La presència de dones en els òrgans de decisió de les colles i entitats dels diversos àmbits de cultura popular és un aspecte en el qual, en els últims anys, s'està fent força incidència. Gràcies al seguiment que fan les organitzacions per monitorar la presència de dones a les juntes directives veiem que hi ha un avenç, però que també queda molta feina a fer. Encara avui dia hi ha factors que obstaculitzen l'accés de les dones a uns càrrecs que, històricament, han estat assignats a homes.

Si ens centrem en els ateneus, el nombre de dones presents en els òrgans de decisió ha augmentat. Segons dades de Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC) el percentatge de dones integrades en les juntes directives dels ateneus l'any 2022 era del 37%, cinc punts més que fa deu anys. Pel que fa a les presidències, s'ha passat del 16% de les dones presidentes l'any 2011, al 25% registrat el 2021. La periodista Alba Cuenca Sánchez repassa, al proper número de la Revista Ateneus, els factors obstaculitzants, el canvi que s'està produint i el lideratge femení amb diverses dones de les juntes directives dels ateneus.

La Mireia Claret és una de les presidentes que formen part d'aquest canvi que permet, de mica en mica, que els ateneus, des del punt de vista dels òrgans de decisió, siguin un reflex de la societat. Claret és la presidenta de l'Ateneu Igualadí des del 2014. Es tracta d'un dels ateneus més antics de Catalunya, pal de paller de la cultura igualadina, que enguany celebra cent seixanta anys.

Parlem amb Claret sobre la funció de l'Ateneu Igualadí en la societat de la capital de l'Anoia i la seva activitat, però també sobre dones presidentes i a les juntes directives, així com la mirada que aporten en uns espais, tradicionalment, masculinitzats.

Quina rellevància té l'entitat dins de la societat igualadina?

Quan neix, l'Ateneu Igualadí s'enfoca molt a aspectes pedagògics. A l'inici, en uns moments en què Igualada era una ciutat tèxtil amb necessitat d'obrers qualificats, es feien classes nocturnes per a ensenyar a llegir i a escriure els obrers; després, es va crear una escola per a nens i nenes. Hi ha molts articles de l'època que diuen que Igualada és una ciutat en la qual tothom sap llegir i escriure gràcies, en gran part, a la tasca de formació de l'Ateneu Igualadí. Va ser més tard quan es van començar a crear la coral, el grup de teatre, i de mica en mica es va anar formant l'ateneu.

A nosaltres ens agrada dir que som com un far, ja que, en aquests moments, qualsevol grup que tingui ganes de tirar endavant un projecte pot comptar amb nosaltres per impulsar-lo. Els hi deixem l'espai i els ajudem a fer-lo realitat. És la idea que tenim des de la junta actual, de fomentar certa autoorganització. És a dir, no és tant l'ateneu qui organitza activitats sinó que és la ciutadania la que utilitza l'ateneu com a palanca per dur a terme la seva inquietud. I la veritat que ens està funcionant molt bé.

Entenc que la salut de l'Ateneu Igualadí és bona.

Crec que tornem a tenir un ressorgiment d'aquest moviment de base interessat en fer coses. Sempre dic que ens diferenciem dels Centres Cívics perquè són espais als quals hi vas i tens una llista de coses a les quals et pots apuntar. Però a l'ateneu, a partir d'una inquietud de la ciutadania, nosaltres els ajudem i fem palanca perquè puguin dur a terme les activitats. Creiem que és una bona fórmula.

I el món ateneístic en general, com el veieu?

Està en un molt bon moment. Els humans, i sobretot la gent catalana, tenim una voluntat d'associar-nos per treballar en equip i aportar el nostre granet de sorra a la ciutadania. Crec que l'associacionisme és un tret diferencial català. La gent cada vegada veu que l'administració pública arriba on arriba, i, per tant, o ens ho fem nosaltres o no ens ho farà ningú. La gent que té idees i ganes de fer coses, s'acosta als ateneus perquè som la primera casa, el primer espai en el qual la gent es pot trobar de manera organitzada.

Crec que pel que fa a l'associacionisme, som un poble, sobretot a Igualada, on surten les entitats com a bolets. La nostra feina és la d'acollir les persones i endreçar-ho tot una mica. Si diverses persones volen fer teatre, potser és una bona idea ajuntar-se i fer un grup de teatre al qual, possiblement, vindrà més gent i les coses sortiran més fluides. Jo crec que tenim un molt bon nivell. La gent jove té inquietuds, que possiblement són diferents de les nostres. Però sí que som capaços d'obrir-los les portes i que descobreixin un lloc on trobar-se, tenim ateneus per anys.

"Sí que som capaços d'obrir les portes i que descobreixin un lloc on trobar-se, tenim ateneus per anys".

Atraure els joves, aquest deu ser un dels reptes, oi?

Tenim al voltant d'uns 1.200 socis, i la mitjana d'edat és de quaranta en amunt. Fins ara, com que teníem l'escola, ens anava entrant la canalla i gent jove, perquè ja els teníem al costat, com a veïns. Hem de continuar fent venir els joves als ateneus i que s'involucrin. També hi ha molts joves compromesos, gent que ve dels caus o que realment necessiten un espai. Si tu els convides a venir a casa teva i els hi poses fàcil, després segurament s'implicaran en fer activitats.

Nosaltres treballem molt per projectes, ens funciona molt bé. Per exemple, l'any passat, per Festa Major, vam fer una sarsuela, 'La Corte del Faraón', en la qual vam aconseguir involucrar cent persones joves de la ciutat. Quan treballes per projectes que els vagin enganxant, la gent sí que dedica una part del seu temps. En certa manera troben facilitat per a venir i cada vegada et plantegen més reptes. La nostra feina és estar atents, tenir sempre el radar posat, convidar-los a venir i posar-los-ho fàcil. Els ateneus, de vegades, tenim fama de tancats. Una de les feines que tenim és trencar aquesta barrera, i l'única manera no és dient-ho, sinó fent-ho.

Quina ha estat la teva relació amb l'ateneu?

Si vas per Igualada i preguntes on és l'ateneu, tothom t'ho sap dir, perquè forma part de l'ADN dels igualadins. Sigui perquè havíem anat a l'antiga biblioteca, perquè hi anàvem a ballar, perquè hi fèiem teatre, o perquè simplement anàvem al bar. Jo vinc del món de les caixes. Treballava en una caixa, i sempre m'ha agradat la part de la Fundació Obra Social. Després, en certa manera, buscava alguna entitat o associació en la qual involucrar-me una mica per poder continuar en aquesta línia.

Els meus fills van anar a l'escola de l'ateneu i, a través d'aquest enllaç, vaig parlar amb l'antic president, el Miquel Canet, amb el qual ja ens coneixíem de la Fundació. Em va animar a participar-hi, un cop per setmana. Al cap d'un temps va dir que plegava, i els va semblar, en aquells moments, que jo podia agafar la presidència. En aquell moment els meus fills ja eren una mica més grans, així que vaig acceptar. Em va semblar que l'ateneu era un bon espai on podia aportar alguna cosa.

"Si vas per Igualada i preguntes on és l'ateneu, tothom t'ho sap dir: forma part de l'ADN de les igualadines".

L'any vinent farà deu anys des que vas iniciar la teva trajectòria al capdavant de l'ateneu. Com ha estat?

Intensa. Penso que hem fet molta feina. Quan vam entrar, Igualada era una ciutat que no tenia cinemes. El 2016 van tancar tots. Nosaltres teníem un espai adient i vam començar la campanya 'Jo també vull un cinema a l'ateneu' amb la qual vam recollir 10.000 firmes. Vam insistir amb l'ajuntament, i finalment hi va haver acord. L'Ajuntament ens va pagar la construcció d'una primera sala de cinema, amb explotació nostra i amb capacitat per a 148 persones. Un cop en funcionament, vam aprendre sobre la seva gestió, i vam veure que en necessitàvem una altra. I el gener del 2022 vam obrir una segona sala de cinema.

També vam fer pública l'escola. Cap al 2017 i 2018, estàvem realment patint, o tancàvem l'escola o fèiem quelcom. La vam fer pública acollint-nos al decret de la Generalitat per passar de concertada a pública. I crec que va ser un encert. Això també va ser una feina intensa, però finalment vam aconseguir ser la segona escola catalana que va passar a escola pública. Estem molt contents perquè això dona una permanència i estabilitat a l'escola, als mestres i els llocs de treball, així com a les famílies, que també poden continuar amb el seu projecte educatiu.

Així, doncs, hi ha hagut una evolució en l'ateneu durant aquest temps.

Quan vam complir els cent cinquanta anys, vam fer una reflexió profunda de què era l'ateneu i el perquè estàvem aquí. Jo penso que això ens ha portat a aquesta dinàmica última que hem fet, que ha anat en línia d'involucrar-nos en la ciutat, entrar en la seva dinàmica cultural i ser un lloc de referència culturalment. Hem assolit una presència al nivell que qualsevol acte de debat passi per l'ateneu. Et diria que, pràcticament cada dia de l'any, a l'ateneu hi ha una o dues activitats, mínim, de les quinze entitats que tenim associades i de les seccions.

De vegades expliquem que l'ateneu és un rusc que acull diferents entitats, diferents seccions, diferents inquietuds, i que al final el resultat és la mel, que és la cultura. Hem trobat el nostre lloc una mica com a pal de paller. Cal destacar també la recuperació d'espais que hem anat assolint, com ara una discoteca, que fins fa poc estava ocupada, i que serà l'espai on durem a terme un nou projecte per l'any vinent.

Ets la primera dona presidenta de l'ateneu en cent seixanta anys. Com ho has portat?

Jo ho tinc molt normalitzat. Vinc del món de la banca, que és un espai molt masculí. Vaig ser de les primeres dones directores de banc i de les primeres dones que vaig ser cap de zona. Per tant, vinc d'un món molt masculinitzat. A l'ateneu va ser un traspàs molt natural, perquè jo ja estava molt implicada a la junta. I quan vam decidir qui podia ser president, penso que van valorar més les habilitats que el fet que fos una dona. Quan van començar els ateneus, les dones no hi participaven. Però el fet que les dones cada vegada més estem implicades en l'àmbit cultural i associatiu, ho veig molt natural. És donar-li normalitat, els temps estan canviant.

​La veritat és que tothom ho va agafar molt bé, i de fet diuen que hi ha hagut com un canvi de tarannà. Un exemple és que les reunions les acabem a les 9 del vespre i no a les 12 per tal de poder conciliar la vida laboral amb l'associativa. Per tant, aquesta capacitat que tenim moltes dones d'ordenar, d'anar més per feina, diuen que sí que s'ha notat. Tot i que també crec que és una habilitat personal. També aportem una mirada de sumar entre tots. Tenim un caràcter més dialogant i a mi sempre m'agraden molt les entitats que són transversals, amb un nivell de consens més ampli. Les dones tenim una altra manera de gestionar, uns altres lideratges.

Que hi hagi més paritat a les juntes, com més dones presidint, com més diversitat hi hagi, farà créixer el món ateneístic.

Sí, crec que les dones tenen més aquesta visió de vida com de família. D'anar teixint aliances i complicitats, i de participar amb l'entorn. Tampoc podem fer una junta tot de dones, quedaria coixa, com tampoc funcionaven ni arribaven a tots els àmbits les juntes formades només per homes. Que hi hagi tant homes com dones és bo, és el reflex de la societat. A la nostra junta som cinc dones i set homes. Encara no hem assolit la paritat, però la veritat és que trobem aquest punt de compensació.

Les dones es troben encara molts obstacles per tal de formar part de la vida associativa?

Sí. Si tens fills petits, des dels zero fins als deu anys, a les 6 de la tarda has de ser casa. Durant molts anys, a aquella hora se m'acabava la vida social i cultural. Per tant, ho veig com un factor que suposa un obstacle per a la participació de les dones en entitats. Si m'haguessin dit de presidir l'ateneu tenint els fills tres o quatre anys, possiblement hauria dit que no, que era impossible. Durant una època, les mares de l'escola que volien els donàvem consells de criança, d'alletament, perquè tinguessin aquest espai per compartir, de 3 a 5 de la tarda, amb els nens.

Quins són els actes que esteu preparant de cara a la celebració del 160è aniversari?

El dia 20 de juliol està tothom convidat a la inauguració de l'exposició que farem al museu per explicar la història de l'Ateneu a través de divuit objectes. Ensenyarem els secrets amagats que tenim a la casa i que mai hem ensenyat, com el llibre de firmes, l'urna de les votacions o caixes d'arxiu. Després, es faran unes visites guiades durant la Festa Major d'Igualada per visitar l'Ateneu, i que la ciutadania visiti l'exposició i pugui veure aquells racons amagats que no es veuen mai, com el teatre, el sota teatre o les golfes.

D'altra banda, per la vetlla de Sant Joan, obrim un espai en el qual, des del dia 23 de juny, i fins al dia 3 de setembre, tindrem activitats cada setmana, com ara concerts, espectacles, festivals de dansa, un micro obert per a gent joves, etcètera. És a dir, serà un espai que volem que sigui un espai de festa, de trobada a la ciutat, amb aquesta voluntat que la gent vingui a participar en l'ateneu i fer-se'l seu.

Quins reptes teniu?

Tenim el repte d'adequar els espais. Tenim un fantàstic edifici modernista que, com tots els ateneus, el van construir els obrers quan sortien de treballar. Disposa d'uns espais que ens han arribat bastant ben conservats avui dia. Ara hem recuperat un espai que en els últims vint anys havia sigut llogat i que havia sigut una discoteca. Volem que sigui un nou espai de trobada, que sigui una nova sala de socis del segle XXI, equipada amb totes les millores perquè tant empreses com entitats la puguin utilitzar. També hi ha el repte de posar maca la façana i que l'edifici estigui al 100% en condicions.

També tenim el repte entrar dins de l'XTAC. Tenim un teatre que, a través d'un conveni amb l'Ajuntament, volem que es pugui utilitzar per fer xarxa amb els ateneus. A Igualada també estem intentant construir aquestes aliances a escala de ciutat per poder tenir veu i poder dialogar amb l'Ajuntament o amb Generalitat per tal de millorar l'oferta cultural de la ciutat. En l'àmbit intern, tenim preparat un projecte el 2024, i volem fer 'Yerma' el 2025 perquè farà com cinquanta anys que va haver-hi el Federico García Lorca a l'Ateneu i volem celebrar-ho. Ara ens estem posant bastant en l'àmbit de creació en l'àmbit de generar espectacles.