Neix una nova entitat per defensar el patrimoni cultural i històric de Mataró i el Maresme

“Si tens les arrels ben posades, pots volar molt alt”, sosté l’Agàpit Borràs, president de la recentment creada Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC). Per tenir les arrels ben posades, s’entén cuidar com es mereix les referències culturals i el patrimoni que han deixat els avantpassats i que marquen la història i la identitat d’un territori.

Amb aquesta vocació ha nascut l’ADEPAC, que es va presentar en societat el passat 10 d’octubre al Cafè de Mar de Mataró, en un acte que va aplegar nombroses persones i representants d’entitats que van voler conèixer el projecte i donar la benvinguda a la nova entitat maresmenca. “La jornada va anar molt bé, ja teníem relació amb altres entitats que es preocupen per tot el tema de la cultura i el patrimoni històric i arquitectònic, com nosaltres, i que ens van voler acompanyar; i també van venir entitats d’altres territoris, per tant, molt satisfets”, explica Borràs en conversa amb Xarxanet.

L’ADEPAC s’ha creat amb l’objectiu principal de protegir tots els béns culturals, històrics i actuals, materials i immaterials, de la comarca del Maresme per evitar espolis i destruccions, tal com ha passat durant els darrers anys, asseguren des de l’entitat. El Teatre Clavé, Can Fàbregas o l’Alberg per a pobres Josep Abril en són només alguns exemples.

Per a les persones que impulsen l’associació, la pèrdua del patrimoni cultural i històric és un perjudici molt important per al territori. “Durant el franquisme ja vam veure com es destruïa molt patrimoni cultural i històric, i en un context com l’actual, en què sembla que el Maresme sigui poc més que un dormitori de Barcelona, val la pena potenciar elements com la cultura i la història, que tenen un valor econòmic i d’identitat col·lectiva del territori que cal preservar per llegar-lo a les generacions futures”, assegura el president de l’entitat.

Primer objectiu: salvar Ca la Madrona

En aquesta línia, l’associació s’ha fixat com a primer objectiu concret la defensa de Ca la Madrona, un jaciment d’origen visigòtic que s’ha redescobert al polígon Mata-Rocafonda de Mataró. Les restes estan amenaçades per un trasllat, cap a la zona del Bon Recés, que malmetria aquest patrimoni arqueològic, atès que al solar del jaciment s’ha planificat construir-hi un edifici del Parc de l’Economia Circular.  

No hi estan d’acord des de l’ADEPAC, que ja s’ha posat en marxa per evitar un trasllat que el consistori justifica, bàsicament, per l’impacte econòmic, en forma de llocs de treball, que generaria per a la ciutat. “L’edifici del consorci es pot ubicar a qualsevol altre lloc de la comarca, que ofereix moltes possibilitats, no tot es pot justificar sempre amb l’excusa dels llocs de treball i que sovint acaben afavorint interessos privats”, es lamenta Borràs.

Tal com raonen des de l’entitat, el jaciment de Ca la Madrona forma part de la identitat de la ciutat i és un element que ajuda a explicar l’origen de la ciutat de Mataró. Les restes, d'origen romà i visigòtic, corresponen a tres fases cronològiques diferents, des de l'època romana fins al segle XIV, passant per una segona fase datada entre els segles V i VII, on s'ha trobat una àmplia necròpoli amb més de 400 tombes.

Així, l’associació maresmenca defensa que val la pena prioritzar i potenciar els valors culturals de jaciments com el de Ca la Madrona, que són en benefici de tota la ciutat, i demana a l’ajuntament mirar a més llarg termini i aprofitar les potencialitats del patrimoni. 

“Una bona intervenció cultural, museística i històrica també genera teixit econòmic i llocs de treball”, afirma Borràs, que cita com a exemple d’una bona actuació en aquest sentit la que es va fer al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona.

Tanmateix, la defensa de Ca la Madrona és només el primer objectiu clar de l’entitat, que té voluntat d’anar més enllà en la defensa del patrimoni de Mataró i el Maresme. A més, advoquen per un nou model per fer-ho “més enllà de les plataformes o iniciatives concretes”, i transitar d’un “model reactiu que respon a amenaces de pèrdua a un model propositiu i creatiu” que vegi el patrimoni com un element constitutiu del desenvolupament econòmic.

“La defensa del patrimoni és una lluita que no acabarà mai, perquè sempre hi haurà nous interessos privats que voldran especular amb el territori, però aquí estarem nosaltres per denunciar-ho i intentar evitar-ho”, conclou Borràs.