Les noves restriccions decretades pel Govern de la Generalitat per frenar l’expansió de la Covid-19 han caigut com una gerra d’aigua freda al món de la cultura, un dels més damnificats per aquestes mesures. Després de dedicar esforços ingents per adaptar-se a la ‘nova normalitat’ i construir espais segurs per al públic per aixecar el cap, el sector ha rebut amb perplexitat i indignació al tancament d’espais i la suspensió d’activitats culturals.

En aquest sentit, s’ha posat en marxa a les xarxes i a esdeveniments culturals la campanya #culturasegura, que vol deixar clar que cap dels brots que s’han desencadenat a Catalunya té el seu origen en un acte cultural i reivindicar que el sector ha complert al peu de la lletra amb les mesures de seguretat que se’ls ha exigit.

De tot plegat en parlem amb Marina Marcos Aixalà, membre de la junta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) i membre de l’equip d’El Maldà.

Imagino que hauran estat dies complicats per a tot el sector, com esteu?

Han estat dies molt durs, i ja veníem de mesos molt durs, cal recordar que la major part del teixit de sales teatrals està tancat des del 14 de març. No només per les sales, també per a les moltes professions vinculades al món del teatre i per a tot el sector. I ara que semblava que començàvem a aixecar el cap va arribar la notícia de les noves restriccions. Tornar a tancar la cultura ha estat devastador per al sector.

Estem en un moment fragilíssim i ara qualsevol cosa que s’identifiqui com un perill fa que la gent s’hi allunyi, i creiem que el sector ha estat des del minut u bolcat en què cultura que sigui segura.

Els esforços per adaptar-vos a la nova situació han estat molt grans.

Fa mesos que treballem molt durament i de manera molt coordinada per definir protocols comuns, per complir amb totes les exigències de seguretat. El sacrifici ha estat molt gran perquè no és fàcil encaixar tot això i també ha requerit una forta inversió. I ens ha sabut molt de greu que la primera reacció per part de les autoritats hagi estat tornar a tancar la cultura, no ens ha semblat coherent.

Se us va tenir en compte a l’hora de prendre la decisió de tornar a confinar la cultura?

En un primer moment no se’ns va escoltar, després de la presa de decisió sí que hem estat parlant i negociant amb la Generalitat. Abans de les noves restriccions ja havíem tancat i aprovat un pla sectorial amb el PROCICAT amb les mesures que es demanava al sector de les arts escèniques, però poques setmanes després tot ha saltat pels aires.

Aquesta manca de coherència ens ha generat molta angoixa, sobretot per pensar que no existeix una complicitat per entendre la nostra situació. S’està jugant amb la feina de molta gent, convé recordar que la cultura és important per la societat però també té treballadors i és un sector laboral.

Les mesures de seguretat s’estaven aplicant fil per randa.

Sí, el protocol acordat s’estava complint. De fet, inclús s’estaven prenent mesures de seguretat encara més rigoroses del que se’ns exigia per part del PROCICAT. I així i tot la decisió ha estat tancar-ho tot. La incomprensió que hem sentit ha estat molt gran.

Tot plegat agreujat pel moment tan complicat que viu el sector després dels mesos de confinament, ADETCA ha xifrat les pèrdues a les arts escèniques en uns 25 milions d’euros, podeu aguantar una nova aturada?

Creiem que el moment clau serà l’inici de la temporada teatral al setembre. Entenem que l’activitat, com totes les altres, dependrà de les necessitats de salut pública, evidentment. Ara bé, mentre hi hagi altres espais oberts al públic, nosaltres hem de poder reobrir. Necessitem recuperar l’activitat, insisteixo que portem tancats des del 14 de març i això no és sostenible.

Temeu que hi hagi sales que no puguin reobrir?

Ara mateix sabem que hi ha sales pendents de les autoritzacions que s’han ofert com a solució per evitar el tancament, però això està generant un tap de sol·licituds.

És sostenible aquest sistema d’autoritzacions?

Considerem que no, perquè ara mateix l’activitat que està en marxa és molt mínima. Sí que hi ha hagut una resposta molt ràpida per a grans esdeveniments, però hi ha molts espais escènics que segueixen pendents de les autoritzacions. Si això ha passat amb una activitat sota mínims, què passarà quan comenci la temporada, quan tothom té previst obrir amb molt poques setmanes de diferència? Creiem que no és sostenible. A més, si hem seguit tots els protocols de seguretat entenem que aquesta autorització ja hauria d’entendre’s com a donada.

Perquè creieu que s’ha pres una decisió que estigmatitza el món de la cultura?

No ens podem posar al cap dels qui han pres aquesta decisió, però des del sector ho hem interpretat com un clar menysteniment a la cultura. A nosaltres ens ha semblat del tot injustificat. Entenem que som espais tancats, però no som els únics. Hem fet un esforç i un sacrifici molt grans, amb molts treballadors en una situació absolutament límit i no entenem com tot això s’ha obviat i s’ha tirat pel dret decidint tancar uns espais sense prou arguments.

Interpreteu que s’ha llançat un missatge de desconfiança al públic?

Aquesta és potser la pitjor notícia de tot el que ha passat perquè tots sabem que el públic cultural és molt fràgil al nostre país. I en aquest moment, quan portem tants mesos de tancament, el que volíem era retrobar-nos amb aquest públic, que estava responent d’una manera fantàstica. Ho hem vist al Grec, que enguany és un festival d’absoluta resistència.

El públic tenia ganes de tornar a consumir cultura.

Les sensacions eren molt bones i el públic anava tranquil a les funcions que s’han reprès. I els que venen han agraït moltíssim i valorat l’esforç de tornar a obrir els teatres. I és clar, que la resposta pública sigui dir que els teatres no són espais segurs és un missatge molt negatiu. Necessitem la complicitat de les autoritats, que transmetin clarament que és segur anar als teatres i consumir cultura.

I pel que fa a les ajudes al sector anunciades des de les institucions, han funcionat com cal?

Les ajudes estan arribant en comptagotes. Ens han començat a dir quines aportacions es faran, però els diners encara no han arribat. En aquest sentit hem de dir que sí que hem notat complicitat de les institucions públiques per buscar solucions, però també és veritat que la cultura està infrafinançada. Aquest és un problema de base i és anterior a la pandèmia, cal seguir treballant per pensar com financem millor la cultura d’aquest país, perquè en depenen molts treballadors.

Malgrat tot, sou optimistes de cara al futur?

No sé si dir optimistes, el que sabem és que estem treballant amb molta energia buscant les millors fórmules perquè el públic torni a les platees. Els esforços dels treballadors de la cultura són enormes i esperem una bona resposta per part del públic. Estem convençuts que serà així, perquè l’any vinent hi ha projectes fantàstics, a banda dels que no s’han pogut veure aquesta temporada. Tenim moltes ganes de retrobar-nos als teatres.