Si alguna cosa es pot dir de Mariel Garcia Spooner és que és una dona activa i apassionada. Directora, productora, guionista, locutora, cap de l'Hayah Festival Internacional de Curtmetratges de Panamà, fundadora de la Comic Con Panamà, i coneix bé el cinemà de casa nostra ja que s'ha format a l'ESCAC a Barcelona. Com influeix aquesta polivalència en la teva obra cinematogràfica?

Penso que tots tenim diferents versions de nosaltres mateixos i és molt bonic i sa explorar totes les coses que t'agraden i descobrir si les pots fer. En el meu cas, el cinema sempre m'ha apassionat i descobrir que m'agrada explicar històries des d'un pla més universal em fa molt feliç. Sóc panamenya nascuda a Panamà, amb arrels costa-riquenyes, equatorianes, franceses. Afortunadament he viatjat molt. He vist molt. Crec molt en el poder de les històries que siguin compreses a tot arreu i puguin creuar fronteres.

A la 1era Mostra de cinema d'Amèrica Central de Rubí es presenta el proper dissabte 12 de juny el teu film "Adíos Bárbara", una obra que destaca pels colors, les textures, els sabors i l'amor i el desamor entre una mare i una filla, on una recepta és primordial. Quina és la història que vol mostrar aquesta pel·lícula i com va ser el seu rodatge?

Crec que la gran conclusió d'aquesta historia és que no hi ha recepta perfecta sinó aquella que es fa amor. Que les relacions familiars de vegades poden ser difícils, però no hi ha res que amb molt d'amor i amb molta paciència no pugui- curar-se. I d'altra banda, explora el tema de la zona de confort, d'atrevir-se a sortir, incomodar-se i viure noves experiències.

Aquest 2021 ja són 13 edicions de l'Hayath Festival Internacional de Curtmetratges de Panamà,què creus que aporta avui dia el Hayah al teu país i, en general, al conjunt del món cinematogràfic d'Amèrica Central?

He de dir amb molta alegria i orgull que és el Festival número 1 de curtmetratges de tota la regió. Ha estat un espai on s'han format molts cineastes i on a més ha estat possible donar-los la visibilitat que es mereixen. Considero que avui en dia, encara més, és un projecte que segueix sent molt i molt necessari, un gran espai i aparador de creació. Cal tenir present que a més aporta moltíssim a la cinematografia de la zona amb el seu programa educatiu.