Observatori del Treball i Model Productiu, a Catalunya hi ha 3.340 cooperatives. El món del cooperativisme és cada vegada més gran, i propostes alternatives s'hi sumen perquè troben un millor espai en el qual desenvolupar la seva activitat econòmica.

María Hernández és una de les tres sòcies de la cooperativa El Eje, una cooperativa dedicada a les arts escèniques. Aquesta entitat s'ha format amb tres membres i busquen dignificar la professió i el sector. Les tres sòcies han de fer altres feines per tal de poder viure.

"Les persones som i hem de ser el centre de tota creació."

Sou una cooperativa de nova creació, per què us heu decidit a formar-la?

Nosaltres som una companyia de teatre, portàvem deu anys com a associació sense ànim de lucre però aquesta forma jurídica se’ns estava quedant petita perquè funcionem com una empresa. Vam estar pensant què ens anava millor i ens representava més, i al final vam escollir la cooperativa. Som tres sòcies i la manera com funcionem entre les tres ens encaixava. 

Creiem que és rellevant que hi hagi cada vegada més cooperatives dins del sector de les arts escèniques. Les companyies de teatre en especial tenen unes lògiques pròpies de l’economia social i sostenible. Ara bé, moltes són associacions perquè no hi ha prou incentius. Que més companyies de teatre se sumin, pot ser un indicador de major cooperació i de la professionalització dins del teatre independent de la ciutat.

Com ha estat la transició cap a cooperativa?

Pel que fa al canvi d’associació a cooperativa, nosaltres no ens hem trobat cap problema, més aviat tot han estat avantatges. Coòpolis ens va ajudar a crear la cooperativa des de zero i ens va resoldre tots els dubtes que teníem. Evidentment, continuarem formant i sent formades per continuar creixent i creant.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de El Eje companyia de teatre (@el.eje)

La feina al sector cultural moltes vegades és mal pagada. Penseu que el cooperativisme millora les condicions en les quals treballeu?

Efectivament, la feina en el sector cultural és molt mal pagada. Treballes per projectes i no hi ha una continuïtat en els sous. Cobres quan “treballes” i treballar no engloba pensar projectes, crear... Només assajar i fer funcions, i això són poques hores. La cooperativa ens ha permès pensar a diversificar ingressos i trobar altres activitats, a banda de la representació d’espectacles. 

Fer la cooperativa ens ha ajudat a replantejar la nostra empresa i fer-la més àmplia i econòmicament rendible. Les condicions econòmiques són pèssimes i necessitaríem un canvi general que va més enllà de la nostra cooperativa per poder viure del que ens agrada. Les tres sòcies hem de fer altres feines per poder sobreviure. 

La darrera funció que heu treballat, ‘Euforia i desazón’, tracta algunes dependències. Voleu continuar treballant de manera crítica i social?

Vam parir la companyia el 2013 per apropiar-nos de la creació, construint el nostre propi mitjà de producció. La nostra visió de la professió teatral està marcada per haver començat des de sota fent la feina dura. Hem aixecat juntes 12 peces de teatre i una pel·lícula per explicar històries que creixen als marges amb personatges trencats que s’escriuen en minúscula. 

El nostre teatre és brut, compromès i cru, i pivota sobre la dramatúrgia actoral. Abocades a una interpretació astuta, fràgil i ferotge sense oblidar que les persones som i hem de ser el centre de tota creació. Aquesta seria la nostra definició de companyia, així que sí que tenim intenció de continuar treballant d’una manera crítica i social, sí. Però treballem amb gent molt diferent sempre així que anem veient projecte a projecte sense posar-nos cap etiqueta. 

Actualment contracteu actors i actrius també per a les representacions. Com ho feu?

Sí, sempre treballem amb equips diferents i no només actors i actrius; també les persones que s’encarreguen de l’escenografia, il·luminació, direcció, dramatúrgia... Als intèrprets els donem d’alta i els fem una nòmina per les funcions i assajos. I a les altres persones que col·laboren i són autònomes ens fan una factura. 

"Treballem juntes per la dignificació de la nostra feina."

Ara marxeu a Buenos Aires després d’estar a Barcelona, com arriba la connexió entre països?

Sempre hem tingut un vincle molt potent amb algunes teatralitats argentines. Fa uns 10 anys la Maria va viure, estudiar i treballar a Buenos Aires. A la tornada, de casualitat, a la Sala Beckett vam veure ‘Artaud’, escrita i dirigida per Sergio Boris. Vam quedar meravellades i se'ns va quedar gravada durant anys. Tant és així que al cap de 7 o 8 anys estàvem pensant projectes i volíem fer alguna cosa que s'hi assemblés.

El Sergio Boris havia vingut diverses vegades al Festival Temporada Alta amb algunes obres seves que havien fet gira internacional, així que li vam comentar al Narcís Puig i ens va recomanar que el truquéssim. Així, just després de la pandèmia, va començar la primera presa de contacte de la companyia ‘El Eje’ amb el Sergio Boris. I a partir d'aquí comencem aquest viatge d'anades i vingudes a Buenos Aires i la configuració de tot l'equip amb qui hem creat la peça.

Treballeu amb altres cooperatives o associacions per fomentar la cultura?

Nosaltres fa temps que participem amb el Col·lectiu de Companyies Independents de Catalunya. No tenim cap forma jurídica oficial, però sí que és una manera de cooperar amb les altres companyies i professionals del sector. Reunim, aproximadament, més de 230 professionals que treballem en i per al creixement de les arts escèniques a Catalunya, en els àmbits de la creació i producció d’espectacles i de la recerca de nous llenguatges. 

Fa més de 6 anys que ens reunim i desenvolupem iniciatives per fer front comú al maltractament que està patint el sector cultural en general. Ens organitzem davant la precarietat insostenible que pateixen els treballadors i les treballadores de la cultura. Treballem juntes per la dignificació de la nostra feina; per l’abolició de les temporades a percentatge de taquilla, eliminació dels contractes amb clàusules abusives o acabar amb la precarietat a la cultura, entre moltes altres coses.